Hi ha una carretera a Catalunya que és un autèntic malson per milers de conductors, malgrat comptar amb nombroses recomanacions pels amants de les motocicletes, dels TikTok, de les cales amagades i els més intrèpids durant el cap de setmana. Es tracta de la carretera de lesCostes del Garraf, que transcorre de Sitges a Castelldefels i disposa de 23 quilòmetres, 86 corbes al costat de penya-segats i que requereix una atenció permanent al volant durant l'estona que dura el recorregut. Ara bé, existeix una alternativa més fàcil i pràctica que són els túnels del Garraf, una via de comunicació de pagament que va des de Vilanova i la Geltrú fins a Barcelona en tan sols 20 minuts. La polèmica està assegurada: és el segon peatge més car de Catalunya per darrere del Túnel del Cadí, té una concessió vigent fins al 2039, no existeix la gratuïtat pels residents i no és apta per a totes les butxaques.
"Cap sentit el que feu amb la zona del Garraf. Abús rere abús", piula Aitana Bonmatí, la futbolista del Barça femení i resident a Sant Pere de Ribes, un municipi del Garraf amb més de 30.000 habitants. L'esportista ha d'emprar habitualment els túnels de pagament per arribar a les instal·lacions del club català cada matí, amb el cost que suposa. Una crítica que té a veure amb l'augment del preu de peatge de l'autopista del Garraf C-32 (coneguda col·loquialment com a túnels del Garraf) que costa 7,79 euros el 2023, 53 cèntims més que l'any passat. I 2,50 euros més que fa deu anys. Sense obviar la gratuïtat des de fa mesos d’autopistes emblemàtiques com ara l’AP-7 entre la Jonquera i Salou o també l’AP-2 entre Aragó i el Vendrell. Per què el Garraf és de les poques excepcions? Quines repercussions té al territori? Quina és l’opinió generalitzada?
Seguim @govern@territoricat . Cap sentit el que feu amb la zona del Garraf. Abús rere abús https://t.co/bTt3fnAH6Y
— Aitana Bonmatí Conca (@AitanaBonmati) January 4, 2023
Qui hi ha a darrere del peatge?
“Els túnels del Garraf es van inaugurar el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona i va comportar una gran millora, ja que la comarca del Garraf i tota la vegueria necessitava una infraestructura d’aquestes característiques, malgrat que hi havia veus discordants. Respecte a Sitges, en aquells moments ja es parlava de desestacionalitzar el turisme i que el municipi tingués possibilitats més enllà dels mesos d’estiu. Els túnels van contribuir al fàcil accés de la zona, mentre els hotels van fer grans inversions per atraure el turisme de negocis”, apunta Mònica Gallardo, presidenta del Consell Comarcal del Garraf a VIA Empresa. “Tanmateix hi ha hagut el hàndicap del preu del peatge de la infraestructura, que ha sigut la principal reivindicació. Des de la població que l’ha de creuar per anar a treballar, fins a desplaçar-se a un centre sanitari i fins i tot per les patronals i les empreses de la zona”, continua Gallardo. “Un peatge pot ser un desavantatge competitiu respecte a altres municipis per desenvolupar noves oportunitats de negoci”, apunta l’experta.
Gallardo: “Un peatge pot ser un desavantatge competitiu respecte a altres municipis per desenvolupar noves oportunitats de negoci”
“Fins i tot tenim problemes per trobar professional sanitari que vulgui venir a Sant Pere de Ribes i a Vilanova i la Geltrú en part per culpa d’un peatge tan car”, precisa la presidenta del Consell Comarcal del Garraf. “Al final la mobilitat afecta i interpel·la a tots els àmbits des del punt de vista social, sanitari, econòmic i en l’àmbit de l’educació”.
Una concessió fins al... 2039?
“Des d’un bon principi vam intentar que els autònoms, empresaris o treballadors poguessin tenir bonificacions, però no es va aconseguir del tot”, continua Isidre Also, conseller delegat de Node Garraf. “Durant aquests trenta anys ja s’hauria d’haver amortitzat la inversió, però fruit de les reduccions imposades s’ha eixamplat i és una de les concessions més llargues que tenim al nostre país”, continua Also. Fonts consultades expliquen que si no es pot rescatar el peatge, almenys hi hagi “sensibilitat amb la ciutadania del Garraf i posar en marxa qüestions específiques per bonificació de residència”.
Túnels del Garraf: segon peatge més car de Catalunya per darrere del Túnel del Cadí, té una concessió vigent fins al 2039 i no existeix la gratuïtat pels residents
En aquests moments l'autopista del Garraf C-32 depèn de la Generalitat de Catalunya i funciona com una concessió administrativa que va començar el 1989 i finalitzarà l'any 2039. L'empresa que té la concessió per explotar aquesta via de comunicació i cobrar peatges fins a l'any 2039 és Abertis, controlada pel Grup ACS (en mans de l'empresari Florentino Pérez) i la companyia italiana Atlantia.
Les promeses eternes del túnel
Una de les opinions més generalitzades entre els empresaris de la zona és que el peatge és una “vergonya” i és considerat com un dels factors de greuge que té la comarca per “retenir talent i nous perfils de directius qualificats”. “A l’hora de captar nou personal per a una companyia hi ha el cost de suportar una mobilitat desmesurada, combinat amb un transport públic deficitari”, afirma Also. De moment, segons el Departament d'Empresa i Treball hi ha un atur registrat del 12% a la comarca del Garraf. El sector serveis, com és habitual, concentra el gruix de les formalitzacions.
Els empresaris afirmen a VIA Empresa que durant una temporada es va parlar de l’ús de la vinyeta, sobretot després que s’implementés a Portugal. Bàsicament, consisteix a portar un adhesiu enganxat al parabrisa del vehicle que indica que s'ha pagat per utilitzar la carretera en qüestió. Els usuaris haurien de pagar aquesta vinyeta per dies, de forma mensual o anual, segons elecció pròpia, per la qual cosa tindria cost fix i beneficiaria sobretot als que més usen el cotxe. Des de la zona també afirmen que fa anys que es reuneixen amb diferents consellers de la Generalitat i que no volen parlar de “rescat”, tot i que sempre s’ha buscat alternatives que comportessin àmplies reduccions de preu, sempre arrelat als pressupostos.
Contràriament a l’opinió més generalitzada, el conseller delegat de Node Garraf afirma que també hi ha veus discordants que opinen que “si els túnels fossin gratuïts, succeiria com l’AP-7 amb l’obertura dels peatges i provocaria un col·lapse, amb la contrapartida d’un turisme massificat i les possibles repercussions”. “Ho podem veure a l’estiu amb l’arribada de trens procedents de Barcelona massificats”.
Per a Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, "no té sentit l’obertura del peatge de l’AP-7 i aquí, en canvi, mantinguem aquest escenari". "En el territori, les comunicacions tenen altres problemes. La comunicació interna entre el Garraf, Baix Penedès i Alt Penedès amb transport públic és inexistent. No és pràctic que totes les comarques tinguin de tot, en l'àmbit de la formació. L’opció lògica és que cadascuna tingui una especialització i les persones es poguessin moure. Un exemple, els nois i noies de l’Alt Penedès tenen més facilitats per estudiar a Barcelona que no pas venir a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú", afegeix.
Actualment, els cinc municipis de la comarca sumen 154.000 habitants. La comarca del Garraf tindrà prop de 190.000 habitants l'any 2041, segons les darreres projeccions demogràfiques donades a conèixer per l'Institut d’Estadística de Catalunya. Estaríem parlant, per tant, d'un creixement demogràfic del 23% en dues dècades. “Persones que tenien segona residència a la zona han optat per establir-s’hi permanentment degut a la bona qualitat de vida. Molts d’ells encara continuen mantenint el lloc de treball a prop del lloc de procedència i, per tal causa, requereix més mobilitat”.
“Som una de les comarques més petites del país en extensió. Tenim activitat diversa, des del turisme fins al sector serveis. I amb més pes industrial a Vilanova i la Geltrú”, afirma Gallús. “Som atractius, tenim un microclima i molts estrangers ens escullen. Ens hem de posar les piles amb el preu de l’habitatge, que els més joves no marxin de la zona, més oferta de formació a la comarca, apostar per una millor mobilitat, més esforços i generositat”, conclou l’experta.
Com a curiositat, a Sitges coneixen bé el filtre que suposa el peatge. La barrera del peatge divideix el terme municipal. Els veïns que vulguin anar del centre al barri de les Botigues han de pagar els 7,79 euros sencers. "La policia o els serveis municipals han de pagar cada cop", apunta l'alcadessa de Sitges Aurora Carbonell als mitjans de comunicació. L'alternativa és recórrer la sinuosa carretera de les costes.
Carbonell: "La barrera del peatge divideix el terme municipal de Sitges. Els veïns que vulguin anar del centre al barri de les Botigues han de pagar els 7,79 euros sencers. La policia o els serveis municipals han de pagar cada cop"
Finalment, a un dissenyador famós que estava sent entrevistat una vegada en un programa de televisió se li va preguntar: "Què li faria més por?". I va respondre: "Anar de nit per les costes del Garraf, amb moto i borratxo". No n'hi ha per menys, encara que tampoc cal anar ebri per témer aquesta carretera, apunta el periodista Xavier Canalis a El País. És la reivindicació eterna d'un territori que no té alternativa des de fa 30 anys. Són els túnels del Garraf i l'alt preu a pagar.