Experiències turístiques menys massificades i pròximes a la natura. Aquesta premissa és la que ha fet revifar el turisme rural al Pirineu de Lleida en l’era postpandèmica. La recuperació no es limita a aquests darrers tres anys, sinó que presenta unes xifres positives des de fa 20 anys. Així ho constata l’’Informe sobre el Turisme rural en la demarcació de Lleida 2002-2022’, elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL). L’estudi, presentat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, destaca que en les dues darreres dècades, el nombre de cases de turisme rural en la demarcació va augmentar de 306 a 685 i les places disponibles en l'oferta es van incrementar de 2.327 a 5.057.
Amb aquestes dades, el vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, mostra la seva preocupació per la regulació dels Habitatges d’Ús Turístic (HUC), que considera “representen una amenaça per al turisme rural tradicional”. Per això, demana implantar mesures per regular el creixement descontrolat dels HUT, apostant per la diferenciació en funció de l’oferta turística de cada segment.
Serrano sol·licita pressionar més els ajuntaments i també el Parlament de Catalunya perquè facin una regulació que doni més força o més capacitat de regulació als municipis, ja que actualment és molt limitada. "És de témer que si no ens ho prenem seriosament, és molt probable que el turisme rural acabi desapareixent perquè es donen totes les facilitats per als HUT i no es facilita res per als habitatges reglats”.
Juan Antonio Serrano: “Si no ens ho prenem seriosament, és molt probable que el turisme rural acabi desapareixent"
En una línia similar es manifesten des de la Federació de Cases de Turisme Rural de Lleida, que opten per controlar aquest fenomen i valoren positivament el fet que es realitzin estudis d’aquest tipus per prendre decisions sobre la planificació de l’oferta turística, molt centrada en el Pirineu de Lleida, que aglutina el 74% dels establiments i el 70% de les places d’allotjament de la demarcació. En relació amb el perfil del visitant, l’estudi dibuixa un escenari en el qual la major part dels visitants són turistes nacionals, sent testimonial la presència dels estrangers.
Aquesta situació presenta una excepció: la Val d’Aran. Tot i haver estat pionera en l'oferta de turisme rural, pràcticament no ha experimentat cap mena de creixement en aquests darrers 20 anys. L'estudi destaca que l'any 2002 l'Aran tenia 18 establiments i 20 anys després només ha crescut en un, amb la qual cosa actualment disposa d'una oferta de 19 establiments. Una xifra que no es correspon amb la tendència de creixement que han evidenciat la resta de comarques de la província.
Estada més curta i menor ocupació
Pel que fa a l'estada mitjana i el grau d'ocupació, s'ha observat una disminució els darrers anys. L'estada mitjana ha passat de 3,5 dies el 2010 a 2,5 dies el 2022 i el grau d'ocupació anual ha mostrat una tendència a la baixa des del 2009. Tot i que s'ha produït una millora en les últimes temporades, les xifres d'ocupació encara estan lluny de les aconseguides els anys precedents a l’anterior crisi econòmica.
Per la seva banda, una altra estadística, en aquest cas de l'Observatori del Turisme Rural que impulsen la plataforma EscapadaRural, l'Escola d'Hostaleria i Turisme CETT de Barcelona i Netquest, mostra que el turisme rural genera un impacte econòmic de 81 euros per persona i dia a Lleida. Aquest estudi té en compte tant la despesa mitjana en allotjament, que a la província calculen en 30 euros, i la despesa en el destí, que situen en 51 euros. Des d’EscapadaRural asseguren que els turistes que aposten per aquests establiments afirmen que aquest estiu les estades seran de sis nits i en família, la qual cosa elevaria la despesa màxima a Lleida fins als 1.944 euros per a quatre persones.
El sector turístic afronta amb optimisme el mes d'agost, on espera que la mitjana d'ocupació se situï entre el 80 i el 95%
Respecte a les previsions per aquest estiu, el sector turístic de Ponent i el Pirineu i Aran afronta amb optimisme el mes d'agost, on espera que la mitjana d'ocupació se situï entre el 80 i el 95%. Alguns establiments esperen penjar el cartell de complet durant el pont del cap de setmana del 15 d’agost. Des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida es confia a repetir i consolidar els registres de l’estiu passat, considerat el millor de la història, amb una xifra de 581.000 turistes i 1,56 milions de pernoctacions. La previsió depèn de les reserves d’última hora, una tendència que també s’està consolidant en el període postpandèmic.
Durant el mes de juliol, l’ocupació turística a les comarques lleidatanes s’ha situat entre el 60 i el 65%. Pel que fa al setembre, el sector espera arribar al 45 o el 55%, impulsat pel pont de la Diada. En total, l’oferta d’allotjament turístic, formada pels hotels, els càmpings, el turisme rural, els apartaments turístics, els refugis o els albergs se situa al voltant de les 80.000 places.
Més enllà de les previsions d’enguany o de les xifres acumulades de les dues darreres dècades, l’estudi sobre el turisme rural conclou que la demarcació de Lleida té un alt potencial de desenvolupament, especialment en el context de la cerca d'experiències turístiques més autèntiques i vinculades amb la naturalesa. L’informe recomana diversificar l'oferta turística, millorar la promoció i atreure turistes estrangers per a enfortir encara més el sector a tota la demarcació.