Més enllà del pic tradicional de contractacions per l’activitat vinculada a la collita de la fruita durant els mesos d’estiu, els empleats estrangers són un dels elements claus per al bon funcionament del mercat laboral lleidatà. La percepció, més enllà de la creença general, la validen dos informes estadístics recents. El primer són les dades oficials del Ministeri de Seguretat Social i Migracions i l’altra, l’Observatori Demogràfic de la Universitat CEU-San Pablo. De fet, de l’increment dels afiliats a la Seguretat Social, que en el darrer any a la demarcació lleidatana ha sigut de 7.633 cotitzadors, més de 6.100, un 81% del total, corresponen als treballadors estrangers. Amb xifres del passat mes de juny, el col·lectiu d’empleats forans arriba a les 51.224 persones, el que representa gairebé un de cada quatre dels 210.600 cotitzadors totals.
L’increment durant els darrers 12 mesos entre els treballadors estrangers assoleix l’11%. Tot i que en aquest creixement tenen un pes important les necessitats productives derivades de la campanya de la fruita, la menor activitat requerida l’any passat per la caiguda de la collita a les comarques de Ponent ha provocat un transvasament des de les feines al camp a altres no tan estacionals.
El col·lectiu d’empleats forans arriba a les 51.224 persones, el que representa gairebé un de cada quatre dels 210.600 cotitzadors totals
En una línia similar, l’Observatori Demogràfic de la Universitat CEU-San Pablo destaca el pes rellevant de la immigració com a força laboral, especialment a demarcacions com la lleidatana. Aquesta contribució es fa palesa en àmbits com l’agricultura o la construcció. Així, la major part de l’ocupació neta privada generada els darrers anys té com a protagonistes els treballadors estrangers.
Crítica a la política migratòria
A l’observatori, sota el títol ‘La immigració en el mercat laboral espanyol’, el seu autor, el catedràtic emèrit, Joaquín Leguina, critica la gestió dels fluxos migratoris del mercat laboral. “Amb els altíssims nivells estructurals d'atur, tant entre els espanyols natius com (encara més) entre els estrangers, continua arribant nova immigració de manera massiva, que en els últims anys és gairebé exclusivament extracomunitària”. En algunes CCAA, segons es detalla a l’estudi, els estrangers ocupen més d'una quarta part dels llocs de treball, arribant gairebé a un terç a Balears. A Catalunya, el percentatge es queda en el 24,6%. Paral·lelament, l’Estat espanyol se situa al capdavant d'Europa en taxes d'atur de nacionals i immigrants.
Al perfil que dibuixa l’informe de la Universitat CEU-San Pablo, es constata que els immigrants africans són els que pateixen més atur, seguits dels europeus de l'Est i iberoamericans. Els nord-americans, xinesos i europeus occidentals tenen menys desocupació que els espanyols. Per sexes, les empleades estrangeres acostumen a treballar al sector serveis, mentre que els homes ho fan en l’agricultura i la construcció. En relació amb la qualificació del lloc de feina, els no europeus són els que exerceixen amb feines amb menys requisits formatius.
Necessitat de mà d’obra
Aquesta realitat estadística contrasta amb les necessitats laborals de les empreses. És el cas dels pagesos d’alguns pobles del Baix Segre, zona zero de la recollida de les varietats de fruita d’os durant els mesos d’estiu, que denuncien reiteradament la manca de mà d’obra per la campanya de la fruita, especialment en els anys, com aquest, en què la producció creix respecte a altres exercicis. Els empresaris lamenten el retard del Govern a l'hora de convocar la línia d'ajuts per ampliar o millorar els equipaments destinats als treballadors de la fruita.
Els empresaris lamenten el retard del Govern a l'hora de convocar la línia d'ajuts per ampliar o millorar els equipaments destinats als treballadors de la fruita
De moment, la resposta de la Generalitat ha estat elaborar un esborrany amb una proposta d'ajuts adreçats a crear o millorar els allotjaments per a temporers. Per això, es creu que la convocatòria d'ajuts s'endarrereixi més enllà de l'estiu. Des de fa una dècada, l’Administració no ha obert cap línia de subvencions per a allotjaments dels treballadors de la fruita.
Aquest exemple il·lustra la necessitat, encara no coberta, d’integrar laboralment a la immigració, que en alguns indrets com Lleida, actua com a veritable impuls del mercat de treball. Atesa la valuosa aportació laboral dels immigrants, encara s’han de fer passos en l’ordenació dels fluxos migratoris en funció de la demanda empresarial i d’ocupació.