Toni Fitó (Barcelona, 1969) és vicepresident primer de la Cambra de Barcelona des del 2021; vocal des del 2019. També representa la cinquena generació de l’empresa catalana Semillas Fitó, on forma part del Consell d’Administració. És un dels 20 cònsols que conformen l’històric Consolat de Mar. I fins fa pocs mesos, també era patró de la Fundació “la Caixa”.
L’any 2000 va fundar 453 Law Firm, el despatx d’advocats que dirigeix com a soci i director, i on rep a VIA Empresa, fent aquest ball figurat de barrets -entre les múltiples funcions i càrrecs que exerceix- que el permet tenir una visió privilegiada sobre el teixit productiu català, sobre com es configuren els òrgans de govern tant de grans institucions com de companyies, o sobre l’empresa en sí, tant familiar com pròpia.
En aquest ventall de barrets, hi ha un que es va treure fa poc. Ja no és patró a la Fundació “la Caixa”. Per què?
La Caixa la van fundar l’any 1904 cinc entitats, que curiosament encara existeixen avui dia. Són Foment del Treball, la Cambra de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i l’Institut Agrícola Sant Isidre. Quan es va fer tota la remodelació del model espanyol de societat bancària va aparèixer l’any 2014 la llei de caixes d’estalvis i fundacions bancàries (Llei 26/2013). Les caixes van desaparèixer com a tal i l’obra social de les caixes es va convertir en les fundacions bancàries d’avui dia. I, per llei, aquestes fundacions bancàries han de reservar, com a mínim, un dels patrons al representant de les entitats fundadores. I en el cas de la Fundació “la Caixa”,l’acordat és que dels 15 patrons només un està reservat a les entitats fundadores i aquest ha de rotar cada dos anys.
"A la Fundació “la Caixa” el patronat gestiona l’Obra Social, que aproximadament són 500 milions d’euros"
I què fa un patró?
El patronat és l’òrgan màxim de govern en el cas d’una fundació. Tot es concentra en el patronat perquè no hi ha una propietat. No hi ha accions i, per tant, no hi ha socis.
A la Fundació “la Caixa” el patronat gestiona l’Obra Social, que aproximadament són 500 milions d’euros.
A vostè el va succeir l’expresident de Foment, Joaquín Gay de Montellá Ferrer-Vidal.
Exacte. Segons els estatuts, el representant de l’entitat fundadora no pot ser el president d’aquesta. Per això, quan el president de la Cambra era en Joan Canadell no podia ser el representant com a patró a la Fundació “la Caixa”.
Un barret menys. També és un dels 20 cònsols del Consolat de Mar…
Sí, sóc membre del Consell de Vint del Consolat de Mar. És un òrgan de Govern presidit pel president de la Cambra o amb qui delegui -que en aquest cas és l’advocat Jordi Domingo- i 20 cònsols.
Una institució històrica a Catalunya.
Sí. Tot just ara estem celebrant els tres quarts de mil·lenni. I d’aquests 750 anys, l’entitat ha viscut les últimes dècades amb un paper de perfil baix, però ara volem posar sobre la taula el seu potencial en la societat.
Fins a quin horitzó se’l vol portar?
Fins a on puguem. El volem tornar a posar al mapa i realçar la seva principal funció: la resolució de conflictes. Sobretot, mediació i arbitratge. Estem fent una aposta molt forta per la mediació empresarial.
"El recurs de la justícia ordinària cada cop és més lent. Cada cop està més col·lapsada l’administració de la justícia"
És fonamental per poder ajudar les empreses quan entren en diferències amb clients o proveïdors. El recurs de la justícia ordinària cada cop és més lent. Cada cop està més col·lapsada l’administració de la justícia.
I això que en veritat és un inconvenient, us obre una possibilitat.
Sí, especialment en l’àmbit de la mediació que, de fet, és un model molt més exitós que d’altres per a la resolució de conflictes. La solució neix de les parts enfrontades i, per tant, reforça la relació futura entre ambdues parts. No ve imposada per un tercer, com passa amb l’arbitratge o la jurisdicció ordinària.
Aquesta, de fet, és també una de les grans raons de ser de la Cambra envers el teixit productiu català. La de mediar. Com també ho és escoltar-lo, informar-lo, orientar-lo, representar-lo davant les institucions públiques…
Les Cambres de Comerç tenen per llei reconeguda el que es diu la representació i promoció dels interessos generals de la indústria, el comerç, les associacions i els serveis. I la mediació i l’arbitratge és una d’aquestes funcions que estan reconegudes. Però en tenim molts altres, com la col·laboració amb les administracions públiques. I d’aquí neix un dels projectes que hem estat treballant aquests dos últims anys: la creació d’una Sindicatura Empresarial.
"Necessitem una administració més eficient i més àgil, que permeti donar aquesta resposta a les necessitats de les empreses"
El seu objectiu és identificar aquelles àrees on l’administració interactua amb el teixit productiu i la seva resposta no s’ajusta a les necessitats reals de l’empresa. Necessitem una administració més eficient i més àgil, que permeti donar aquesta resposta a les necessitats de les empreses, i per això volem crear, de la mà del Consell de Cambres, aquesta sindicatura. És el nostre paper i ens ho reconeix la llei.
I com s’ho ha pres l’Administració?
No ho veuen com qui té la intenció de fiscalitzar la seva actuació, sinó com una manera de promoure la millora de la seva actuació.
Què falta per engegar-ho?
Ara està en una fase molt avançada. La missió, l’objectiu i com ha de funcionar, està clar, però hi ha un tema de recursos que exigeix posar en marxa aquesta sindicatura.
I veurà la llum abans o després de les eleccions?
Ens agradaria que sigui abans, però no sabem de fet ni quan seran les eleccions. Tot depèn de quan es publiqui el decret electoral, que és responsabilitat de la Conselleria d’Empresa, que ens consta que estan treballant i ho tenen molt avançat. Veient els terminis, s’espera que les eleccions se celebrin entre el maig i setembre.
També teniu sobre la taula la nova llei de cambres.
Sí. La tenim molt avançada i consensuada entre totes les cambres i amb diferents actors. Tenim llum verda de Foment a la nostra darrera versió, però amb Pimec estem encallats. És l’única entitat amb qui no tenim un acord complet.
En quins punts esdevé la fricció?
En la prestació de serveis que donem a les empreses, lligat amb el finançament que haurien de tenir les cambres. En l’escenari ideal, hauríem de tenir un finançament adequat que ens permetés no prestar tants serveis privats, però avui dia els hem de fer, a més que els tenim reconeguts per llei. Entenc que aquest punt entra en competència amb Pimec, però crec que hi ha espai per tots.
I veurem una candidatura de Toni Fitó?
Nosaltres ens tornarem a presentar i aquesta vegada de manera ampliada perquè a les anteriors eleccions hi havia 40 vocalies a omplir. El ple són 60 membres dels quals, l’any 2019, 40 eren vocalies que s’escollien per sufragi universal, 6 estaven reservades a representants de les patronals i 14 eren les reservades a empreses de major aportació voluntària.
Les cadires de plata.
Exacte, aquelles que ocupen una vocalia al Ple amb una gran aportació econòmica. Però he de dir que les hem aconseguit reduir fins al seu mínim legal i han passat de ser 14 a només 2. La llei bàsica estatal fixa que han d’haver-hi representants d’empreses de major aportació al Ple, però no diu quants. I com parla en plural, el mínim són 2.
A la Cambra de Barcelona el preu mínim de sortida d'una cadira de plata és de 75.000 euros l’any
Les 12 cadires restants, per tant, tornen a ser vocalies escollides per sufragi, no?
Així és. Nosaltres enteníem que aquestes cadiresno són una manera democràtica de poder accedir al Ple. És cert que col·laboren amb el finançament de la Cambra, i això és bo, però el que succeeix en veritat és que estan comprant una vocalia que no només els hi dóna veu, sinó també els hi dóna vot.
Quant costa una cadira de plata?
En el cas de Barcelona el preu mínim de sortida és de 75.000 euros l’any. Per tant, en quatre anys de mandat són 300.000 euros per ser membre del ple.
Però tornem-hi: veurem una candidatura amb Toni Fitó al capdavant de la Cambra de Barcelona?
En la candidatura, de moment, no hi ha ningú per davant. Ens presentem tots amb peu d’igualtat. Ens presentem per representar uns àmbits d’activitat, no per presidir la Cambra.
Per una banda, en el sistema actual de les Cambres de Comerç, els electors voten un representant del seu gremi, de l’epígraf. Quan ja s’ha constituït el Ple, ja s’escull el president i la resta de membres del comitè executiu. Per tant, nosaltres, un cop passat el filtre de les eleccions, veurem qui ha tingut accés al Ple i llavors es decidirà qui es postularà a ser president o presidenta.
I més enllà d’aquest mecanisme electoral, sempre hem dit que venim a governar i no a presidir. Per tant, per nosaltres l’important és l’equip. És important qui presidirà, però ho és més el treball de l’equip.
Quins són els punts estratègics d’aquesta candidatura?
Consolidar el projecte Catalunya 2030/40 que vam iniciar el 2019, on vam identificar 15 eixos d’actuació. Principalment, estaven basats en digitalització, sostenibilitat mediambiental i social, internacionalització, aposta pel territori… prioritats que amb la pandèmia vam haver d’aturar i que ara ja podem recuperar.
Creieu que vau estar al costat de l’empresa catalana durant la crisi de la covid-19?
Sí, crec que hem estat al costat. En l’etapa dels decrets i l’estat d’alarma, quan es decidia i comunicava d’un dia per l’altra si certa activitat podia obrir o no, o amb quines condicions, vam haver d’interactuar constantment amb l’administració, per una banda, i amb les empreses, per l’altra.
"En el pic de la crisi de la covid-19, Catalunya va perdre prop de 20.000 comptes de cotització"
Va ser un cop molt dur per a l’empresa catalana i, de fet, moltes no van aconseguir superar l’etapa. En el pic de la crisi, Catalunya va perdre prop de 20.000 empreses. O, per ser més precís, 20.000 comptes de cotització, que no tenen per què equivaldre a empreses.
Les que van saber superar la crisi, a més d’un coixí econòmic, tenien quelcom més. Hi ha diferents elements que fan sobreviure les empreses en el transcurs dels anys i de les crisis. Quins creu que han sigut els elements que han enfortit Semillas Fitó en aquests 140 anys de trajectòria?
Jo crec que quan el meu rebesavi va començar el negoci, no s’imaginava que això pogués créixer d’aquesta manera. Però sí que va tenir una visió que s’ha anat transmetent de generació en generació i que ha permès sobreviure a les diferents crisis i competència del sector: identificar en cada moment històric què era el que els podia aportar un valor afegit i han fet l’aposta.
En el cas del meu rebesavi Ramon, que era un agricultor com molts altres, va decidir fer un pas endavant i ser llavoraire, vendre les millors varietats de llavors. I aquest va ser un punt diferencial, perquè això no es feia.
Com heu repetit aquesta fórmula després?
Per exemple, en la quarta i cinquena generació s’ha fet una aposta molt forta, per una banda, per la internacionalització -responent a les necessitats de globalització del mercat- i, per l’altra, per la recerca i el desenvolupament. En aquesta última branca, de fet, ara estem dedicant un 20% de la facturació i prop d’un 37% de la plantilla, amb l’objectiu d’obtenir varietats noves. Per trobar aquestes varietats podem trigar d’entre 7 i 8 anys, i hem de fer una gran inversió de recursos, però sabem que si encertem, tenim garantida una etapa on recuperarem la inversió. I és aquesta aposta per la recerca i desenvolupament el que ens permet continuar en el mercat.
"Tant el meu avi com el meu pare van sentir l’empresa com quelcom intrínsec a ells mateixos i això es transmet i palpa a casa"
Una cinquena generació també viu l’empresa en el sí de la família, des de la seva infantesa?
En el nostre cas així va ser. Tant el meu avi com el meu pare van sentir l’empresa com quelcom intrínsec a ells mateixos i això es transmet i palpa a casa.
Un primer record?
Jo tenia cinc anys. Potser aquell dia tenia festa a l’escola. Recordo que el meu pare em va portar al despatx, que en aquell moment el teníem a av. Marquès d’Argentera. I recordo estar jugant al seu despatx mentres ell treballava.
I ara, de quina manera entra “al despatx” Fitó?
Els membres de la cinquena generació estem al Consell d’Administració o bé de la part pròpiament del negoci de les llavors i de la branca patrimonial. En el meu cas durant molt de temps vaig estar més lligat a la part tradicional del negoci i ara ho estic més a la patrimonial. Al capdavant ara estan els meus germans Eduard i Xavier Fitó Baucells i la meva cosina Eulalia Fitó Castell, i més recentment també s'ha incorporat la meva germana Elisabet.
Vostè, en canvi, funda el teu despatx d’advocats l’any 2000, 453 Law Firm.
Jo tinc vocació com a advocat, sempre l’he tingut. Advocat d’empresa. De fet, el despatx sempre l’hem enfocat cap a un client corporatiu que, en moltes ocasions, han sigut empreses familiars, fet que m’ha permès aportar un valor a Semillas Fitó quant a governança o aspectes jurídics.
I amb tots aquests altres projectes, on queda el despatx? Quin percentatge de la jornada li dedica al teu negoci?
Avui dia suposa el 45-50% de la meva jornada, i la Cambra, que va començar sent un 30, ara ho és un 40-50% també. I no és fàcil, però ho aconsegueixo gràcies al suport de la meva família, dels socis del despatx i fins i tot dels altres membres de l’òrgan de la Cambra.
Això també respon a una filosofia, a una manera de ser.
També els hi passa a altres companys del comitè executiu. Som persones actives i implicades que, mentre la salut ens acompanyi i ens ho permeti, estem encantats de poder-ho fer.
"Sabem què és trepitjar el carrer, apujar la persiana o tenir un negoci i, alhora, tenim força, capacitat i empenta per definir i entomar nous projectes"
També crec que, a la Cambra, els companys que formem part de la candidatura i del govern actual, tenim una edat òptima per assumir aquestes responsabilitats.
En quin sentit?
Tenim una experiència de 25-30 anys d’exercici professional. Sabem què és trepitjar el carrer, apujar la persiana o tenir un negoci i, alhora, tenim força, capacitat i empenta per definir i entomar nous projectes i tirar-los endavant. Tenim moltes coses a dir i a fer. I, de fet, no ho faríem si no creguéssim que estem capacitats per fer-ho.
Parlem d’una feina que, a més, no està retribuïda.
En efecte. Tenim empreses que hem de continuar empenyent i liderant i estem deixant de dedicar-li hores a la nostra feina. Ho fem amb ganes perquè ho fem per la societat i el teixit productiu català. En el nostre cas, a més, ho fem perquè el teixit empresarial català pugui tenir el millor escenari possible que, per a nosaltres, és l’estat propi.