18
de Maig
de
2016
Act.
18
de Maig
de
2016
La xifra era coneguda des de fa uns mesos però no per això és menys rellevant recordar-la: l'augment de la pobresa entre les dones treballadores de Catalunya ha augmentat 4,2 punts percentuals des de 2005. L'Indicador de Gènere 2015 elaborat per l'Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) evidencia una feminització de la pobresa entre la classe treballadora i posa números a la realitat posterior a la crisi econòmica. "Abans els estudis de pobresa donaven resultats no reals però aquest nou indicador aflora xifres noves que revelen que la pobresa femenina no està només entre immigrants i minories", destaca Laia Bonet, professora de Dret Administratiu a la UPF i moderadora de la taula rodona sobre aquest indicador de gènere celebrada aquest dimarts a Barcelona.
A més, Bonet va més enllà i convida a reflexionar: "Un 47% de les dones serien pobres si visquessin soles", ha deixat caure Bonet. "El problema està en aquelles dones treballadores, com les caixeres de supermercat, per exemple, que no poden pagar la guarderia del seus fills", afirma ha afegit Anna Mercadé, directora de l'ODEE.
Les reflexions de Bonet comparteixen punts en comú amb les tesis de diferents representants de les administracions i entitats catalanes, com l'Ajuntament de Barcelona, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), la Taula del Tercer Sector, la Diputació de Barcelona o l'Institut Català de les Dones. Totes han convingut que s'ha de fer "alguna cosa", sobretot per evitar situacions com la denunciada per Lluís Franco, president del CTESC, qui ha lamentat que "la incorporació al mercat de treball encara continua sent molt perjudicial per a les dones, en comparació amb els homes". Franco considera que falta esmena al mercat de treball que contempli també les diferències de rol que assumeixen home i dona en la gestió (pel temps dedicat) i cura de la llar.
Un rol que la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona (i alhora alcaldessa de La Garriga), Meritxell Budó, ha comentat que encara es veu clarament diferenciat en les noves generacions. "Seguim amb unes desigualtats reals i palpables. La normalitat encara no ha arribat, perquè en temes d'empoderament, per exemple, encara hi ha molt a fer", ha expressat. En el camp de la política en què es mou Budó també troba a faltar més pes de les dones, "malgrat les lleis de paritat, poques dones estan encapçalant projectes polítics en aquest país".
I si des de la mateixa política és visible una menor representativitat femenina, què passa amb la gestió que es fa envers les dones des de la política? Tots han entonat el 'mea culpa' i l'expressió "encara queda molt a fer" ha estat una de les més escoltades, si més no. Per exemple, Bundó ha recordat que "cal mirar quina part del pressupost s'aplica a polítiques de la dona, però encara hi ha molt a fer".
L'impuls des de la política
A més, Budó ha valorat positivament la Llei d'Igualtat aprovada recentment al Parlament català que, "tot i que encara no ha donat els fruits esperats, i que malgrat estar suspesa en diferents articles, ens deixa avançar en molts altres aspectes". També la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Teresa M. Pitarch –que ha fet la cloenda de l'acte- ha assumit que "totes les Administracions tenim una assignatura pendent".
Tanmateix des de l'Ajuntament de Barcelona, el regidor Agustí Colom ha emfatitzat la feina que s'està fent per lluitar contra la feminització de la pobresa i ha apuntat la crisi econòmica recent com una de les seves causes. "Des dels ajuntaments sovint trobem que hem d'arreglar el que han espatllat altres. No podem tenir un sistema que generi desigualtats i hi ha un element que no podem obviar: el model econòmic de desenvolupament que ens va portar a què esclatés la bombolla també ens va portar aquests nivells de desigualtat", ha al·legat.
Repetint la mateixa idea s'ha posicionat Oriol Illa, president d'entitats de la Taula del Tercer Sector, qui ha assegurat que "existeix una relació directa entre l'empobriment i el gènere". Illa considera que cal insistir perquè "a vegades ens perdem en les xifres però no entrem en els valors". I darrere d'aquests, números com els molts que s'han posat sobre la taula: "Una de cada cinc persones està en risc d'exclusió social", ha exposat Illa.
Significativa també ha estat la participació de Pitarch en aquest aspecte, ja que la nova directora de l'ICD ha recordat que després del seu pas per departaments de contractació pública –abans era directora de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, sap que "les polítiques de dones no són polítiques socials". Tal com ha apuntat, "en el nostre cas aquestes polítiques depenen de Presidència".
En la seva opinió, cal millorar l'ocupació de les dones en departaments on són menys presents, "i ho hem de fer incorporant les dones". Tot i que, com ha enumerat, les dones mostren bons indicadors quant a formació i presència a les Universitats, "quan es trasllada al món laboral, la reflexió no és tan bona. En aquest àmbit hem de millorar l'ocupació i l'ocupabilitat de les dones i ho hem de fer incorporant la visió de gènere en tots els processos de selecció", ha recordat. El seu compromís ha estat anunciar que la institució que presideix promourà un codi de bones pràctiques dels mitjans de comunicació per evitar la difusió de certs continguts, entre ells els publicitaris, que mostrin la dona com a un ser inferior.
A més, Bonet va més enllà i convida a reflexionar: "Un 47% de les dones serien pobres si visquessin soles", ha deixat caure Bonet. "El problema està en aquelles dones treballadores, com les caixeres de supermercat, per exemple, que no poden pagar la guarderia del seus fills", afirma ha afegit Anna Mercadé, directora de l'ODEE.
Les reflexions de Bonet comparteixen punts en comú amb les tesis de diferents representants de les administracions i entitats catalanes, com l'Ajuntament de Barcelona, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), la Taula del Tercer Sector, la Diputació de Barcelona o l'Institut Català de les Dones. Totes han convingut que s'ha de fer "alguna cosa", sobretot per evitar situacions com la denunciada per Lluís Franco, president del CTESC, qui ha lamentat que "la incorporació al mercat de treball encara continua sent molt perjudicial per a les dones, en comparació amb els homes". Franco considera que falta esmena al mercat de treball que contempli també les diferències de rol que assumeixen home i dona en la gestió (pel temps dedicat) i cura de la llar.
Un rol que la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona (i alhora alcaldessa de La Garriga), Meritxell Budó, ha comentat que encara es veu clarament diferenciat en les noves generacions. "Seguim amb unes desigualtats reals i palpables. La normalitat encara no ha arribat, perquè en temes d'empoderament, per exemple, encara hi ha molt a fer", ha expressat. En el camp de la política en què es mou Budó també troba a faltar més pes de les dones, "malgrat les lleis de paritat, poques dones estan encapçalant projectes polítics en aquest país".
 |
| Taula rodona amb Colom, Franco, Bonet, Budó i Illa. N. Navarro |
I si des de la mateixa política és visible una menor representativitat femenina, què passa amb la gestió que es fa envers les dones des de la política? Tots han entonat el 'mea culpa' i l'expressió "encara queda molt a fer" ha estat una de les més escoltades, si més no. Per exemple, Bundó ha recordat que "cal mirar quina part del pressupost s'aplica a polítiques de la dona, però encara hi ha molt a fer".
L'impuls des de la política
A més, Budó ha valorat positivament la Llei d'Igualtat aprovada recentment al Parlament català que, "tot i que encara no ha donat els fruits esperats, i que malgrat estar suspesa en diferents articles, ens deixa avançar en molts altres aspectes". També la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Teresa M. Pitarch –que ha fet la cloenda de l'acte- ha assumit que "totes les Administracions tenim una assignatura pendent".
Tanmateix des de l'Ajuntament de Barcelona, el regidor Agustí Colom ha emfatitzat la feina que s'està fent per lluitar contra la feminització de la pobresa i ha apuntat la crisi econòmica recent com una de les seves causes. "Des dels ajuntaments sovint trobem que hem d'arreglar el que han espatllat altres. No podem tenir un sistema que generi desigualtats i hi ha un element que no podem obviar: el model econòmic de desenvolupament que ens va portar a què esclatés la bombolla també ens va portar aquests nivells de desigualtat", ha al·legat.
Repetint la mateixa idea s'ha posicionat Oriol Illa, president d'entitats de la Taula del Tercer Sector, qui ha assegurat que "existeix una relació directa entre l'empobriment i el gènere". Illa considera que cal insistir perquè "a vegades ens perdem en les xifres però no entrem en els valors". I darrere d'aquests, números com els molts que s'han posat sobre la taula: "Una de cada cinc persones està en risc d'exclusió social", ha exposat Illa.
Significativa també ha estat la participació de Pitarch en aquest aspecte, ja que la nova directora de l'ICD ha recordat que després del seu pas per departaments de contractació pública –abans era directora de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, sap que "les polítiques de dones no són polítiques socials". Tal com ha apuntat, "en el nostre cas aquestes polítiques depenen de Presidència".
En la seva opinió, cal millorar l'ocupació de les dones en departaments on són menys presents, "i ho hem de fer incorporant les dones". Tot i que, com ha enumerat, les dones mostren bons indicadors quant a formació i presència a les Universitats, "quan es trasllada al món laboral, la reflexió no és tan bona. En aquest àmbit hem de millorar l'ocupació i l'ocupabilitat de les dones i ho hem de fer incorporant la visió de gènere en tots els processos de selecció", ha recordat. El seu compromís ha estat anunciar que la institució que presideix promourà un codi de bones pràctiques dels mitjans de comunicació per evitar la difusió de certs continguts, entre ells els publicitaris, que mostrin la dona com a un ser inferior.