Uber ha tornat als carrers de Barcelona. Ho ha fet aquest mateix dimarts a les 8 del matí, quan ha posat en marxa un servei que fa tres anys va deixar la capital catalana per problemes amb les administracions i els mateixos taxistes, els qui tornen a veure-hi una amenaça. I és que la companyia nord-americana ha desembarcat en terres catalanes amb una estratègia ben diferent: la de llicències VTC, seguint l’exemple de Cabify i com a única opció per poder circular deprés de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Un model que tampoc convenç els taxistes i que, com afirmen des del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), “no compleix amb la legislació vigent”.
Berbel: “Les llicències VTC van néixer amb l’objectiu de donar uns serveis com de taxi de luxe o especial, però ho estan estenent a tothom”
En total són 120 les llicències VTC (vehicle de transport amb xofer), però contractades a una empresa d’autobusos. Així ho explica el president del STAC a VIA Empresa, Luís Berbel, qui remarca que intenten operar sota un paraigua que contempla una operativa ben diferent de la que segueixen les noves empreses de l’economia col·laborativa. “Aquestes llicències van néixer amb l’objectiu de donar uns serveis com de taxi de luxe o especial, com són els casaments, enterraments, serveis de gerències, empreses..., però ho estan estenent a tothom”, detalla.
El marc legal especifica que són vehicles que no poden circular sense passatgers, captar clients i no poden estar estacionats en zones lúdiques o amb una afluència important de gent. “No compleixen res d’això. De fet, van a llocs on saben que hi haurà clients, els atrauen i després els demanen que es descarreguin l’aplicació per fer com si haguessin contractat prèviament el servei”, critica Berbel.
Fer complir la llei
La legislació també marca que la proporció de vehicles ha de ser 1:30. És a dir, una llicència per cada 30 taxis. Ara bé, a Catalunya hi ha unes 945 VTC, quan el president del STAC assenyala que haurien d’estar al voltant de les 400 per seguir amb la normativa.
De cada 1.000 inspeccions que es fan a Madrid, prop de 400 reben alguna sanció
Berbel té molt clar que demandaran Uber si la situació no es regularitza. Com també apunta que presentaran “una denúncia a Treball per les condicions laborals dels conductors”. Apunta que de cada 1.000 inspeccions que es fan a Madrid, prop de 400 acaben amb alguna sanció per incompliment de les normes, des de les pròpies de circulació d’aquest tipus de llicències fins a precarietat dels xofers. “Aquests senyors treballen de forma il·legal i fan competència deslleial perquè circulen com taxis encoberts”, insisteix.
Ho pateixen ja amb Cabify i ara el retorn d’Uber fa que temin que la situació s’intensifiqui. Per això la seva principal reclamació és que les autoritats “facin complir les normes”. “Només demanem això”, remarca, “perquè no és que hi hagi un buit legal, és que directament incompleixin les normes”.
En aquest sentit, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona han proposat reduir el nombre de llicències VTC. El passat 27 de febrer, el consistori va aprovar un nou reglament per regular l’activitat de lloguer d’aquest tipus de vehicles. La seva premissa és fer complir la proporció 1:30 que estableix la llei estatal i obligar a tenir una autorització prèvia que haurà de concedir l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Bo per al client?
Dubte. Aquesta és la reacció que genera en els mateixos usuaris, els qui poden celebrar que tenen una opció de mobilitat. Tot i això, el president del STAC remarca que és una “amenaça tant per al taxista com per al ciutadà”: “Genera inseguretat per a l’usuari perquè les tarifes són dinàmiques. Pugen o baixen en funció de la demanda i això fa que puguin ser més cares que les del taxi, que es mantenen estables durant tot l’any”. Tot i això, la companyia nord-americana ha assegurat que podrà oferir preus fins a un 20% més barates que la del taxi.
Per a la investigadora del grup de Recerca Dimmons de la UOC Mayo Fuster, la clau rau en l’ús que en faci el client. “Hem de ser conscients del preu abans d’agafar el vehicle”, diu.
Una hipotètica convivència
Poden compartir els carrers i fer-ho en harmonia, sí, però amb uns condicionants. El primer, segons Fuster, és que se segueixi un model com el que ha implantat el Regne Unit, on explica que l’àrea metropolitana de Londres “ha restringit el nombre de llicències VTC per articular la competència al mercat del taxi”. Justament la mesura que està prenent Barcelona amb el seu darrer reglament.
Fuster: "El model d’Uber com a tal ha fracassat a Europa, s’ha hagut d’amollar al model de llicència imperant al mercat"
En segon terme, assegura que les companyies de lloguer de vehicles han de vetllar per unes condicions laborals mínimes dels xofers. “El model d’Uber com a tal ha fracassat a Europa, s’ha hagut d’amollar al model de llicència imperant al mercat, que no vol dir que sigui el més adequat, però necessita oferir unes condicions mínimes”, comenta. Perquè des del seu punt de vista, tant aquesta com Cabify aporten al servei de transport la modernització que el client demanda. I recomana, a més, incloure sistemes com el rating de serveis per fer més transparent el taxi.