En l’article d’opinió de dimarts passat acabava dient que en temes de canvi climàtic hi ha bones notícies, també. Entre elles el fet que l’any 2023 ha estat el primer any en què les emissions de CO2 dels països rics han disminuït. Ens n’hem de felicitar, ja que, entre els països rics, mira per on, hi som nosaltres. En concret la Unió Europea (UE), que està fent els deures, per ara.
Fem una mica d’història. La UE es va fixar uns objectius determinats que acabaven el 2050 amb un nivell d’emissió neta de CO2 equivalent a, aproximadament, zero. Però per arribar a aquella fita cal acomplir les fites intermèdies, és clar. Per exemple, el 2030 s’hauria d’arribar a tenir unes emissions netes equivalents al 90% de les que teníem l’any 1990. Com anem?
Aquest gràfic ens diu dues coses. La primera és que per arribar a l’objectiu del 2030 s’hauran d’implementar noves mesures. L’objectiu és ambiciós si tenim en compte que el PIB per càpita de la UE de l’any 1990 era un terç de l’actual. Vull dir que es produeixen moltes més coses i, potencialment, s’hauria de contaminar més. Malgrat tot l’objectiu es manté en arribar a l’any 2030 amb el 90% d’emissions de les quals fèiem l’any 1990. Però el gràfic també ens dona bones notícies. La implementació de noves polítiques ha aconseguit que estiguem per sota de les previsions del 2020. Això vol dir que s’han de continuar forçant aquestes mesures addicionals, ja que donen bons resultats.
A la descarbonització hi ajuden la implementació de diverses mesures materials. Quines són aquestes mesures? Ho podem observar en els gràfics següents:
La tècnica que més ha contribuït en el procés de descarbonització ha estat la instal·lació de panels i molins generadors. És remarcable el descens en el cost de producció elèctrica. És això el que fa possible que, algunes companyies comercialitzadores, comencin a oferir contractes on algun dels dies l’energia és de franc. Per contra, tots ho sabem, les vendes de cotxes elèctrics s’ha estancat. També l’aerotèrmia, les bombes de calor (gràfic tercer). Les raons més probables són l’elevat preu i la manca de xarxa universal de carregadors -en el cas dels cotxes. Per tant, un dels objectius dels anys vinents serà reduir els costos d’aquests dos segments: cotxes i bombes de calor. Caldrà empescar-se-les, ja que estem en una economia de mercat i no es poden regular els preus per llei. La Comissió Europea haurà de treballar-s’ho.
Per assolir els objectius del 2040 d'arribar al 90% de les emissions del 1990, aquesta producció s’ha de multiplicar per 10
Vistos els resultats, sembla que la Comissió Europea treballarà centrant-se en l’impuls de la producció, que és la que respon millor. Per assolir els objectius del 2040 (recordem-ho, arribar al 90% de les emissions del 1990), aquesta producció s’ha de multiplicar per 10.
Això sembla molt, però és possible. Arribar a una energia barata on l’elèctrica sigui la font dominant, no només requereix millor producció -això és la part relativament fàcil- sinó que cal canviar maquinàries de les empreses que ara no funcionen amb electricitat. I aquesta és la part complicada. Pensin en l’exemple del cotxe: per què no passem d’avui per a demà al cotxe elèctric? Sembla que les actuacions vindran per aquí: fer l’energia elèctrica tan barata que la gent i les empreses no tinguin dubtes en canviar els seus enginys existents no elèctrics per uns de nous.
Cal canviar maquinàries de les empreses que ara no funcionen amb electricitat
Per acabar, només vull esmentar una tecnologia que està avançant enormement i en la qual Europa té posades moltes esperances, ja que en som líders: els DACCS (Direct Air Capture with Carbon Storage), les màquines que capturen CO2. A petita escala són maquinàries cares. Ara bé, instal·lades en centres industrials d’alta contaminació, semblem molt rendibles. Aquesta serà una quarta tecnologia clau.
En resum, es tracta de contaminar menys, però no pas d’anar restrets en la producció i el consum de béns i serveis. Vull dir que el futur passarà, probablement, per seguir gastant. Però aquesta despesa no malmetrà el planeta. I aquest és l’objectiu.