L'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, d'aixecar les restriccions laborals a partir de la nova pròrroga de l'estat d'alarma -del 13 al 26 d'abril- no acaba de convèncer tots els actors implicats. Si bé és cert que molts agents econòmics, empresaris i autònoms desitgen que tot torni a la normalitat, poder aixecar les persianes dels seus negocis i engegar la maquinària, també ho és que prioritzen la salut de la cituadania i la contenció de la pandèmia del coronavirus, abans no es produeixi un rebrot de la crisi sanitària. I ho tenen clar: "Si no hi ha tests i EPIs per al dia de la tornada, no s’hauria de poder començar l’activitat de nou el dia 14".
Sovint, costa tenir una imatge clara de com era la vida abans que el Govern estatal optés -finalment- per restringir totes les activitats laborals que no fossin serveis essencials, però des de llavors només ha passat poc més d'una setmana i mitja. Quan Sánchez declarava l'estat d'alarma, moltes empreses van preferir continuar amb la seva activitat, malgrat que el president del Govern, Quim Torra, insistís per activa i per passiva en el confinament total de Catalunya, però també de Madrid i altres territoris. Ara, l'Estat vol rebaixar les mesures de restricció, i els sectors no essencials que no es dediquin al comerç, turisme o a la restauració, podran tornar a la feina passada la Setmana Santa.
De fet, l'Executiu central no prorrogarà la figura del permís retribuït recuperable, motiu pel qual, presumiblement moltes empreses decidiran tornar a posar en marxa la seva activitat. Aquest, doncs, seria l'escenari ideal en cas que hi hagués material per garantir la seguretat i "veure qui pot o no tornar a la feina" perquè, com avisa el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, "el que està clar és que els que poden contagiar segur que no poden anar a treballar".
Prevenir o patir?
Després d'insistir en què "si no hi ha tests de forma massiva, els treballadors no haurien de poder tornar a la feina", Canadell ha posat damunt la taula les seves propostes per la tornada a aquesta estranya normalitat. Ho ha fet en la tercera roda de premsa telemàtica de la Cambra, que aquesta vegada s'ha celebrat conjuntament via Zoom amb el catedràtic d’Hisenda pública i membre del consell assessor, Guillem Lopez Casasnovas, per presentar la proposta de mesures fiscals de la institució.
Canadell: "L'activitat no hauria de començar amb el 100% de les persones, sinó amb un terç dels treballadors"
"Si al final l'Estat opta per aixecar el confinament i les empreses han d’anar a treballar perquè sinó no poden fer front al pagament de les nòmines, la tornada s’ha de fer una forma molt ben pensada". El president de la Cambra té clar que, en el moment en què aquestes empreses tornin a la feina, "l'activitat no hauria de començar amb el 100% de les persones" i, sobretot, i com es va proposar des del primer dia d'estat d'alarma, tothom qui pugui teletreballar, que ho continuï fent.
Per això, la tornada ha de ser esgraonada. Per Canadell, la fórmula ideal seria que tot comencés amb un terç de l'activitat i/o del seu personal. No només -i sobretot- per evitar els contagis, sinó també perquè, sent realistes, "les empreses difícilment tindran una activitat del 100% el dia 14" perquè l'engranatge no es posarà marxa de cop. A tot això, s'hi han de sumar -i també són requisit sine qua non- les "màximes mesures d'higiene", anar amb mascareta si hi ha companys a prop, guants, bates... La llista és llarga, però molt necessària.
Economia sota mínims
"Més estat d'alarma, però no igual". El president espanyol ja va mirar de calmar els ànims a l'empresariat proposant que el dimarts 14 d'abril, passada la Setmana Santa, es tornés al confinament anterior, que es caracteritzava per tenir una economia sota mínims, però amb alguns sectors com la gran indústria, la majoria dels autònoms i la construcció funcionant "amb estrictes mesures d'higiene i seguretat". Tot i que Sánchez va avisar que "precipitar-nos tindria un resultat pitjor perquè desencadenaria una segona onada de contagis quan les nostres forces estan més justes", Torra considera que precisament aixecar les restriccions laborals ara és un acte de precipitació.
"No és el moment d'abaixar la guàrdia, no volem que el Govern espanyol s'equivoqui novament", advertia el president del Govern diumenge, després de la reunió que va mantenir tant amb Sánchez com amb la resta de presidents autonòmics. Segons el seu parer, i d'acord amb moltes altres veus com la de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i del de Castella i Lleó, Alfonso Fernández, aixecar el confinament sense fer tests massius a la ciutadania i amb l'actual sobrecàrrega dels hospitals "és una temeritat" perquè "milers de treballadors s'exposaran a la infecció quan vagin a treballar sense les proves que cal donar-los".
Canadell: "Els tests han d'arribar abans d'aixecar les restriccions laborals perquè, sinó, la crisi sanitària pot tenir un rebrot d’aquí a 15 o 20 dies"
I, mentrestant, agents econòmics i socials continuen reclamant mesures més estrictes al Govern espanyol, com la supressió del pagament d'impostos per a pimes i autònoms. En aquest sentit, la Cambra proposa la supressió del pagament fraccionat de l'impost de societats per a les pimes perquè això permetria que disposessin de liquiditat addicional per fer front a les seves despeses. En cas que aquesta proposta no sigui acceptada en la reunió que tenen aquest dijous amb la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, el president de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet, i la resta dels presidents de les cambres autonòmiques, la de Barcelona té tres propostes més en cartera.
Perquè, tot i aixecar les restriccions laborals, els problemes de liquiditat continuaran, sobretot en aquelles empreses i autònoms dels sectors del comerç no essencial, el turisme o la restauració. I la resta, caldrà veure de quina manera tornen a poc a poc a la normalitat. Perquè, com diu Canadell, "si poguéssim tenir tests, seríem partidaris de començar el dia 14, però sinó, no". "Han de ser-hi abans perquè, sinó, la crisi sanitària pot tenir un rebrot d’aquí a 15 o 20 dies" i, per això, "s'ha de fer de manera intel·ligent i amb el màxim de mesures de protecció", adverteix.