Un informe recent de l’Institut Nacional d’Estadística consolida Catalunya com la primera destinació turística de l’Estat. Durant els primers sis mesos de l’any s’han registrat un total de 7,9 milions de visitants, dels quals una part important correspon al públic britànic i francès. Només al mes de juny, els turistes estrangers van gastar 2.179 milions d’euros a Catalunya. Ara bé, per què el turisme s’ha convertit en un dels principals motors de l’economia catalana?
Aquesta i altres preguntes són les que intenta respondre el Museu d’Història de Catalunya amb Obert per Vacances, una exposició temporal que tracta l’activitat turística des de finals del segle XIX, coincidint amb el fenomen de l’excursionisme entre les classes benestants, fins al turisme de masses dels anys 60.
L’exposició, activa fins al dia 1 d’octubre, està formada per cartells, documents, imatges i altres objectes que intenten promoure una reflexió crítica sobre la sostenibilitat de l’actual model turístic. Entre altres moments històrics, els visitants podran contemplar una cronologia que repassa fets rellevants com l’aparició de les vacances pagades o la creació i posterior consolidació del model de sol i platja que actualment constitueix un dels principals atractius de tot el tram litoral de Catalunya.
Tradicionalment, el sector ha sobreviscut a les situacions crítiques. Un exemple són els efectes de la pandèmia. En aquest sentit, i com a xifra de context, segons dades publicades per la Generalitat, Catalunya ja ha recuperat més del 88% del turisme internacional que havia registrat l’any 2019.
La salut com a palanca de creixement
Un dels altres grans al·licients de la mostra del MHC és el paper que ha jugat la salut com un element de palanca per accelerar el desenvolupament del turisme a Catalunya. La creació de l’ecosistema industrial català va derivar en l’augment de malalties. Per millorar la situació de les persones es receptava, principalment, aigües mineromedicinals.
A partir d’aquí és quan s’originen gran part de les colònies d’estiuejants i viles costaneres. Amb el pas del temps, els propietaris dels establiments van complementar la demanda existent amb centres d’oci i l’edificació de segones residències. Malgrat que es pugui situar el boom turístic durant l’obertura d’Espanya als anys 60, molt abans, Barcelona ja havia impulsat la seva capitalitat arreu de l’Estat. Bona prova d’això, és la fundació, durant el 1908, de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona.
Amb l’arribada de la Segona República s’obre un nou paradigma per al turisme català. El govern de l’Estat aprova la llei que donava dret a vacances pagades a totes les persones assalariades, un dret social reivindicat feia temps pels moviments obrers. Aquest fet donarà peu al futur desenvolupament del fenomen del turisme de masses. L’1 de juny del 1932 es posen en marxa l’Oficina de Turisme de Catalunya i el Servei de Viatges i Vacances Obreres. El 1934 s’inaugura, a Barcelona, el primer Saló del Turisme i dels Esports. En aquelles èpoques també agafava força el concepte de ciutat jardí, urbanitzacions d'estiueig estretament vinculades a la burgesia i, en menor grau, a la classe mitjana.
