Les plataformes digitals no creen noves ocupacions sinó que transformen les que ja existeixen. És la clau, tal com ha reiterat el professor de Dret del Treball Adrián Todolí en la presentació de les conclusions de l'estudi El treball en plataformes digitals a la Comunitat Valenciana que s'ha presentat aquest dimecres a la seu de Labora, el renovat Servei Valencià d'Ocupació. L'estudi s'ha fet en col·laboració amb la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València.
Amb el rerefons de les denúncies dels riders, l'informe fa especial anàlisi de les peculiaritats d'aquest tipus de treballadors que, principalment, són gent formada: treballadors liberals, creatius, traductors i informàtics copen els primers llocs de la llista. L'estudi ha fet una classificació de les activitats de les plataformes en tres categories: marketplace, economia col·laborativa i crowdsourcing. "L'estudi intenta perfilar què hi ha darrere d'aquest treball en plataformes. Al carrer veiem Deliveroo, Uber, però només són la punta de l'iceberg, però a l'hora de prendre una decisió legislativa hem de mirar què hi ha darrere, i és el que hem intentat posar en context", explica Todolí.
La idea que aquestes ocupacions ja existeixen i que l'economia digital no ve a inventar res de nou també l'ha reforçat Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d'Ocupació de la Generalitat Valenciana, en la presentació, doncs ha matisat que des del plantejament polític "no apostem per un model que faça que la relació entre treballador i empresa no siga la de sempre. Ara per ara o eres treballador per compte d'altri o eres treballador per compte propi, és el que hi ha". I Nomdedéu ha posat un exemple molt clar: "Quan algú treballa a sa casa, jo no puc entrar a valorar si la seua cadira és ergonòmica o no, a diferència del que sí que puc fer en una empresa. Per tant, tot això ens planteja uns reptes diferents en l'àmbit del treball".
Tanmateix, en aquest estudi es rebutja un canvi de legislació que considere a les persones treballadores de plataformes com a autònomes. També es rebutgen les subcategories d'autònoms com la proposta de creació dels TRADES digitals. En opinió de Todolí, “una hipotètica llei del TRADE Digital només provocaria un conflicte entre la normativa espanyola i internacional augmentant la judicialització”.
Todolí: "Al carrer veiem Deliveroo o Uber, però només són la punta de l'iceberg"
Les mitges fórmules no entren en els plans del Govern valencià: el director general de Treball valencià, Gustavo José Gardey, ha apuntat en plena roda de premsa que aquest 2019 hi ha hagut 3.000 infraccions per falsos autònoms a territori valencià.
Todolí i Nomdedéu en la presentació a Labora | GVA
I és que la necessitat de canviar la regulació també és una conclusió de l'informe, tal com ha explicat Todolí, qui alhora és caut amb la situació actual. "Una persona en una bicicleta no és un treball digital. Es poden fer coses? No, no neguem que hi haja casos de millora però per ara la primera recomanació seria aplicar la regulació que hi ha, després consensuar amb els agents socials la regulació i que aquesta nova regulació puga contemplar algunes recomanacions en matèria de conciliació: no hi ha vertadera flexibilitat perquè existeix escassedat de treball", ha explicat el docent. Todolí ha proposat que l'Organització Internacional del Treball (OIT) funcione com una agència reguladora per crear un nou marc d'aquestes noves maneres de fer al mercat de treball.
El director general de Treball valencià ha apuntat en plena roda de premsa que en 2019 hi ha hagut 3.000 infraccions per falsos autònoms a territori valencià
L'angoixa del treballador online
Un tema en què l'informe no aprofundeix però sí que assenyala és en l'angoixa que suscita en els treballadors la reputació digital. "De reputació digital podríem parlar hores i hores perquè aquest tipus de treballadors hi ha de fer tot el que li mane el client i això pot provocar-los efectes psicològics molt greus. Provoca riscos per a la salut, ja que és treball emocional perquè algunes persones han d'estar somrient tot el dia perquè el seu treball depén d'una nota i s'han vist casos d'angoixa". És l'angoixa, explica Todolí, que sent un taxista d'Uber o un repartidor de Glovo per arribar abans a la destinació. De la seua velocitat se'n deriva la qualificació amb més o menys estrelletes del client.
8 punts per ser justos
En paral·lel a l'estudi, Labora ha presentat també un Codi de bones pràctiques per a un treball digne en les plataformes digitals arran les preocupacions que existeixen respecte a la qualitat de l'ocupació creada per aquestes plataformes amb l'objectiu de recomanar als operadors i millorar les condicions dels seus treballadors. "Aquest codi pot servir de base per a arribar acords entre les empreses i els representants dels treballadors", apunta el text.
1 Reconeixement de la laboralitat: o assalariats o autònoms. Res més.
2 Informar de les condicions laborals de forma clara, concisa i comprensible: apostar per la transparència.
3 Salari digne: apunta a les recomanacions de la OIT, que explicita que en la contractació d'un autònom el pagament per hora realment necessitada per a realitzar l'encàrrec hauria de retribuir-se com a mínim en un 50% més que l'hora en el conveni del sector equiparable a assalariats.
4 Assignació de tasques: evitar els algorismes i que el client puga triar el treballador
5 Claredat en les tasques i suficient temps per a executar-les: introduir fòrums per facilitar el treballa a l'autònom
6 Vertadera llibertat i flexibilitat horària sense penalitzacions
7 Avaluacions dels clients
8 Dret a tindre una veu en la determinació de les condicions de treball