L’economia catalana continua mostrant un dinamisme major del que s’esperava al començament de l’any 2024, gràcies, sobretot, a l’embranzida del sector terciari, en especial de les activitats relacionades amb el turisme. El Fòrum Econòmic Mundial situa el sector turístic espanyol en la segona posició del rànquing de destinacions turístiques, només per darrere dels Estats Units i per davant de França. La millora dels mercats laborals tant a Espanya com a Europa ha impulsat els ingressos per turisme a Catalunya. A això se suma el canvi en les preferències de consum cap a l’oci que s’observa després de la pandèmia.
L’any 2023, Catalunya va rebre una xifra històrica de 25,8 milions de visitants en establiments hotelers, càmpings i turisme rural (més de tres vegades la població catalana). Les xifres dels primers mesos de 2024 han estat encara més positives. Entre gener i maig, Catalunya ha rebut 8,8 milions de visitants, un 4,8% més que l’any passat (és a dir, 400 mil turistes més). Aquestes dades apunten que molt probablement el 2024 el sector turístic tornarà a assolir màxims històrics. És sostenible aquest creixement?
El 52% dels 141.000 llocs de treball creats el 2023 es van concentrar en el sector de comerç, transport i hostaleria
L’anàlisi de l’impacte del turisme té clars i obscurs. D’una banda, l’activitat turística genera riquesa, ingressos i ocupació. Només cal recordar les xifres que vam presentar en la Memòria Econòmica de Catalunya el passat 27 de juny: el 52% dels 141.000 llocs de treball creats el 2023 es van concentrar en el sector de comerç, transport i hostaleria. L’increment dels ingressos per turisme també permet ampliar el nostre saldo amb l’exterior, que l’any 2023 ja va assolir un rècord històric del 10% del PIB.
D’altra banda, l’anàlisi ha d’incorporar també les externalitats negatives que genera el turisme, com l’impacte mediambiental, la saturació dels espais públics, les molèsties als residents, l’impacte sobre l’oferta d’habitatge o la pressió sobre els serveis públics (transports, centres de salut, neteja, seguretat). A més, la qualitat de l’ocupació que genera és, en general, baixa. Segons l’Observatori del Treball i el Model Productiu els salaris dels subsectors turístics estarien un 23,3% per sota del conjunt de l’economia el darrer trimestre del 2023.
Hi ha una altra externalitat negativa que no és tan visible perquè actua a poc a poc, com un corcó, però que és l’efecte a mitjà termini més perillós. Un creixement desequilibrat del sector turístic pot ser un desincentiu a invertir en altres sectors amb un retorn econòmic més a llarg termini, que requereixen inversions més importants (en tecnologia, maquinària, R+D...) i mà d’obra més qualificada, factors que acaben revertint en uns salaris més elevats. És a dir, pot acabant convertint-nos en una economia de baix valor afegit que depèn en excés de mà d’obra poc qualificada provinent en bona part de l’estranger. Una persona formada tindrà pocs incentius a quedar-se a treballar al nostre país si predomina aquest model econòmic. Per contra, els treballadors menys qualificats tenen més oportunitats en una economia turística, un fet que podria incitar a un major abandonament escolar i a uns baixos resultats de PISA.
Un creixement desequilibrat del sector turístic pot acabant convertint-nos en una economia de baix valor afegit
És desitjable que el turisme creixi de forma equilibrada per reduir aquestes externalitats i que sigui compatible amb un creixement a altres activitats de més valor afegit. Com fer-ho?
Caldria augmentar la qualitat de la demanda turística, això significa incrementar la despesa per turista (per tant, incrementar la qualitat dels serveis turístics i, en conseqüència, els salaris). També s’hauria de continuar impulsant, com ja s’està fent, altres formes de turisme, més enllà del sol i platja, com ara el turisme de congressos, el cultural, l’esportiu, el rural o el de natura, que tenen efectes positius sobre altres sectors de l’economia. Això permetria desestacionalitzar la demanda turística, és a dir, distribuir-la al llarg de l’any, un fenomen que contribuiria a descongestionar els nuclis turístics i fomentaria el turisme en zones menys poblades. En definitiva, cal un canvi de model cap a un sector més basat en la qualitat que en la quantitat, i això requereix planificació i mesures que han d’impulsar conjuntament el sector públic amb el sector empresarial.