Amb vora 125 milions, el Japó és el dotzè país del món en població que s'amunteguen en una àrea similar a la de Noruega, de tan sols 5,5 milions d'habitants. A més, el Japó, ple de muntanyes, només disposa del 13% de la terra cultivable, és pobre en recursos naturals i fins al segle XIX va ser una nació insular pràcticament aïllada de la resta del món. A més, recordem que aquesta és una terra procliu a terratrèmols, tsunamis i on trobem volcans actius.
Tot i això, segons l'OECD, el Japó és la tercera nació industrial en valor afegit del món, només per darrere dels Estats Units i la Xina, ambdós amb poblacions i recursos molt superiors. Com és, doncs, que tot i fer front a aquest desavantatge el Japó aconsegueix ser tan competitiu en un món tan globalitzat? I quines lliçons en podem aprendre?
Al Japó hi ha un compromís evident amb l'eficiència, una atenció exquisida al detall i una amabilitat exemplars
Quan coneixes de primera mà la manera de fer japonesa, t'adones que és una societat amb uns valors que giren al voltant de la responsabilitat, el respecte i, sobretot, de la feina ben feta. Aquests valors els veus reflectits en les interaccions amb qualsevol treballador, des de presidents d'empreses, emprenedors i acadèmics fins al personal dels transports públics, botigues i restaurants. Hi ha un compromís evident amb l'eficiència, una atenció exquisida al detall i una amabilitat exemplars.
El Japó em fa recordar aquells valors que la Generalitat dels anys 80 i 90 d'alguna manera va aglutinar sota aquell lema de "la feina ben feta no té fronteres". Faríem bé de recuperar i promoure aquests valors tan importants, cada cop més difícils de trobar i tan desconeguts per un sector tan rellevant de la nostra societat.
Més del 90% dels cotxes venuts al Japó pertanyen a empreses japoneses
Una altra lliçó que podem aprendre del Japó és l'alta valoració i consideració que la societat nipona té dels seus propis productes. Per exemple, dades de maig d'aquest any mostren que més del 90% dels cotxes venuts al Japó pertanyen a empreses japoneses. Aquesta mentalitat ha contribuït a enfortir una indústria de l'automoció envejable que disposa d'un bon ventall de marques de cotxes, camions i motocicletes com, per exemple, Toyota, Nissan, Mazda, Lexus, Suzuki, Subaru, Mitsubishi, Isuzu, Yamaha, Kawasaki o Honda. També, gràcies a la indústria de suport que ha sorgit al voltant d'aquestes marques i de la manera que treballen plegades, avui en dia, al Japó no té cap sentit comprar-se un cotxe que no sigui japonès.
Catalunya té una tradició de la indústria de l'automoció important, però aquesta mentalitat també es podria aplicar a molts altres sectors. Catalunya produeix aliments i begudes, productes químics i farmacèutics. També tenim una indústria tèxtil important i empreses innovadores en camps com la biotecnologia, la intel·ligència artificial i el desenvolupament de programari informàtic. Catalunya també produeix una àmplia gamma de maquinària, equips industrials i materials de construcció. Una mentalitat japonesa de valorar els productes fets a casa aplicada a Catalunya contribuiria de manera rellevant a desenvolupar i enfortir el nostre sector productiu.
Alhora, també hi ha lliçons que el Japó podria aprendre de Catalunya. De fet, la ciutat japonesa de Hamamatsu, per exemple, ja ha analitzat el model de Barcelona en matèria de polítiques interculturals. Aquest és un tema estratègic pel Japó. Saben que en el futur, la combinació de baixa natalitat i una població envellida portarà un increment substancial d'immigrants en un país on només el 2,6% de la seva població és de fora.
La ciutat japonesa de Hamamatsu, per exemple, ja ha analitzat el model de Barcelona en matèria de polítiques interculturals
Hamamatsu també és un exemple interessant per al nostre país. Amb tan sols 800.000 habitants, aquesta ciutat és la seu d'empreses internacionals ben conegudes com, per exemple, Yamaha, Suzuki, Roland i Kawai. Aquesta ciutat ja s'ha posat a treballar per aprendre dels encerts i també dels errors d'altres ciutats i països en matèria d'immigració i interculturalitat. Potser faríem bé de veure que fan i que decideixen no fer en aquest àmbit i, sobretot, aprendre de la seva reeixida estratègia industrial. El que és molt evident és que el Japó i Catalunya tenen molt a prendre l'un de l'altre.