Un pla picat mostra dues mans rentant-se en una pica de bany. El següent pla revela una operació de cirurgia que executen tres metges per salvar la mobilitat d'un pacient. El tercer posa cara a la veu de la doctora que dirigeix l'operació: ho fa des d'una altra ciutat gràcies a unes ulleres de realitat virtual i un telèfon. Només. És la descripció de les principals seqüències del curtmetratge Podré, creat per un grup de joves valencians (Endika, Esther, Hugo, Jenny i Patricia), tutoritzats pel Centre Servef d'Ocupació de Silla, que han estat els participants del concurs Imagina el trabajo en 2030.
El passat dimarts Jordi Serrano, codirector del Future For Work Institute -centre que els ha premiat amb 1.000 euros- ha participat a València en la jornada Esperant els robots, organitzada pel #NouServef. Una trobada per dialogar sobre automatització, tecnologia i l'horitzó que ens espera. Tot a l'hora.
No és casualitat. Justament ara el debat que la nova indústria necessita un nou model està en l'aire. Exo-esquelets que ajuden a muntar les peces d'un automòbil a la factoria Ford d'Almussafes, els xatbots que conversen amb la perruquera per reservar cita i hora, els robots que substitueixen els treballadors d'un gran magatzem en la sempre esgotadora tasca d'inventariar un establiment...
Són els exemples que ha posat sobre la taula Jordi Serrano. "En el món del treball està passant un canvi climàtic, que diu molta gent, ja que hi ha diversos vendavals i el primer és el de la deslocalització, que ja va passar els anys 80", apunta Serrano. D'aquesta deslocalització parla el curtmetratge premiat, que ha deixat uns minuts als espectadors per reflexionar, una vegada ha estat projectat en la sala del MuVIM, el museu de la Il·lustració i la Modernitat valencià que, com una paradoxa, ha acollit el congrés sobre el futur del treball al País Valencià.
Els vendavals que ens tenallen
Des dels anys vuitanta han passat algunes coses, enumera Serrano: "Per exemple, aquells països que començaven a enviar treball a la Xina ara estan enviant-lo a països més barats i, tranquils!, que ens queda tota l'Àfrica per créixer. La diferència és que ara enviem feina digital, que va a la velocitat de la llum", explica Serrano. "També ara als supermercats estan posant ja robots que fan l'inventari de manera que els empleats estan alliberats per atendre el públic. L'automatització sempre s'ha carregat feines però ara veiem que van a una major velocitat", comenta el també especialista en sistemes d'informació i desenvolupament de persones.
Serrano: "L'automatització sempre s'ha carregat feines però ara veiem que van a una major velocitat"
Amazon i amics
L'altre vendaval del qual parla Serrano és l'arribada de les plataformes digitals. "Evidentment hi ha Amazon, perquè ara si vols repartir paquets d'Amazon, et paguen 14 euros l'hora per repartir-los, però no és només això: la més rara que he trobat és Encuentra confesores, una app útil quan algú té una necessitat religiosa immediata. Però la realitat és que inclús el Ministeri d'Ocupació ha creat una app", explica Serrano.
Imatge de la jornada 'Esperant els robots' celebrada a València | GVAservef
Tanmateix Serrano continua destacant que "abans les empreses definien el seu valor pels actius físics, però avui dia a la cotització pesen més els actius intangibles, com Spotify, on treballen 700 persones en un pis", exposa. La rapidesa d'aquestes plataformes, d'aquests negocis, per haver vist el nínxol i posicionar-se és la clau del seu èxit, segons reconeix.
Com apunta Serrano, "els possibles escenaris es van obrint. Tenim tots els possibles, uns escenaris més probables que altres i tenim altres que podem crear. Però la tecnologia no mana, sinó que manaran les decisions que anem prenent. De fet, avui dia no és el peix gran qui es menja el petit sinó que és l'àgil qui es menja el lent. Ara has de trobar un punt mig entre ser sòlid o gasós", cita recordant al malgrat Zygmunt Bauman.