Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és economista, escriptor i guionista. Especialista en creativitat, innovació i recerca de mercats. Acaba de publicar La Solución Nash (Paidós, 2020) en record a Una Ment Meravellosa i al Nobel John Nash per les seves contribucions a la teoria de jocs i la negociació. Més necessària que mai amb l'actual crisi del coronavirus. Amant de la bicileta i keynesianista durant el pròxim any i mig, Trías de Bes es mostra ingidnat amb la política i proposa un govern de concentració i plans de tecnòcrates sense interessos polítics. Parlem sobre com comprar temps i el temps se'ns fa curt al llarg d'aquesta conversa telefònica. No es tracta del guió de la pel·lícula In Time, però sí d'un present distòpic que podria haver signat George Orwell o Aldous Huxley.
Com ha viscut el confinament?
Des del punt de vista personal, he estat molt caut perquè sóc grup de risc. He complert el confinament rigorosament. Només he sortit al supermercat i a fer bicicleta quan ja es podia fer esport. Estic molt cansat i s'està fent molt llarg. Des del punt de vista professional, he seguit desenvolupant la meva activitat, tot i que ha caigut tota la part presencial de conferències, congressos, workshops o trobades de directius. En el seu lloc, he fet formació online i webinars i des de la pime que dirigeixo hem pogut teletreballar descobrint les seves virtuts i defectes.
Què li semblen les mesures econòmiques des dels governs de Catalunya i Espanya?
Conceptualment estan bé. Suplir amb liquiditat la caiguda de l'economia real per sostenir l'ocupació, la capacitat productiva i la demanda. De llibre. Els instruments han estat els ERTOs i els ICOs. No obstant això, l'aplicació pràctica ha sigut un desastre, tant en la quantia com en els tempos.
"Les mesures econòmiques dels governs de Catalunya i Espanya? Conceptualment estan bé, però l'aplicació pràctica ha sigut un desastre"
Un desastre?
Quan parles amb treballadors... Hi ha gent que està cobrant avui el SEPE. Errors administratius a dojo. La sensació que dóna és que no hi ha diners i van manejant com poden. Perquè això no s'esfondri s'hauria de sostenir entre un 70% i un 80% del poder adquisitiu de cada persona a través de les empreses. Jo hagués fet unes anotacions comptables entre empreses i administració pública i hagués analitzat la situació de les famílies a través de les empreses. La forma d'execució, la quantia i els sanitaris han estat insuficients i l'economia s'està desplomant. És una crítica al govern? A tots.
Quin tipus de crítica?
El govern tampoc té més diners, està endeutat fins a les orelles i a Europa encara no es posen d'acord. No hi ha caixa. El Banc Central Europeu hauria d'ajudar als governs i caldria fer una reflexió sobre el nivell d'endeutament al que hem arribat. Si haguéssim fet els deures al llarg d'aquests 10 anys, ara no estaríem així. Hi ha una responsabilitat no només del govern sinó de l'oposició. M'indigna que s'estigui fent política amb la crisi més greu de la història d'Espanya. S'hauria de fer un govern de concentració i ja farem política quan tot això passi. Els ciutadans ho agrairíem.
"Cal fer plans de tecnòcrates sense interessos polítics"
Estàs a favor de mesures com la renda minima garantida o l'Helicopter Money?
Jo és el que faria, directament. Aquesta crisi té una mesura que la fa única que és la seva temporalitat. No hi ha un xoc d'oferta ni una innovació disruptiva. Necessitem comprar temps com a societat i conservar la capacitat de demanda i la capacitat productiva. Això implica quantitative easing durant un any i mig? Sí, però si no ho fas el que vindrà després serà pitjor. Jo no sóc keynesianista, però sí durant aquest any i mig. Jo no sóc partidari de creació de diners barats i de regalar liquiditat als països per finançar deficit públic però és una situació extraordinària.
Ja s'ha anunciat la creació d'un comitè d'experts econòmics a la Generalitat per lluitar contra la crisi de la covid-19. A favor?
Absolutament sí i així ho exposo en el llibre. Que ells facin els primers dissenys i després, els polítics facin els seus matisos i ajustos. Cal fer taules d'experts que facin plans de tecnòcrates i després un govern de concentració. Es despolititzaria la qüestió. Els ciutadans ho entendrien molt millor amb tècnics sense interessos polítics. Les propostes poden sortir bé o malament, però almenys ho entendrem.
Fotografia d'Àngel Bravo
Com s'hauria d'escollir els membres d'un comitè d'experts?
Es pot proposar a diferents entitats. Que la CEOE posi un expert, les patronals uns altres... L'Associació d'Universitats, els acadèmics o el Col·legi d'Economistes. Planes de tecnòcrates sense interessos polítics.
Com funciona l'equilibri de Nash en temps de coronavirus?
L'equilibri de Nash davant moltíssima incertesa on cada agent econòmic pren decisions que no són útils si no està segur que un altre agent té incentius per actuar d'una forma diferent. Sempre poso l'exemple de l'automobilística, els incentius de l'empresa per no acomiadar i els del ciutadà per no canviar de cotxe. L'equilibri de Nash consisteix que les polítiques keynesianes puguin generar suficients incentius perquè les empreses mantinguin ocupació i la capacitat productiva i els consumidors facin el mateix amb la demanda potencial i l'interès per comprar.
"Hi ha d'haver incentius perquè cooperem decidint allò que a cadascú li interessa. Es necessita orquestració"
L'equilibri de Nash també forma part del dilema del presoner. Quina és ara la millor opció?
Necessitem cooperar. Si cada agent econòmic mira només per ell mateix, l'economia va cap avall. En termes del dilema del presoner, cal assegurar la cooperació. El que passa és que la cooperació no emana de tots a l'una o d'anem fer-ho pel bé de l'economia, cada agent econòmic decideix allò que li interessa i ha d'haver-hi incentius perquè cooperem decidint allò que a cadascú li interessa. Es necessita orquestració.
Recorda a la mà invisible d'Adam Smith...
Nash s'adona que la teoria d'Adam Smith és incompleta. Cadascú vetllant per si mateix, hi ha certes situacions que no escolliràs bé i ho arrossegaràs amb tu. Nash diu que atès que cada persona és la que pren les decisions, hauràs de modificar els incentius perquè es compleixi la cooperació.
Per arribar a l'equilibri de Nash, cal conèixer les estratègies dels altres per aconseguir la teva millor estratègia. Existeix actualment un problema d'asimetria d'informació?
Efectivament. Per això en el llibre parlo de diferents taules: econòmica, mèdica, farmacològica i d'informació. Cal conèixer els diferents agents econòmics. Els incentius i la comunicació que forma part de l'orquestració.
"Ara cal comprar temps!"
S'ha fet bona comunicació durant el confinament?
La comunicació era molt dificil per als governs perquè la informació canviava. Al començament, Merkel va dir que els esdeveniments canvien i canviarien cada setmana. Ho va fer molt bé perquè va dir "m'equivocaré i hauré de rectificar perquè la informació anirà canviant".
La primera gran decisió econòmica és què fer amb el temps.
Ara cal comprar temps! Que el temps no corri en termes econòmics. Lo que origina la crisi és el confinament i estem confinats per donar cabuda als centres de sanitat, no per no agafar la covid-19 sinó per l'alt grau de contagi i perquè no col·lapsin les UCIs. Si el confinament és la causa que interromp oferta i demanda d'una manera mai vista... Acabat el confinament, l'economia es torna a engegar. Resum: cal comprar temps.
"Les expectatives sense injeccions de liquiditat són una incertesa bestial"
Com a la pel·lícula In Time on el temps és la moneda de canvi.
Abans que sortís la pel·lícula In Time, vaig escriure un llibre el 2003 que es deia El venedor de Temps. "Ai, si fos amo del meu propi temps!", es queixava el protagonista. Un anònim ciutadà que amb una idea irracional de negoci en la qual ningú creu, fa escac a la societat de consum. Un home corrent que demostra que qualsevol sistema econòmic que no respecti els drets essencials dels individus està abocat al fracàs.
Vivim un present distòpic?
Sí, totalment. És una distòpia! És al·lucinant. Població obedient, confinada, tots a les nostres cases, distància social… Es trenca l'animal social.
Salvant les distàncies, 1984 o Un Món feliç... Xoc de trens: individu versus Estat.
Totalment d'acord. Hi ha hagut comportaments dispars i polaritzats: gent que ha passat de tot i gent que ha fet cas de tot. Surt el millor i el pitjor de cada cada individu i la consciència social.
Fotografia d'Antonio Navarro
L'economia és també una qüestió d'incentius, confiança i expectatives.
Les expectatives sense injeccions de liquiditat són una incertesa bestial. Imagina't que des de VIA Empresa teniu un ERTO, arriba l'Estat i us diu tranquils us anem a mantenir amb injeccions de liquiditat fins que arribi una vacuna perquè el 80% de les rendes dels vostres col·laboradors estiguin garantides... S'acaba la incertesa. Assistència financera fins que venci una causa sanitària i es garanteix l'estabilitat econòmica perquè no s'ha danyat gens. El problema de la falta d'expectatives es produeix quan desapareixen els incentius.
Ara és moment de consumir o estalviar?
La persona que veu incertesa no consumirà. Promocionar el consum i el turisme local està genial, però si estic cobrant 400 euros i no sé si m'acomiadaran em guardaré els diners pel que pugui venir. La insuficiència de les ajudes té un efecte dramàtic sobre el consum i genera molta incertesa.
"Si el virus dura molt pot crear un auge de populisme que derivi en revolució"
Diu el filosofo Byung-Chul Han que "el virus no guanyarà el capitalisme i que és incapaç de fer la revolució."
Depèn. Estic d'acord, però si el virus dura molt en segons quins països pot crear un auge de populismes que després derivin en una revolució. Si Espanya no està en el marc de la UE i hi ha un 40% d'atur, pot guanyar Podemos per majoria absoluta i t'asseguro que el virus ha guanyat llavors al capitalisme.
Ara es parla molt també de "keynesianisme intel·ligent".
Hi ha sectors que són lents de reactivar, així que cal pensar en keynesianisme intel·ligent sobre qui i per què.
"És més barat ser autèntic que fer-ho veure", assegurava Xavier Marcet en una entrevista a VIA Empresa. Quin és la clau per ser autèntic i humanitzar les empreses?
Són moments molt difícils. Hi ha empreses que estan creixent, segueixen normal, pateixen i unes altres que estan a punt de desaparèixer. No cal perdre de vista l'ètica i alhora entendre que el món en aquest sentit és econòmic. El que va per davant és la supervivència de les empreses i que es prenguin les decisions que es prenguin han de ser amb majoria de justícia social i ètica. Vénen corbes i són decisions difícils per als empresaris.
Algun consell com a economista per sobreviure en temps de coronavirus?
Són moments de moviments de plaques tectòniques. Els mercats estan bastant estables. Però en els moviments de plaques hi ha grans finestres d'oportunitat i grans finestres d'amenaces. Cal tenir molt sentit de la realitat i tenir molta vista perquè es mouen coses. Hi ha empreses d'alimentació que estan creixent tot allò que no havien crescut mai i altres sectors que estan caient un 40% o un 50%. Són moments de grans bretxes i la gran pregunta és quina és la meva bretxa.