• Economia
  • Aquests són els reptes en treball i formació segons la Revista Econòmica de Catalunya

Aquests són els reptes en treball i formació segons la Revista Econòmica de Catalunya

L'últim número de la revista del Col·legi d’Economistes de Catalunya analitza el mercat del treball des de la vessant demogràfica, de la desigualtat i la formació

El conseller de Economía y Hacienda, Jaume Giró, en el Colegio de Economistas de Catalunya. / GENCAT.CAT
El conseller de Economía y Hacienda, Jaume Giró, en el Colegio de Economistas de Catalunya. / GENCAT.CAT
Barcelona
14 de Juny de 2022
Act. 15 de Juny de 2022

L’últim número de la Revista Econòmica de Catalunya (REC) aborda el mercat del treball i la formació. Com a conclusió, pel que fa a l’àmbit laboral, els dos principals reptes estan en l’envelliment de la població activa i en la desigualtat; mentre que el la formació, continuen els desajustos entre el que demanen les empreses i els coneixements que s’imparteixen en l’actual sistema educatiu.

 

En el Col·legi d’Economistes de Catalunya, editor de la revista, es va presentar aquest dimarts l’últim número amb la presència del seu director, el catedràtic Guillem López Casasnovas, d’alguns dels seus responsables i articulistes, així com del conseller d’Empresa i Hisenda, Jaume Giró.

Respecte a l’àmbit laboral, Raül Ramos, coordinador de la revista, va identificar tres grans reptes: el primer, el demogràfic, a causa de l’envelliment progressiu de la població i, per tant, també dels treballadors. El segon, la desigualtat en el mercat de treball, ja que “tenir una feina no significa necessàriament sortir de la pobresa”. I el tercer, el paper que pot jugar la formació com a política per superar els dos anteriors reptes de l’envelliment i la desigualtat. Ramos és catedràtic d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

 

Desajustos entre ocupació i formació

Pel que fa a la formació, Josep Lladós, professor d’Economia de la Universitat Oberta de Catalunya, va constatar el “desajust” entre les habilitats que demana el sistema productiu i els coneixements que s’imparteixen en l’educatiu. I també que, des de fa uns anys, s’incrementa la complexitat de les habilitats que es requereixen en els llocs de treball que s’estan creant.

A l’analitzar la formació dual des de la perspectiva ocupacional, Lladós va formular aquestes vuit recomanacions:

Defugir de replicar models d’èxit foranis. Els models d’Alemanya i altres referents europeus ja estan canviant. Cal tenir en compte que l’economia és catalana diferent. Proposa buscar el nostre propi model.

• Importància de la acció concertada. Per a la implantació d’un model sostenible es necessita recursos i també consens social.

• L’assoliment competencial. L’aspiració és que estudiants aconsegueixin les competències que requerirà el mercat laboral.

• Massa crítica empresarial. Aquests objectius no s’assoliran sense la participació de les empreses. Es necessiten programes de formació dual específics i pensats per a sectors concrets.

• Repte de la qualitat. Cal avançar en estàndards de qualitat en l’ensenyament i de les bones pràctiques en les empreses. Queden pendents de dissenyar aquests estàndards.

• Gestió flexible. La formació demana canvis organitzatius flexibles.

• Projecció de futur. Passa per potenciar l’intercanvi de coneixement.

• Emergència de la formació dual universitària. L’actuació en aquest camp ha de ser immediata.

El número 85 de la Revista Econòmica de Catalunya inclou una desena d’articles en profunditat sobre aquestes qüestions. A destacar, un de Pedro Gomes, professor d’origen portuguès de la la Birkbeck University of London, en el qual analitza diverses proves pilot per reduir la setmana laboral a quatre dies. Si bé n’avalua els resultats com a positius, subratlla que, per que sigui eficient, aquesta mesura exigeix molta coordinació. És l’autor del llibre Friday is the New Saturday.

Altres articles tracten de les habilitats digitals dels catalans i com n’estem d’allunyats d’Europa; sobre la necessitat de revisar els plans d’igualtat de gènere perquè no s’estan assolint els objectius o sobre la “transició” dels joves cap a la primera feina.

 “Suport i llibertat” als que fan recerca

En la cloenda, el conseller Jaume Giró va defensar la inversió pública en recerca, també en l’econòmica. Va indicar que la Generalitat ha augmentat aquest any el pressupost en recerca un 40% fins els 292 milions d’euros.

Va preguntar als economistes que es dediquen a la recerca que han d’esperar dels polítics i ell mateix es va respondre: suport i llibertat.

També va fer un elogi de l’expresident Artur Mas, present a l’acte, per les seves polítiques en defensa de la recerca.