La setmana econòmica ha estat molt activa en publicació de dades. Producció industrial, turisme i afiliació a la Seguretat Social han estat les magnituds més rellevants. La indústria segueix donant bones notícies però com també el turisme i les afiliacions han desaccelerat notablement el seu ritme en els darrers mesos, tot i que es mouen en registres positius i la taxa d'atur segueix caient a bon ritme.
La política catalana segueix en un estat de caos i descomposició que sembla no tenir aturador. La conferència d'Esquerra Republicana ha suposat un cop dur per a la direcció que ha hagut de canviar notablement els seus postulats inicials -després que fins i tot Oriol Junqueras i Sergi Sol faltessin el respecte als seus propis electors en dos articles en premsa digital- per tal d'evitar problemes majors amb la base del partit. D'altra banda, l'ANC ha patrocinat la iniciativa de primàries de Jordi Graupera després que ERC hagi aprovat a la seva conferència la concurrència en solitari a les pròximes eleccions municipals.
Indústria i atur
La producció industrial catalana ha augmentat un 2,3% en termes interanuals el passat mes de maig alhora que l'Estat en conjunt ho ha fet un 1,6%. Malgrat que un creixement per sobre de la mitjana automàticament s'interpreta com una dada positiva, el cert és que fa pocs mesos Catalunya liderava aquesta classificació sense massa problemes.
En canvi, ara la trobem en la zona mitjana i són Múrcia -superant els dos dígits-, Cantàbria, Galícia i Canàries les que lideren fàcilment la taxa de variació anual de producció industrial, això sí, sense apropar-se en valors absoluts a Catalunya, que ha liderat, lidera i liderarà la indústria estatal sense problemes.
Petroli car i turistes low cost
L'INE ha publicat les dades de viatgers i despesa turística. La premsa catalana té obsessió amb el nombre de turistes però el cert és que la variable fonamental és la despesa turística i no el nombre de turistes. Catalunya acumula el 23,5% de tota la despesa turística de l'Estat, seguit de Balears amb un 20,2%, Andalusia (15,1%) i Canàries (14,3%). En termes interanuals, el País Valencià lidera el creixement de la despesa turística amb un 7,1% seguit de Catalunya amb un excel·lent 6,7%.
En aquest sentit, l'augment del preu del petroli és una bona notícia pels interessos catalans. Quan parlem de nombre de viatgers el que és poc conegut és que són els operadors turístics els que decideixen on van els turistes. L'augment espectacular de preus que s'ha produït a Catalunya i Balears ha provocat que aquests operadors comencin a enviar turistes a Egipte i Tunísia. Per exemple, el cost d'un 3 estrelles a Catalunya o Balears és equivalent a un 5 estrelles en aquests països i, per tant, els turistes que els operadors enviaven a Catalunya i Balears estan començant a ser enviats a aquestes destinacions.
Ara bé, aquesta reducció de turistes low cost no és pas necessàriament dolenta, ja que l'augment del preu del petroli ha provocat que russos i nord-americans comencin a viatjar una altra vegada. Aquests turistes tenen un poder adquisitiu enorme i la possibilitat que vinguin a Catalunya aquest estiu no només compensa la pèrdua de turistes que es produirà (o, almenys, una important davallada en les taxes de variació anuals) sinó que assenyala un creixement important de la despesa que els turistes realitzen a Catalunya. I això és just el que el país necessita: menys turistes que gastin molt més.
Les dades d'afiliació a la Seguretat Social semblen confirmar la petita desacceleració que viu l'economia catalana. Els darrers anys Catalunya ha estat el principal motor de l'Estat en la creació de llocs de treball, però això ha canviat aquest mes de juny per primera vegada en molt de temps. La contribució a la taxa de variació anual d'afiliats la lidera Madrid amb un 21% alhora que Catalunya cau fins a un 17%. Andalusia (16%) i País Valencià (13%) també aconsegueixen bon ritme de creació d'ocupació.
Primàries municipals
La política catalana comença a centrar-se en les pròximes eleccions municipals. L'ANC i ERC ja han pres posició sobre la iniciativa de primàries liderada per Graupera, mentre que Junts per Catalunya ni està ni se l'espera i actua com si això no fos amb ells. La realitat és que de la formació juntera no en sabem res, el que assenyala que existeixen dubtes sobre el camí que han de prendre. Personalment crec que les primàries són un instrument al qual cap país pot renunciar però un altre tema és si els motius pels quals l'ANC dóna suport a les primàries són els correctes (jo no ho crec) i si organitzar primàries fora de la llei electoral té algun sentit i utilitat (jo no ho crec). El que és segur és que una guerra civil dins el sobiranisme s'apropa i que durant el mes de setembre caldrà aclarir molt el panorama.
A més, el judici dels presos polítics serà aquesta tardor, cosa que implica que les primàries s'haurien de celebrar de forma paral·lela als judicis. I això provocarà, sense cap mena de dubte, que els presos polítics estiguin al centre del debat de les primàries i que, de rebot, els projectes polítics dels candidats quedin en la irrellevància més absoluta. Un caldo de cultiu perfecte per al populisme més barat i tòxic possible.
"Llarena ha perdut el cap"
El vinent 15 de juliol acaba el termini dins el qual la justícia alemanya ha de fer decisió sobre el president Carles Puigdemont, cosa que explica el perfil polític tan baix de Puigdemont i la cessió del lideratge en altres figures de Junts per Catalunya que, òbviament, no tenen ni la presència ni el lideratge del president. La setmana passada els vaig explicar que em semblava molt probable que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagués comunicat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que Puigdemont no seria extradit i que això tindria conseqüències.
El mateix dia que l'article fou publicat, vàrem saber dues coses. D'una banda, que el jutge Pablo Llarena havia enviat tones de documentació nova sense traduir al tribunal a l'alemany. I de l'altra, que ha xifrat en 900.000 euros per escola cedida pel referèndum com a perjudici generat a l'administració. Sens dubte, Llarena ha perdut el cap i, a més, ja és conscient que es troba en una posició molt problemàtica. Si Puigdemont queda alliberat, les conseqüències poden ser dramàtiques.