Catalunya ja té president i el seu nom és Joaquim Torra i Pla. La CUP es va abstenir en la segona volta de la sessió d'investidura i el Candidat nomenat per Carles Puigdemont ja ha pres possessió del càrrec i per tant aquesta setmana nomenarà consellers. L'altra gran notícia de la setmana ha estat la denegació de l'ordre d'extradició dels tres exiliats a Bèlgica per una errada clamorosa del jutge Llarena. La guerra civil que viu la dreta espanyola ha protagonitzat un nou capítol aquesta setmana entre Mariano Rajoy i Albert Rivera amb Catalunya com a eix central mentre que l'economia catalana segueix rebent inversió estrangera i aquests dies hem sabut que Lidl obrirà un centre digital a la Plaça Catalunya de Barcelona.
Allau d'empreses
La notícia més important de la setmana en termes econòmics és que l'Airef ha esborrat de la seva plana web la previsió del PIB català en temps real i per tant ja no és possible fer el seguiment de l'evolució de l'economia catalana utilitzant fonts independents. La decisió és sorprenent perquè la previsió del PIB durant el segon trimestre s'està fent així doncs sembla més una decisió de caràcter més polític que no pas tècnic.
"La vertiginosa recuperació de l'economia catalana s'han confirmat amb l'allau d'empreses que vénen a fer negocis a Catalunya"
La vertiginosa recuperació dels fonaments de l'economia catalana s'han confirmat les dues darreres setmanes amb l'allau d'empreses que vénen a fer negocis a Catalunya: Facebook, Satellogic, Moodle... Aquesta setmana ha estat la multinacional alemanya Lidl la que ha anunciat l'obertura d'un centre digital per a tot Europa a la barcelonina plaça de Catalunya. El cert és que encara vindran més empreses a Catalunya durant aquest any i per tant les bones xifres econòmiques estan assegurades. La clau de volta de tot plegat és que Catalunya és competitiva en els mercats globalitzats però, en canvi, no ho és en els mercats més locals, el que suggereix que no sabem regular correctament en aquelles àrees que depenen de nosaltres; un problema greu que cal afrontar com més aviat millor.
Tuits del passat, justícia al futur
La investidura de Joaquim Torra i la denegació de l'euroordre dels tres consellers exiliats a Bèlgica han estat les notícies més importants d'aquesta setmana. La presa de possessió ha estat envoltada de forta polèmica arran d'uns tuits i un article que el president va escriure vuit anys enrere. El cert, però, és que les crítiques són infundades, ja que la traducció de l'article ha estat manipulada afegint paraules i expressions que no existeixen a l'original alhora que els tuits estan descontextualitzats completament. Torra és conegut pel seu activisme de resistència cultural i en aquest context cal entendre els seus articles -escrits arrel d'una campanya iniciada per UPyD contra l'ús del català en els avions amb origen i destí als aeroports catalans- i en cap cas es poden considerar xenofòbia o supremacisme, tal com tot el bloc no independentista ha tractat el tema. Curiosament, l'ús d'aquest llenguatge ha esclatat a la cara dels Comuns perquè hem sabut que Elisenda Alamany ha emprat en el passat llenguatge molt més dur que el president Torra en el seu fotolog.
Malgrat que la utilització del mot "bèsties" en referència a l'anticatalanisme tan habitual a Espanya pot ser considerat com un llenguatge dur, el cert és que difícilment es pot posar en dubte avui dia sabent que els exiliats viuen en llibertat a Alemanya, Regne Unit, Suïssa i Bèlgica alhora que a Espanya estan empresonats. El bloc no independentista els acusa sovint de ser "fugits de la justícia" però els fets tornen a desmentir aquest llenguatge: aquests polítics només han fugit d'Espanya perquè a la resta d'Europa la seva col·laboració amb el sistema judicial és total. De fet, aquesta setmana la fiscalia belga ha demanat al jutge que les euroordres d'extradició siguin desateses, ja que el jutge Llarena ha utilitzat una ordre de detenció invàlida per a emetre-la, concretament ha utilitzat l'ordre de detenció nacional de l'Audiència Nacional. El problema és que aquesta ordre de detenció queda invalidada a l'emetre l'euroordre per segon cop pel fet que els delictes pels quals es dicta ordre de detenció són diferents. L'equip d'advocats defensors han utilitzat un precedent existent d'un camioner romanès -anomenat Bob Dogi- on el TJUE va tombar l'ordre d'extradició pel mateix motiu: la segona euroordre no va acompanyada d'una segona ordre nacional de detenció.
Resulta difícil homologar la democràcia espanyola a les europees veient totes aquestes asimetries existents. Precisament per això, els advocats de Carles Puigdemont han demanat al Tribunal alemany que deneguin l'ordre d'extradició de l'expresident al·legant el mateix motiu que els consellers a Bèlgica. De produir-se estarem davant un autèntic cataclisme legal i el jutge Llarena pot veure compromesa la seva posició. Definitivament, ningú pot argumentar, després de la denegació de l'euroordre a Bèlgica, que no existeixen presos polítics a Espanya.