L'actualitat de la política americana durant aquestes setmanes s'ha centrat en temes molt concrets. La guerra comercial que el president Donald Trump ha iniciat amb Europa i la Xina, la política exterior amb Corea del Nord i Síria i el KremlinGate -amb novetats molt rellevants- han ocupat el centre del debat polític. El pla d'infraestructures havia de començar a ser desenvolupat però el director d'Infraestructures ha dimitit fa uns dies, deixant al descobert el que molts sospitàvem: Trump no té cap pla d'infraestructures. La DACA i el tancament del Govern, segueixen essent una amenaça latent amb què tant Republicans com Demòcrates semblen còmodes, però el cert és que no s'ha produït cap acord tal com va prometre el president.
Guerra comercial
En l'últim Trumponòmics els vaig explicar que Trump havia iniciat una guerra comercial amb la Unió Europea imposant aranzels a l'acer europeu i que les represàlies de Brusel·les no es varen fer esperar imposant aranzels en productes diversos en la mateixa quantitat. El cert és que aquest inici de guerra comercial va fer seure a taula representants dels Estats Units i de la Unió Europea, converses que van acabar amb la congelació dels aranzels i una aturada de la guerra comercial.
És per això que quan el president Trump va anunciar barreres a productes xinesos la majoria d'analistes han interpretat que l'objectiu del president és el d'iniciar converses amb la Xina per renegociar alguns acords comercials. La realitat és que la Xina ha pres ja represàlies contra els Estats Units i no ha fet cap moviment per desacceler la guerra comercial. El motiu és que la guerra comercial perjudica notablement els consumidors americans i per tant qui té incentius per buscar una taula de negociació és Trump.
Guerra nuclear
La política exterior ens ha donat una bona notícia i una de dolenta. Si fa unes setmanes semblava que podria haver un conflicte militar imminent entre Corea del Nord i els Estats Units, aquestes setmanes hem sabut que Trump i Kim Jong-un han iniciat converses informals i el conflicte potencial ha desescalat completament fins al punt que ambdós presidents han confirmat que ja tenen data per fer una trobada personal per negociar una sortida pacífica. El president nord-coreà es va deixar veure en els Jocs Olímpics d'hivern celebrats recentment i va mantenir reunions amb el president xinès i de Corea del Sud. Aquest inici de negociacions per refredar la tensió existent inclou també els veïns del sud, cosa que, fins i tot, podria arribar a posar sobre la taula una possible reunificació, impensable fa tan sols sis mesos.
"Trump i Kim Jong-un han anunciat que ja tenen data per fer una trobada personal per negociar una sortida pacífica"
La mala notícia ens l'ha donat, una altra vegada, Síria. Occident acusa el règim de Bachar Al-Assad d'haver utilitzat armament químic contra la població siriana, acusació que Rússia ha desmentit explicant que han trobat un arsenal químic que pertany als rebels proamericans. Aquests anuncis són típics i formen part més de la batalla propagandística que de la realitat, ja que en ambdós casos tothom està obligat a demostrar les acusacions aportant proves. Emmanuel Macron ha afirmat que té informes d'intel·ligència amb aquestes proves però que estan realitzant les últimes comprovacions. Israel va fer dimecres passat una petita incursió aèria com a represàlia per l'atac químic i els Estats Units, Regne Unit i França han anunciat operacions militars conjuntes contra la base des d'on s'han efectuat els atacs químics. Malgrat que el president Trump ha fet una oferta a Vladimir Putin per tal de rebaixar la tensió, el cert és que el General Mattis -qui realment ha de prendre la decisió sobre si es farà o no un atac militar a posicions russo-sirianes– ha explicat que barallen tres tipus d'atacs militars ben diferenciats.
Dimecres el Regne Unit va ordenar als seus submarins posar rumb al Mediterrani. Això suggereix que els plans per un hipotètic atac militar són ben reals, però el cert és que els analistes militars expliquen que l'horitzó raonable per a un atac militar és de 72 hores a partir de dimecres. És a dir, si diumenge aquest atac no s'ha produït aleshores la probabilitat que es produeixi caurà notablement.
El retorn del velocirraptor
El KremlinGate ha fet un pas de gegant aquesta darrera setmana. L'advocat personal del president Trump, Michael Cohen, ha estat fixat com a objectiu pel Fiscal Especial Robert Mueller. L'FBI ha aconseguit una ordre judicial per registrar el seu despatx i el seu domicili particular. La importància d'aquesta imputació és que als Estats Units la relació entre advocat i client és sagrada i per aquest motiu els jutges rarament emeten ordres judicials d'aquest tipus. Quan ho fan sempre aquests advocats acaben a presó condemnats per delictes greus, el que suggereix que Cohen ha segellat ja el seu destí.
The Velocirraptor va darrere de Donald Trump i la actriu porno que el president va subornar perquè amaguès la seva relació pot tenir la clau
El que ha aixecat expectació ha estat el fet que l'ordre no prové directament de Robert Mueller sinó d'un vell conegut dels lectors d'aquesta columna. Fa uns mesos els vaig parlar de The Velocirraptor: el fiscal general del districte de Nova York sud, Eric Schneiderman, que és qui ha demanat l'ordre al jutge i qui muntarà l'acusació contra Michael Cohen. Molts especialistes no saben -com els he informat aquí- que The Velocirraptor va darrere de Donald Trump des de fa mesos i segurament per això no entenen per què no és Robert Mueller qui ha agafat la iniciativa. El secret de tot plegat és que tant Mueller com Schneiderman obriran causes separades contra Michael Cohen i de fet algunes fonts indiquen que fins i tot una d'elles pot estar relacionada amb el tràfic d'esclaus. I saben qui és qui en sap alguna cosa d'aquest tema? Stormy Daniels, l'actriu porno que ha confessat que va cobrar en campanya electoral per amagar que havia tingut una relació sexual amb Donald Trump.