L’any 1992, el de les olimpíades, l’aeroport d’El Prat va atendre 10 milions de passatgers. Aquest 2019, la xifra ja s’enfilava pel damunt dels 52 milions d’usuaris, i ara s’està discutint com poder arribar fins als 70 milions. Diuen que ens cal si volem desenvolupar la nostra economia i fer créixer el país. Ara mateix s’estan atenent 78 operacions aèries per minut, i com a molt es podria arribar a les 90, però en necessitem més i tothom està d’acord: cal un aeroport més gran si volem un país més gran.
"Els gestors de l’aeroport diuen que cal fer créixer l’aeroport per un país millor. És com si els fabricants de sucre ens recomanessin més sucre per una vida més sana. I si consideréssim altres opcions?"
Hi ha tota una discussió tècnica sobre com fer créixer l’aeroport d’El Prat, i aquests darrers dies sembla que s’aposta per ampliar uns 500 metres la tercera pista. S’ha descartat una quarta pista, i també s’han descartat altres opcions que podrien molestar als veïns. L’opció triada faria desaparèixer un espai natural protegit per la Unió Europea, la llacuna de la Ricarda, però diuen que ens ho compensarien protegint una superfície cinc vegades més gran a algun altre lloc de qui sap on. Sap greu això de la Ricarda, però és pel bé del país.
Els gestors de l’aeroport diuen que cal fer créixer l’aeroport per un país millor. És com si els fabricants de sucre ens recomanessin més sucre per una vida més sana. I si consideréssim altres opcions? Potser no volem augmentar el nombre de vols que s’atenen a El Prat, sinó triar millor quins volem atendre. I si per atendre els que sí volem cancel·léssim els que ja no volem?
Janet Sanz, regidora de l’Ajuntament de Barcelona, ja ha comentat la possibilitat d’eliminar els vols de radi curt que tinguin una alternativa raonable en tren. Madrid està a dues hores i mitja de Barcelona en AVE, mentre que en avió és una hora i quart de vol, més tot el temps de seguretat, embarcar i desembarcar, i anar de la ciutat als afores on hi ha l’aeroport. Per temps, les dues propostes són semblants, però l’avió contamina deu vegades més. I a més a més, cal alliberar les pistes de l’aeroport per donar cabuda a aquests vols que tant necessitem per desenvolupar la nostra economia i fer créixer el país. I de pas, salvem La Ricarda. Hauríem d’augmentar el nombre de trens i reduir al mínim el nombre de vols entre Barcelona i Madrid, un dels trajectes aeris més densos del món. És pel bé del país.
No renunciem a rebre 70 o 100 milions de passatgers, però no volem que arribin tots en avió. La qüestió climàtica hauria de ser suficient. Espanya va signar els acords de París i va assumir formalment uns compromisos que no semblen massa coherents amb els plans que té d’obrir un nou aeroport a Huelva i ampliar els de Barcelona, Madrid i Palma.
De moment, un tribunal de la Gran Bretanya ja ha aturat l’ampliació de l’aeroport de Heathrow justament per incomplir allò signat als acords de París. Ja era hora que un acord signat internacionalment obligui a alguna cosa. Ampliar la tercera pista de Barcelona també seria un incompliment dels acords de París, i en el nostre cas a més a més implica carregar-se la Ricarda, un espai natural preservat per la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat l’opinió d’Europa, i sembla difícil que sigui positiva.
"Ampliar la tercera pista de Barcelona també seria un incompliment dels acords de París, i en el nostre cas a més a més implica carregar-se la Ricarda, un espai natural preservat per la xarxa Natura 2000 de la UE"
Gatwick està a mitja hora en tren de Londres, i és considerat amb normalitat com un dels aeroports de la capital. Girona està a mitja hora en tren de Barcelona, però el seu aeroport no es pot considerar aeroport de la capital perquè no té estació de tren. Tanta tonteria amb l’AVE i amb què som el país amb més quilòmetres de via i ens descuidem de connectar els aeroports. Haver desplegat molts kilòmetres de via no equival a haver desplegat un servei ferroviari.
L’any que ve, 2021, es completarà la fusió entre Eurostar, la companyia que gestiona el túnel sota el canal de la Mànega, i Thalys, la companyia franco-belga de trens d’alta velocitat. Tenen sobre la taula una proposta per oferir viatges en tren de Londres a Barcelona en poc més de 6 hores sense aturades. De St. Pancras a Sants en sis hores. En cinc hores de Londres a Milà. En quatre hores de Londres a Ginebra. En tres hores de Londres a Frankfurt. Potser el que volem no és ampliar la tercera pista d’El Prat, sinó ampliar la nostra capacitat de gestionar les altres xarxes viàries. Pel bé del país. I del planeta.