El canvi climàtic és una realitat provocada per l'activitat de l'home, és a dir, provocada per una mala gestió de l'home sobre els recursos naturals dels quals disposava. Davant d'això des de múltiples centres d'actuació s'estan estudiant les causes i les alternatives per a la seva mitigació. Entre les causes hi ha l'activitat agroalimentària. Ens alimentem gestionant uns recursos naturals, els quals reorientem a cobrir les nostres necessitats. Sens dubte, aquesta activitat "artificial" no és gratuïta en termes mediambientals, sobretot tenint en compte que s'han realitzat actuacions inadequades que han provocat danys importants sobre els recursos naturals i la pèrdua de biodiversitat. En sentit oposat, però, l'agricultura juga també al cantó de les solucions com a eina en la mitigació del canvi climàtic.
En qualsevol cas la millor manera d'aclarir la contribució de l'agricultura a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és aportant les dades oficials de l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, organismes reconeguts per a l'estudi i seguiment del canvi climàtic. La figura 1 publicada per l'IPCC ens apropa a la resposta sobre l'emissió global de gasos efecte hivernacle (GEH) a escala global.
En aquest gràfic l'agricultura està continguda en el concepte AFOLU (Agriculture, Forestry and Other Land Use). Concepte a qui corresponen el 24,87% de les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH).
D'aquest 24,87%, d'acord amb la mateixa font i d'acord amb la mètrica més raonable, el 14% correspondria a l'agricultura, a partir bàsicament de l'emissió de metà i d'òxids nitrosos. La resta d'emissions de l'AFOLU (10,87%) correspon a l'activitat forestal i altres usos del sòl, les quals són produïdes bàsicament pels processos de desforestació deguts en bona part a l'eixamplament de l'àrea conreada per la pressió de la demanda de la bioeconomia en general. Per tant, també és un factor induït per la pressió agrícola encara que no sigui directament la mateixa agricultura la causant.
Lògicament, si considerem el conjunt de la cadena alimentària, caldria afegir alguna part de les emissions adjudicades en conjunt a la indústria, al transport i a la generació d'electricitat a partir de la combustió de combustibles fòssils. Aquestes parts o quotes sobre el conjunt d'emissions de GEH no estan distribuïdes en els informes de l'IPCC i per tant ens és impossible concretar-les exactament, però sens dubte existeixen.
Agricultura a Catalunya
Aquesta mateixa informació, si ens referim a Catalunya, és sensiblement diferent per a l'agricultura i radicalment diferent pel que fa a la gestió forestal. El conjunt de l'AFOLU per a Catalunya és el 10%. La diferència entre les dades globals i les de Catalunya s'expliquen en relació a l'agricultura (en sentit ampli) en ser la ramaderia intensiva de porcs i aus la producció més important de Catalunya, la qual redueix les emissions comparativament a les emissions globals. En relació als boscos, a Catalunya no hi ha desforestació sinó més aviat el contrari.
Figura 2- Distribució de les emissions de GEH per àmbits d'activitat. Font OCC 2016.
Responent a aquesta problemàtica, des de diferents entorns culturals i mediàtics, s'estan publicant algunes informacions exagerades o esbiaixades sobre la contribució de l'agricultura a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta desinformació a vegades va relacionada amb una certa criminalització de l'activitat agrícola, una tendència que fins i tot ha generat una nova paraula, l'agribashing, que resumiria aquest rebuig desinformat provinent generalment de l'entorn urbà. A vegades es parla d'impactes de la producció sense relacionar-los amb les demandes que les motiven, talment com si es poguessin evitar suprimint l'activitat.
Dissortadament la realitat és més complexa i el necessari avenç vers un desenvolupament sostenible ha de partir d'aquesta complexitat.
"Evitar la desforestació, tecnologia i regadiu, energies renovables, abaratir el transport i dietes més vegetals són clau per lluitar contra el canvi climàtic"
És obvi que la desforestació és una causa important de GEH, per tant evitar la desforestació és un objectiu de primer ordre. Però produir més aliments per a més població sense ocupar més terra per a l'agricultura exigirà una combinació d'opcions tals com, en primer lloc, intensificar la producció mitjançant la tecnologia i el regadiu, ambdós termes sovint rebutjats per col·lectius que censuren les emissions GEH de l'agricultura. En segon lloc apostar per les energies renovables diferents dels agrocarburants alliberant així recursos per a la producció d'aliments i altres productes de la bioeconomia. En tercer lloc, reduir el cost de transport apropant la producció als centres de consum. En quart lloc orientant la demanda vers dietes més vegetals molt menys exigents en recursos. Finalment, sent més efectius, més circulars i amb una reducció dràstica del malbaratament.
Per concloure es podria fer un símil provocador relatiu a la salut humana. És obvi que hi ha una alta correlació entre les morts de persones i la presència de metges entorn del malalt, lògicament a ningú se li ocorreria culpar els metges, ans al contrari, tothom sap que els metges estan al cantó de les solucions. Amb criteris racionals pensaríem que el que cal no és posar dificultats als metges sinó aportar recursos per a la recerca mèdica a fi d'assolir millors resultats en la defensa de la salut humana. De la mateixa manera en relació a l'agricultura el que cal és reconèixer la tasca dels gestors dels actius biològics, diguem-ne pagesos per simplificar, i aportar recursos i criteri per assolir els millors resultats en el complex equilibri entre les necessitats que cal cobrir, els recursos limitats de què es disposa i els equilibris mediambientals que cal preservar.