Si ja tens al rebost la caixa de neules de proximitat preparada per obrir-la el dia 24, has de fer el mateix amb torró. Segurament el nom més conegut a casa nostra és Torrons Vicens, però són moltes les pastisseries i petits obradors que han anat ampliant l’oferta amb receptes tradicionals i altres més transgressores. Fins i tot es pot comprar de proximitat amb un producte de marca blanca i sense saber-ho, només cal fixar-s’hi.
Les cinc grans del torró
El 2016, les dades més recents del sector, eren cinc empreses les que tenien el domini torronaire amb el 74% de la facturació. L’alacantina Sanchís Mira (Antiu Xixona) es va emportar el 21% de la quota de mercat, seguida de prop per la madrilenya La Confitería Delaviuda amb el 18%, Chocolates Lacasa, natural de Jaca (Osca), amb el 17% i les companyies situades a Catalunya Cantalou i Torrons Vicens amb el 10% i el 7%, respectivament.
La catalana Torrons Vicens és la quarta empresa en el mercat espanyol de torrons
Cantalou, d’origen francès i amb seu a Pallejà (Baix Llobregat), és interproveïdor de Mercadona en productes com el cacau o les llaminadures, mentre que Torrons Vicens, d’Agramunt (Urgell), s’ha posicionat com una de les empreses especialitzades en aquest dolç nadalenc a l’Estat espanyol. N’ha fet, fins i tot, un producte atractiu per als turistes a través de les botigues pròpies en llocs clau com la Sagrada Família de Barcelona.
Mirar la lletra petita de les etiquetes
Però l’èxit d’aquestes grans té trampa, o no, segons es miri. Totes comercialitzen els seus dolços amb marca pròpia, però també per a les marques blanques de les grans superfícies. En el cas de Torrons Vicens, el seu gran acord és amb Carrefour, on compta amb mostradors plens dels seus productes i apartats de la resta. Un espai exclusiu que li dóna rèdit. A més a més, és productor de la gamma de torrons premium de la cadena.
Els torrons dels supermercats del valencià Juan Roig els produeix, com no podia ser de cap altra manera, la casa d'Antiu Xixona des d'Alacant, però alguns productes els encarrega a la casa alacantina Sanchís Mira.
També Bon Preu en té, de marca pròpia, amb productes elaborats per l’empresa d’Agramunt. Es distingeix pel tipus d’envasat, pràcticament igual al de la marca Torrons Vicens, i perquè l’etiqueta indica que ells són els productors. Això sí, igual que passa amb Carrefour, són torrons amb un preu més elevat que els altres de marca blanca. I cal dir que aquesta empresa comercialitza un producte amb Indicació Geogràfica Protegida: IGP d’Agramunt.
Bon Preu i Carrefour comercialitzen torrons de marca blanca fets per Torrons Vicens
Dia, Mercadona i Lidl encarreguen els seus torrons a empreses d’arreu del territori espanyol, tot i que la gran majoria estan situades a Alacant. De fet, juntament amb Lleida i València, són les principals regions productores d’aquesta barra de fruits secs o xocolata.
Torrons de tota la vida
Sense ser companyies amb grans facturacions que entren en rànquings, Catalunya té productors de torrons de tota mena i a tot el territori. Un dels noms destacats és Simón Coll, més coneguts pels seus paraigües i monedes de xocolates; o Alemany, populars també per la seva mel. També Virginias, que elabora, a més a més, llaminadures, galetes i xocolates. Tots tres són casos de companyies que han diversificat per no dependre de l’estacionalitat d’un sol producte.
Simón Coll, Alemany o Virginias són alguns dels noms que han pogut fer-se un lloc al mercat com a productors de torró
Sosa, de qui ja vam parlar per la seva activitat en l’elaboració de neules, compta amb una gamma de torrons més gastronòmics, no tan pensants per al consumidor més popular. Per això els cilindres de galetes són el seu producte estrella.
Tampoc podem oblidar els torrons artesans de les pastisseries del barri o el poble. Un clar exemple de producte de proximitat. L’any passat van augmentar un 2% les vendes d’aquestes barres, segons el Gremi de Pastissers de Barcelona, i s’espera que enguany la xifra sigui similar: prop d’un milió i mig d’unitats.
Gamma bàsica o de luxe?
El preu dependrà molt de si s’opta per anar-lo a buscar a una gran superfície o a un establiment especialitzat. Al supermercat, la maca blanca ofereix envasos de poc més d’1 euro i d’altres, de gamma més premium, que poden arribar als 8 euros. Un cost que no difereix gaire de les tauletes de marques conegudes com Suchard, El Almendro, 1880 o les ja esmentades (sabent que no totes són de proximitat).
En el cas de la pastisseria, la cosa canvia. Ara bé, els qui són fidels als torrons de la botiga del barri tenen clar que no els canviarien per res.