
El periodista Antoni Bassas ho té clar: “La igualtat de gènere és més que una qüestió de justícia social, perquè reduir la bretxa de gènere pot tenir importants beneficis en termes d’eficiència econòmica per garantir la sostenibilitat del sistema econòmic i social”. Ho ha recalcat durant la seva moderació a la taula rodona La desigualtat de gènere: més enllà del salari, celebrada aquest dimecres al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”. En aquesta taula rodona s’ha debatut sobre les bretxes de gènere en el mercat laboral, analitzant les xifres actuals al nostre país sobre salaris, taxa d’ocupació, reduccions de jornada, presència femenina en diferents sectors i lideratge, així com les taxes de natalitat, entre altres aspectes. Tot plegat ha servit com a primera gran posada en escena abans del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març.
Totes elles són qüestions àmpliament conegudes pels assistents a la trobada, entre els quals es trobava Carme Poveda, Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Així doncs, la gran sorpresa ha estat amb l'afirmació d'una de les ponents de la taula rodona, Judit Vall, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora de l’Institut d'Economia de Barcelona (IEB): “Tot i que les dones tenim una esperança de vida més llarga, vivim un 25% més d’aquests anys en mala salut o amb discapacitat en comparació amb els homes".
Vall (UB): “Tot i que les dones tenim una esperança de vida més llarga, vivim un 25% més d’aquests anys en mala salut o amb discapacitat en comparació amb els homes"
Vall ha analitzat la desigualtat de gènere en la salut des de tres factors clau. En primer lloc, ha destacat la manca de dades desagregades per sexe en els estudis científics. "Aquesta absència de dades dificulta la representació de les dones en els assajos clínics i complica la tasca de convèncer les entitats finançadores de la recerca sobre la necessitat d'invertir en la salut femenina. Com a conseqüència, els tractaments són menys eficaços per a les dones", ha explicat l'economista. A més, un estudi realitzat a Dinamarca durant 21 anys, que va analitzar el diagnòstic de 700 malalties en homes i dones, va mostrar que les dones són diagnosticades amb retard. En el cas del càncer, la diagnosi es fa una mitjana de 2,5 anys més tard que als homes, i de 4,5 anys més tard en el cas de la diabetis.
Eliminar la desigualtat de salut per a les dones elevaria el PIB global en un 1,7%

Després d’una anàlisi poc favorable, tocava parlar de números i veure el got mig ple. “Segons les últimes estimacions, si aconseguim eliminar la desigualtat de salut per a les dones, l’economia mundial creixeria en un trilió de dòlars fins al 2040”, ha afirmat. “Això suposaria un augment del PIB mundial de l'1,7%. A més, el retorn d’aquestes inversions per reduir les desigualtats de salut entre dones és clarament positiu: per cada dòlar invertit, obtindríem tres dòlars en guanys econòmics”, ha afegit.
Vall (UB): "Si aconseguim eliminar la desigualtat de salut per a les dones, l’economia mundial creixeria en un trilió de dòlars fins al 2040”
Des del seu punt de vista, millorar la salut de les dones durant l’etapa laboral implicaria una major participació en el mercat de treball. Això, al seu torn, reduiria la seva dependència de les ajudes del sistema d’assegurança pública. A més, les dones tindrien menys baixes per malaltia, serien més productives i tindrien més oportunitats de promoció, accedint a càrrecs més alts i a salaris més elevats. "Així doncs, aquests dos canals —una major participació en el mercat laboral i una productivitat més alta que facilita promocions i salaris més alts— són els que expliquen aquest augment de l'1,7% del PIB mundial", ha subratllat Vall.
A més de Vall, han presidit la taula rodona La desigualtat de gènere: més enllà del salari Libertad González, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professora associada de la Barcelona School of Economics (BSE), i Lídia Farré, científica titular de l’Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i professora associada de la Barcelona School of Economics (BSE).
Només el 25% de les dones estudiants escullen carreres STEM

Segons Farré, un altre obstacle en el camí cap a la igualtat de gènere és la persistència d’unes normes socials tradicionals que assignen a les dones el rol de cuidadores principals, la qual cosa explica per què elles inverteixen menys en les seves carreres professionals. Un 27% dels homes a escala europea creuen que les tasques domèstiques no s’han de repartir de manera igualitària. Només el 50% considera que, si un fill es posa malalt, el pare també hauria de demanar un permís per cuidar-lo. “Aquestes normes socials tradicionals continuen condicionant les decisions de les dones, incloses les educatives. Només el 25% dels estudiants en carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) són dones, i aquestes seran les feines que el mercat laboral del futur demandarà i les més ben pagades”, afegeix.
Pel que fa al problema de la presència de les dones a l’àmbit STEM, Farré ha estat breu i contundent: "És cert que les nenes tenen un avantatge comparatiu en les assignatures relacionades amb les lletres, fet que sovint les porta a triar carreres no vinculades amb les ciències. Potser cal empoderar les noies en el camp de les matemàtiques perquè creguin en les seves capacitats per fer ciència o dedicar-se als números". A més, ha opinat: "Potser els estem fent triar massa d’hora, i aquestes són decisions que sovint són irreversibles. Endarrerir aquesta presa de decisió podria ajudar-nos a augmentar la representació de les dones a l’àmbit STEM".
Farré (IAE-CSIC): "Només el 25% dels estudiants en carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) són dones"
Per concloure, Farré explica que un estudi als Estats Units estima que els canvis en la distribució ocupacional per gènere i raça poden explicar entre el 20% i el 40% del creixement del PIB nord-americà entre 1960 i 2010. Aquesta cita ha servit per apropar-nos a l'anàlisi d'un problema tan rellevant com la desigualtat de gènere més enllà del salari. Un bon avançament de cara al Dia Internacional de la Dona.