Ahir a can Basté vam parlar de l’ús de les dades personals per a lluitar contra la pandèmia. Érem una taula rodona de cinc que anava de Barcelona a Califòrnia passant pel Maresme i Matadepera; l’Elies Campo, cap de desenvolupament internacional de Telegram, des de Palo Alto, la Pilar Carracelas, el Jordi “Mark” Sellas i jo mateix sota l’atenta mirada del Tian Riba des de Matadepera.
Cito els participants com a referència, però més enllà de les aportacions individuals de cadascun, el fet destacable és que una ràdio generalista com RAC1, la ràdio líder a Catalunya, dediqui una bona part del seu programa més escoltat a parlar de dades, de privadesa, de control social i en última instància a parlar de capitalisme de vigilància. En aquest cas, el missatge és el mitjà.
"El fet destacable és que una ràdio generalista com RAC1 dediqui una bona part del seu programa més escoltat a parlar de dades, privadesa, control social i capitalisme de vigilància"
La diversitat de tecnologies, de polítiques, de legislacions i de condicionants ètics i culturals, fa que el debat no sigui ni fàcil ni trivial. Ningú no té al cap totes les possibles combinacions ni pot endevinar si una tecnologia funcionarà o no, o si ho farà en un tipus de societats sí i en d’altres serà contraproduent. Si això hi afegim la incapacitat manifesta que al llarg de la història hem demostrat per preveure les externalitats negatives de les diverses tecnologies exponencials, la mala utilització que el poder ha fet de les tecnologies de control i els exemples reeixits a estats totalitaris com la Xina, la preocupació és més que justificada.
No entraré en debats ètics ni jurídics ni epidemiològics, no en sóc cap expert i no he llegit prou sobre el tema. El que m’agradaria aclarir són les diferents tecnologies que poden servir pel control de la covid-19 que ens poden ajudar a combatre la pandèmia.
Les telefòniques saben on som perquè han de saber a quina torra enviar la trucada quan algú vol parlar amb nosaltres. Aquest registre el guarden dos anys per si algun jutge els el reclama. Es fa servir en la resolució de crims i en tenim un exemple en el mediàtic cas conegut com a “Crim de la Guàrdia Urbana”, on els assassins van voler culpar un tercer fent que el mòbil del mort i el seu es connectessin a la mateixa torra una nit. Aquesta tecnologia, invisible i sense cap control per part de l’usuari, serveix per a fer mapes de població, mapes de desplaçaments, de concentracions i d’hàbits però la informació és agregada. Ni que la informació es desanonimitzés només podríem saber qui hi ha en el radi d’una antena, no si estan junts (podrien estar a quilòmetres).
"Una aplicació amb accés al GPS del mòbil registraria les nostres localitzacions i les enviaria amb un servidor central"
Una segona tecnologia seria la de la geolocalització. Una aplicació amb accés al GPS del mòbil registraria les nostres localitzacions i les enviaria amb un servidor central. En un estat de la UE, per llei, els usuaris són els qui han de donar permís a l’aplicació. En els estats totalitaris com la Xina, aquestes aplicacions són d’instal·lació obligatòria i si sou d’alguna minoria considerada perillosa, ja la portàveu instal·lada fa temps. De moment aquest tipus d’aplicacions, també utilitzades de manera voluntària a Corea del Sud, s’han demostrat les més efectives. Cap d’aquestes dues solucions respecta la privadesa de les persones.
Hi ha una tercera categoria, molt més precisa, gens intrusiva, anònima i respectuosa amb la privadesa. El bluetooth del mòbil sap quins mòbils té al voltant i en guarda un identificador que no va lligat amb cap nom ni número de telèfon; és només informació sobre un dispositiu que ha estat a prop nostre. A banda aquest identificador no és únic, canvia cada quinze minuts. Si tenim símptomes de covid-19, ho introduïm a l’aplicació de salut del nostre servei nacional i l’aplicació ens demana si ho volem comunicar a tots els dispositius que hagin estat a prop nostre en els darrers dies. Si acceptem rebran una notificació de color carabassa indicativa de què han estat a prop d’algú amb símptomes amb la recomanació que es quedin a casa i es facin proves. Si ens hem fet la prova i som positius la rebran vermella. Aquesta és la solució en la que estan treballant Apple i Google, que podria estar a punt a mig maig com a una aplicació per a descarregar i que més endavant podria estar integrada en els respectius sistemes operatius.
"La pandèmia actual i les que vindran només s’hi pot lluitar de dues maneres: o bé amb ciutadans lliures, responsables i compromesos o bé amb militars, comitès i partits únics que sotmetin a vigilància d’estat"
Aquesta aproximació té el punt dèbil que descarrega tota la responsabilitat en el ciutadà, que és en última instància qui decideix descarregar-se l’aplicació, activar el bluetooth, donar-li accés, dir la veritat en cas d’autodiagnosi, accedir a compartir el resultat i no trollejar el sistema en cap punt del procés. La pandèmia actual i les que vindran només s’hi pot lluitar de dues maneres: o bé amb ciutadans lliures, responsables i compromesos amb la seva societat o bé amb militars, comitès i partits únics que sotmetin els seus ciutadans a vigilància d’estat. El trolleig també és democràcia.