El turisme viu en uns llimbs. La indústria que ha estat un dels principals motors del país durant les darreres dècades – més del 13% del producte interior brut es genera directament en empreses i activitats d'aquesta branca, tot i que la influència econòmica indirecta és segurament molt superior, en paraules del president de Pimec Antoni Cañete – es troba gestionant els profunds efectes d'una pandèmia i una crisi geopolítica com feia dècades que no afectava Europa. Mentrestant, les tendències digitals i la transformació del model productiu l'empenten cap a la cerca de nous públics, nous formats, noves concrecions de la seva activitat que facin el seu valor extensiu al conjunt de la societat. En aquest sentit, la patronal ha organitzat una jornada dedicada al debat per a l'establiment d'un pacte sectorial que impliqui tots els actors i dibuixi un full de ruta cap al que serà el turisme català dels pròxims decennis. "És important que llegim els canvis i els convertim en oportunitats", apunta Cañete.
El membre de la sectorial Pimec Turisme Angel Díaz, expert en l'àmbit, defensa una transició conceptual des del turisme de masses tal com el coneixem ara mateix cap a una nova "economia del visitant" que desdibuixi les línies entre les comunitats locals i els viatgers que triïn Barcelona com a destinació, sigui d'oci o negoci. "Hem de reforçar-nos des del punt de vista de les utilitats del turisme, econòmiques i intangibles; mirar i mesurar l'activitat d'una altra manera" defensa Díaz. Així, un nou model turístic implica establir una integració molt més activa entre tots els actors interessats: empresa, ciutadania i administracions públiques. Els rols de cada agent, ben diferenciats i compartimentalitzats fins ara, han de canviar per prendre un punt de vista holístic. L'empresari, així, reivindica "formes de col·laboració noves" que vagin més enllà de la cadena de valor del turisme actual. "El sector privat té més responsabilitats, ens hem d'implicar en la governança de la destinació", afanya l'expert, tot reconeixent que el país es troba encara "en bolquers" pel que fa a les noves formes de col·laboració publicoprivada.
Cañete: "És important que llegim els canvis i els convertim en oportunitats"
Cañete veu el canvi de model productiu dins el turisme com una oportunitat, també, per transformar el focus del valor del sector. El president de la patronal proposa "canviar el turisme de sol i platja per un turisme de l'experiència que aporti un valor diferencial" – un format turístic en què Catalunya, segons l'empresari, està millor posicionada que altres indrets comparables. El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya Jaume Giró, encarregat d'obrir la jornada, però, alerta contra implementar canvis profunds que deixin enrere sistemes que funcionen. "Sovint s'insisteix en la superació d'un model de Sol i platja que pot quedar antiquat, i hem d'anar amb compte perquè quan ens desfem d'allò que creiem que no ens serveix potser perdem el que ens aporta valor". Giró, així, no nega la necessitat d'una transformació del model turístic català, però defensa aquelles característiques que el fan un sistema d'èxit. Sobre la base del que defineix com les cinc P's – producte, preu, proximitat, persones i paisatge – el titular d'economia es mostra optimista amb un turisme que equilibri la reconversió amb la continuïtat. "El turisme té molt de futur; hem d'innovar, però sense oblidar les nostres fortaleses".
Un dels seus antecessors al càrrec, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, s'afegeix a la conservació d'aquests aspectes del turisme català que el poden mantenir com un tractor econòmic. L'acadèmic, però, també considera que alguns d'aquests caràcters es poden perdre, i això no implica necessàriament una tendència negativa. La més important, la competició a la baixa pels salaris al sector. "Si vostè té una empresa de turisme i no pot aguantar una pujada salarial, té vostè un problema". A sobre del bon clima, la cultura i el potencial del sol i platja – que coincideix amb Giró a defensar – Mas-Colell proposa un canvi de model que "afegeixi valor i generi marca" turística a Catalunya. Els avantatges competitius estables del país ofereixen, a més, una fundació sòlida sobre què continuar construint aquesta indústria. "Hem de fer-ho molt malament per destruir el turisme", ironitza.
Qui volem que vingui?
Bona part del debat al voltant de la transformació del turisme català es vehicula mitjançant els públics concrets – qui volem, en definitiva, que tingui Catalunya com una destinació turística de referència. El canvi cap al "turisme de l'experiència" pel que aposta Cañete significa que al core de la indústria turística catalana s'hi col·loqui un perfil de visitant amb alt poder adquisitiu, interessos culturals i fins i tot projectes de negoci al país. Els avantatges competitius del territori per sobre dels seus competidors, però, ofereixen un valor més transversal, que també pot apel·lar a un turisme més mundà que cerqui clima i paisatges, com el que defensa Giró. "En general, la indústria turística catalana, majoritàriament formada per pimes, ja ofereix un producte de qualitat", assevera el conseller.
Així, Giró posa un focus especial en el manteniment de l'accessibilitat del turisme català a públics molt amples. "Els nostres preus són competitius – celebra – i treballar amb marges raonables és una bona estratègia, perquè el turisme és una indústria de volum". La reconversió, doncs, no ha de deixar enrere el turisme de Sol i platja, sinó complementar-ho perquè els públics puguin ser més diversos, com reconeix Díaz. "Els diners que venen de fora ens permeten tenir una economia més competitiva" conservant el millor del model.
La complementarietat del turisme tradicional amb models adjacents es troba en la concreció de l'experiència turística, però també en la concepció mateixa del que és el turisme per al país. "No és un generador de pernoctacions, sinó una eina amb utilitat per la comunitat", raona el membre de Pimec Turisme, que reclama una forma diferent de "mesurar i mirar l'activitat" en el sector. Un canvi d'aquesta dimensió exigeix un horitzó comú que posi tot el teixit productiu en el mateix camí, i aquí, segons Díaz, és on entra el pes de les administracions. La demanda per part de Pimec cap a la Llei del Turisme passa per "noves eines i indicadors, només formes de relació publicoprivada, economia digital"; una manera de fer, en definitiva que generi "un relat compartit" sobre el que és i el que vol ser Catalunya de cara als visitants.
Infraestructures
Per aplicar aquests canvis i mantenir la competitivitat catalana com com a horitzó de futur turístic, Mas-Colell considera necessari que les autoritats polítiques "valorin el turisme com una indústria important". La competitivitat catalana i els factors que la marquen han de ser "ben canalitzats" perquè el sector segueixi pel bon camí. En aquest sentit, l'exconseller troba inexplicable la negativa a l'ampliació de l'Aeroport del Prat, en tant que un dels caràcters clau per al manteniment de la indústria és la connectivitat internacional. L'economista considera, així, "absolutament essencial" aquesta intervenció, tot i mantenir la seva consideració inicial d'un turisme que aporti a la comunitat i estigui alineat amb els interessos de la població general.
Mas-Colell: "Si vostè té una empresa de turisme i no pot aguantar una pujada salarial, té vostè un problema"
El professor d'Iese Pedro Nueno s'afegeix a aquest argument, tot considerant "molt trist" la negativa a les obres – una negativa que pot costar "milions de turistes" en el futur. En l'opinió de Nueno, a més, la coincidència del projecte amb els interessos generals és més gran de la que deixa veure el debat al seu voltant, en tant que considera que les mobilitzacions i protestes municipals i socials no són tan importants com l'horitzó de futur que obre El Prat. "Que quatre jubilats es manifestin no pot impedir" un projecte com aquest, despatxa Nueno.
Amb tot, l'enginyer considera que la capital del país "s'infravalora". Nueno exigeix, en aquest sentit, que les actuacions i iniciatives que es facin a Catalunya es "comuniquin bé", que es faci difusió "d'allò que el turista pot gaudir" al país. Aquesta projecció exterior és essencial per a un posicionament internacional que, segons Mas-Colell, deixa Catalunya en una posició prioritària. L'economista confia en el creixement com a actor econòmic del continent africà en els pròxims anys, cosa que faria que "Barcelona no fos perifèria, sinó que estigués en la meitat del món", conclou l'exconseller.