Des de fa unes setmanes, veig passar grups de turistes que pugen cap al Park Güell, la majoria estrangers. Les places de Lesseps i de Sanllehy són els campaments base dels que es traslladen a peu, malgrat que uns pocs es mouen en bicicleta, patinet, moto i altres vehicles a tracció humana o elèctrica. Són viatgers més aviat joves, parelles de mitjana edat, algunes famílies amb nens i molt pocs solitaris, un perfil bastant distint de les riuades quotidianes de 10 a 17h que arribaven cada dia abans de la pandèmia i convertien la pujada al parc en un èmul de la del Partenon d’Atenes. La majoria viatgen per lliure. Adquireixen els tiquets aeris i l’allotjament pel seu compte o a la guixeta, a tenor de l’escassa feina que tenen els organitzadors de viatges aquests mesos. Significa que tornen definitivament els viatgers a Barcelona?
Venim d’un estiu on per Catalunya s’han mogut més aviat catalans, alguns espanyols i francesos i d’altres poques nacionalitats. Barcelona però, ha capturat una part molt petita d’aquests fluxos: uns 13 o 14.000 hostes s’han allotjat entre juny i agost als hotels de Barcelona, quan al mateix període del 2019 en van ser 60.000. Dues dades més, de la mateixa font, el Gremi d’Hotels: només el 60% dels hotels a hores d’ara estan oberts; i el preu de les habitacions se situa entre el 40 i el 50% del d’abans de la covid. Quant als apartaments turístics, es pot estimar que els nivells d’ocupació són lleugerament superiors (70-80%), els preus s’han retallat un 30%, amb un 75% d’oferta disponible. A partir d’aquestes dades, l’ocupació general de la ciutat ratllaria el 50%; l’oferta disponible, el 65%; i els preus, en torn el 40% per sota d’abans de la covid.
El sector és una fotografia en blanc i negre, perquè segueix la incertesa davant l’evolució de la pandèmia, malgrat els alts índex de vacunació i d’utilització del passaport sanitari
Aquesta aproximació a la realitat del sector és una fotografia en blanc i negre, perquè segueix la incertesa davant l’evolució de la pandèmia, malgrat els alts índex de vacunació i d’utilització del passaport sanitari pels turistes a nivell internacional. Hi hauran eventualment noves onades de pandèmia i manquen molts dies per treure la por als viatgers i animar-los a habituar-se novament a les conductes viatgeres de les darreres tres o quatre dècades. Addicionalment, una part important de la població travessa peripècies econòmiques i altibaixos que l’impediran desplaçar-se a curt termini. La presència d’aquests centenars de turistes diaris provinents d’altres països que visiten el parc més freqüentat de la ciutat, és l’avançada internacional del que ens espera en breu?
Desig de volar
Obrint focus. No som gens partidaris de maniobrar amb ratis de reserves i cancel·lacions, que projecten més aviat desideràtums que escenaris possibles. Però, recordem, per exemple, que el 70% dels europeus acaben de declarar que volen tornar a viatjar als propers quatre messos (“Monitoring Sentiment for Domestic and Intra-European Travel”, ETC, setembre 2021). Per altra banda, l’agència Travelzoo recomana destinacions i oportunitats als seus trenta milions d’associats de tot el món; doncs bé acaba de publicar els resultats d’una darrera enquesta, en la qual els espanyols, després d’un estiu molt viatger, volen seguir movent-se a la tardor per Espanya i altres països, si hi ha ofertes de darrera hora; la meitat dels socis internacionals declara voler viatjar a Europa. Encara que es molt fàcil respondre afirmativament a unes preguntes sobre si viatjaràs o no, se’n dedueix al menys l’opinió de que si hi ha condicions, una part important dels antics viatgers es mouran en les condicions actuals. Esdevé una dada valuosa, que pot induir a desenvolupar estratègies per atreure’ls.
Doble via
Davant una situació d’incertesa com l’actual, es poden adoptar dues vies. La primera, esperar que, un cop els clients perdin els temors i prenguin una decisió de compra, s’acabin animant, i aleshores presentar-los-hi l’oferta. D’aquesta manera, actuen molts hotels tancats; o el Govern espanyol amb l’Imserso, que sembla que l’amagui per por a fracassar, quan podia haver estat un fort revulsiu d’atracció turística; o moltes destinacions que estan a l’expectativa. I la segona, prendre una posició proactiva, arriscar-se i sortir a lluitar pels pioners i pels que els emularan aviat. Seguint aquesta segona via, percebem moltes empreses i col·lectius que es deixen la pell i imaginen iniciatives per temptar als clients. A les Illes allarguen la temporada fins desembre per aprofitar l’embranzida; les ciutats patrimoni de la humanitat fan una campanya d’atracció i funciona; als Estats Units i al Golf, les companyies aèries recuperen plantilla per llençar-se a la conquesta dels que ja han decidit viatjar; en molts indrets es recuperen les bodes, perquè les wedding planers s’ho estan treballant de valent des de fa temps; Fira Barcelona obre salons i els lluita presencialment i virtualment; Amazon aprofita l’avinentesa per ingressar en el món dels viatges aeris comprant les aeronaus que venen les companyies tradicionals; Venècia i Amsterdam revisen el model reduint la rati de visitants...
Tothom parla de reactivar el turisme de Barcelona, però veiem esforços aïllats i poques actuacions contundents
Tothom parla de reactivar el turisme de Barcelona, però veiem esforços aïllats i poques actuacions contundents. Com si a alguns estaments ja els hi anés bé la situació. Clar que trigaran a tornar els estrangers i als propers anys en vindran menys, però hi ha pioners com els que pugen a diari al Park Güell. El passat es reencarna molt poques vegades i el futur és un forat a omplir. Barcelona es mereix l’assumpció del risc de tenir el primer com a referent i de dibuixar el segon dels colors que vulguem. Una altra cosa és la dimensió futura del negoci turístic, que probablement es reduirà, perquè hi hauran menys turistes a l’any cap a les ciutats icones per por a la massificació, s’encarirà el transport i altres components del viatge, les ciutats optaran per capacitat de càrrega menors o altres causes.
Però, el sector públic i el sector privat conjuntament podrien començar a avançar-se a la reestructuració i a la reprofessionalització del personal excedentari i preocupar-se dels que seran expulsats als hotels, als restaurants i bars, als actius culturals, als comerços, al taxi i altres transports, als operadors turístics,...
El turisme a Barcelona pot tornar a ser una foto en color, una experiència immersiva -com ara l’exposició de Klimt a l’Ideal-, si no amaguem el cap sota l’ala. Som nosaltres qui hem de definir el model, el nombre de visitants que volem i el disseny de l’oferta. De seguir com fins ara, serà el mercat qui decidirà per nosaltres i ens obligarà a un posicionament mai cercat. En comptes d’esperar, esperar..., vendre, vendre...: preu, promoció i avançar-se.