Els veiem cada dia a les nostres ciutats o per carreteres i autopistes. Són part de l’escenari de les nostres vides des de sempre i, de tant en tant, els fem servir. Són els autobusos de línia que fan recorreguts entre ciutats; els operadors de transport de viatgers que en molts casos exploten les línies per concessió pública.
Una de les companyies clàssiques a aquest país és la firma Julià, que fa moltes dècades que roda per les nostres carreteres. El Grupo Julià és un conglomerat empresarial enfocat als serveis de mobilitat i turisme fundat l’any 1932 com a companyia de transport en autocar, i que el 1968 es va transformar en turoperador i agència de viatges. L’origen del negoci cal buscar-lo en la iniciativa de quatre amics (Julià, Huch i els germans Duacastella) que van detectar les dificultats dels equips de futbol i els seus seguidors a l’hora de fer els desplaçaments a camp contrari. Ja sota el nom de Julià (van triar com a marca el cognom més fàcil de tots) i des d’un petit local a la plaça Catalunya de Barcelona van començar a gestionar les reserves que els feien els diferents clubs. Poc després d’iniciada l’activitat, Julià va decidir abandonar el negoci, però els altres socis van optar per mantenir el nom per qüestions purament operatives. Encara abans de la Guerra Civil, van adquirir el seu primer autocar nou, un Chevrolet de 30 places amb un equipament molt complet. Després del conflicte bèl·lic, el creixement es va alentir per les dificultats imperants, però als anys 50 van aconseguir ser la firma líder a Catalunya en transport de viatgers. El 1968, l’economista i censor jurat de comptes José Adell Antonio es va casar amb Glòria Duacastella, la filla d’un dels fundadors, i es va acabar fent càrrec del negoci per la marxa el 1970 de l’altre soci fundador, Santiago Huch. L’any 2005, la família Adell Duacastella es va fer amb el 100% de les accions del grup. Uns anys abans, el 2001, Julià va patir una forta crisi que va dur diverses firmes del grup a la suspensió de pagaments.
Avui en dia, aquest conglomerat està establert a 40 ciutats de nou països diferents (Espanya, Andorrra, el Regne Unit, Mèxic, Argentina, Puerto Rico, el Marroc, els Estats Units i els Emirats Àrabs), motiu pel qual dos terços de la seva facturació procedeixen del mercat internacional. L’activitat la desenvolupa a través d’un gran nombre de societats, on les més importants són Juliatours, Juliatravels, Central de Viajes, City Tours, Grupo Julià, Andorra Direct Bus i Turibus. L’any 2019, va facturar 343 milions d’euros i compta amb una plantilla de 1.600 treballadors que serveixen a 12 milions de clients. Alguns dels seus serveis més emblemàtics són el bus turístic de Londres, de San Francisco i de Washington.
Un altre dels gegants estatals del sector és Alsa, acrònim d’Automóviles Luarca SA, l’empresa originària fundada el 1923. A la dècada dels 60, van obrir la primera línia internacional, un procés que consolidarien en anys posteriors, arribant a implantar-se a la Xina el 1984. I ja que parlem de la Xina, el gran salt endavant d’Alsa es va produir l’any 1999, amb l’adquisició de l’empresa pública Enatcar per 26.200 milions de pessetes (prop de 160 milions d’euros). El volum de l’empresa resultant era tan rellevant, que van haver de patir alguna de les conseqüències de la legislació contra monopolis. Al darrere del negoci hi ha hagut sempre José Cosmen Adelaida, membre de la vuitena generació d’una família dedicada al transport de viatgers pels inhòspits ports asturians. Des del 2005, Alsa forma part del grup britànic National Express, que va adquirir el 90% de l’empresa asturiana per 380 milions d’euros (el 10% restant del capital va romandre en mans de la família Cosmen). Avui dia, Alsa factura 638 milions d’euros, té prop de 15.000 treballadors i ofereix servei a més de 300 milions de passatgers. Una de les companyies més tradicionals de Catalunya, Alsina Graells, forma part del grup Alsa.
Alguns dels serveis més emblemàtics del Grupo Julià són els busos turístics de Londres, San Francisco i Washington
El segon operador de l’Estat per facturació és el grup Avanza, un conglomerat creat l’any 2002 per la fusió de tres grans empreses de transport, Tuzsa, Vitrasa i Auto Res. L’any 2006, va passar a mans del fons de capital risc Doughty Hanson, que la va adquirir per 600 milions d’euros en competència amb altres fons com Apax i CVC, i també davant de la família Cosmen. Set anys més tard, després d’uns quants intents, va aconseguir traspassar la propietat al grup mexicà ADO. Tot i el seu pes en el mercat estatal, Avanza no té gaire presència a Catalunya.
En el repàs dels grans operadors, no podem oblidar Monbus, (no confondre amb la catalana Transportes Monasterio, que també feia servir la marca Mon-Bus i que ara es diu BusGarraf), la firma que va absorbir el 2009 la històrica companyia catalana Hispano-Igualadina. Els orígens primigenis de Monbus es troben en una companyia familiar gallega creada durant la Guerra Civil per Raúl López Loureiro. També van adquirir (2006) la firma Eurolines, que era propietat precisament de Julià i que avui explota la multinacional alemanya Flixbus. Moltes dècades després de la seva fundació, Monbus continua en mans de la família López.
Un dels operadors històrics és Sagalés, que té un volum inferior a la resta, però gestiona més de 320 línies de transport escolar i ha assumit línies de TMB a Barcelona algunes èpoques
L’any 2004, dos operadors catalans, Canals i Bardet (totes dues firmes fundades a finals dels 50), es van fusionar per crear el grup Avant, que té la seu a Barcelona. Inicialment, Julià també havia format part del consorci, però després se’n va desvincular. De les marques amb presència a Catalunya també cal ressaltar Empresa Plana, amb molta implantació a les comarques de Tarragona. Va ser fundada el 1964 i té la seu al municipi de Constantí. Les seves vendes són superiors als 45 milions d’euros anuals i el seu únic accionista és Josep Albert Vallcorba Plana, gendre del desaparegut Ricardo Fornesa.
I per acabar, un dels altres operadors clàssics del país és la companyia Sagalés, propietat de la família homònima. La tradició al negoci del transport per part dels Sagalés és innegable, perquè segons expliquen ells mateixos, els primers vestigis d’una activitat similar cal situar-los al 1641, quan transportaven pagesos al mercat per vendre les seves mercaderies. Tot i que no és una firma d’un volum tan gran com la majoria de les anteriors, gestiona més de 50 concessions de transport i més de 320 línies de transport escolar, a més d’haver assumit en algunes èpoques línies de TMB a la ciutat de Barcelona.
El que hem vist aquí és només una petita mostra d’un sector molt atomitzat, que, segons la patronal Confebus, genera gairebé 6.000 milions d’euros amb una ocupació propera als 100.000 treballadors. La tendència progressiva a la concentració mostra encara un sector, com dèiem, molt atomitzat, amb més de 3.000 operadors, amb volum agregat superior als 40.000 autobusos.