Amb una inflació disparada, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit tornar als tipus d’interès positius. A efectes pràctics, una pujada d’aquests fa que incrementin els interessos dels crèdits dirigits a famílies i empreses que volen endeutar-se. Això provoca una reducció del consum i la inversió i, a la llarga, una acumulació d'estocs. Per poder donar sortida a aquest producte, les empreses es veuen obligades a abaixar preus per continuar venent, reduint així la taxa d'inflació.
Tenint en compte l'economia domèstica, els grans perjudicats a curt termini per la pujada de tipus són clarament les persones endeutades o que es volen endeutar, i els efectes ja s'han començat a notar. L'euríbor a un any va tancar el mes de juny en el 0,85%, un punt i mig més respecte a l'exercici anterior. Una pujada d'aquest tipus, segons han pronosticat les associacions d'usuaris, es tradueix en un increment de les hipoteques d'entre 1.000 i 2.000 euros l'any.
Per contra, els grans beneficiats seran els estalviadors, doncs en els próxims anys tindran rendiments positius pel simple fet de tenir dipòsits en els bancs. No obstant, aquesta millora en la rendibilitat no serà suficient per compensar la caiguda d'ingressos derivada de la inflació actual.
Diferències
La reducció de preus esperada pel BCE serà molt diversa entre els sectors de l'economia. "On més trigarà a notar-se és en els béns de primera necessitat", assenyala el professor de finances d'EAE Business School, Josep Bertran, qui considera que, els efectes de la política monetària sobre activitats com l'alimentació, es traduiran més aviat en un canvi d'hàbits de consum.
A més, Bertran també assenyala l'energia com un dels sectors que es veurà menys afectat per la pujada de tipus, que és precisament el principal catalitzador de l'escalada de preus. Per contra, activitats vinculades a l'oci i el turisme, la compra d'automòbils i l'adquisició i reforma d'habitatges seran les més perjudicades per la nova estratègia de política monetària.
L'heterogeneïtat de l'eurozona també implicarà un impacte diferent entre països. De fet, segons les últimes dades de l'Eurostat referents al mes de juny, les taxes d'inflació a la zona euro es van moure entre el 6,5% i el 22%, registrades a França i Estònia, respectivament. Segons els experts, els països on més es notarà la pujada de tipus seran aquells amb un deute públic més elevat, com és el cas d'Espanya, Itàlia, Grècia o Portugal. A més, no es descarta tornar a sentir la paraula "austeritat" de cara a l'any vinent si les incerteses no s'esvaeixen.
Complicacions
Els experts veuen complicat fer prediccions sobre quan es començarà a notar una desacceleració de l'IPC, doncs, segons la política monetària, podem trigar mesos a veure caure la inflació. No obstant això, el BCE es troba en una situació complexa, on apostar per una pujada de tipus massa brusca també pot comprometre la recuperació econòmica. A més, l'enorme incertesa en el continent complica la tasca ja que, si aquesta continua, el risc que l'enduriment de la política monetària es traslladi sobre les expectatives de creixement econòmic augmenta.
Del que no hi ha dubte és que l'encariment dels productes, continuarà sent superior a l'increment dels salaris, desencadenant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. I una caiguda del consum i la inversió obligaria les empreses a sacrificar part del seu marge per sobreviure, el que podria comportar una pèrdua d'ocupació durant la segona meitat de l'any.
Davant aquest escenari, Josep Lladós, professor d'economia de la UOC, suggereix avançar cap a un pacte de rendes per reconduir la inflació, donat que la política monetària té uns efectes limitats. "Hauríem de signar un pacte de rendes plurianual de com a mínim tres anys, que apuntés cap a la inflació subjacent i que proposés increments salarials d'acord amb els objectius del BCE; així baixarien clarament les expectatives d'inflació, tindríem la garantia que en dos o tres anys recuperaríem la capacitat adquisitiva i deixaríem clares les regles del joc als empresaris", defensa.