Encara no fa tres setmanes que Brussel·les feia les primeres estimacions sobre creixement i inflació dels estats comunitaris per al 2022 i tothom estava pendent d'una pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu que semblava imminent. Si hi havia algú que havia pensat que el conflicte entre Rússia i Ucraïna acabés esclatant, i quines repercussions tindria en l'economia europea, s'ho va callar. O, simplement, des d'Europa no es va voler creure que fossin veritat les previsions d'una invasió russa que contínuament anunciaven des dels Estats Units. Volien evitar alarmismes? O és que ningú no s'havia aturat a pensar-hi?
Però els dirigents europeus no van ser els únics. Els mercats borsaris, sempre tan sensibles a les expectatives, no van ni immutar-se quan Putin signà per sorpresa el reconeixement rus de les autoanomenades repúbliques del Donbass. Tres dies després, va començar la invasió i aleshores sí que ho van fer. Alhora els preus del petroli i, sobretot del gas, es dispararen. Però no va durar gaire, l'endemà les borses recuperaven terreny i el gas i el petroli retrocedien substancialment. Les expectatives d'una passejada militar dels russos i d'un col·lapse dels defensors ucraïnesos semblaven apuntar cap a una guerra curta amb danys econòmics acotats.
El fracàs de la invasió llampec augmenta la incertesa
Però de moment, els ucraïnesos oposen més resistència de l'esperada i Putin anuncia que posarà tota la carn a la graella, inclosa l'alerta de les seves forces nuclears, per sortir-se'n ben aviat. Mentrestant el bloc occidental ha anat elevant el to de la seva resposta econòmica, sempre atents des d'Europa que les sancions no se li girin en contra. L'aixeta del gas rus continua oberta i l'expulsió del sistema de pagaments internacionals (Swift) entre la banca es limita a determinades entitats, no concretades. Segurament les menys implicades en les transaccions del gas.
El gas rus que importa Espanya només és el set per cent del total i les relacions comercials i financeres són molt menors que no pas les d'Alemanya, Itàlia o França
Com apuntaven els mercats, la durada del conflicte a l'est d'Europa i les dimensions de l'operació militar són decisives per determinar els mals que patirà l'economia occidental. Des de casa nostra, les primeres reaccions s'atenien a la limitada implicació de la nostra economia i de les nostres empreses amb Rússia i Ucraïna per desdramatitzar la situació. Els més preocupats semblaven els hotelers de la Costa Daurada, on els russos havien arribat a ser el tercer mercat emissor. Això sí, enguany tampoc no hi havia gaires expectatives que tornessin massivament perquè l'eficàcia de la vacuna russa contra la covid -Sputnik- no ha estat validada per l'Agència Europea de Medicaments. El gas rus que importa Espanya només és el set per cent del total i les relacions comercials i financeres són molt menors que no pas les d'Alemanya, Itàlia o França.
Un impacte indirecte molt més intens
Però això només és el potencial impacte directe del conflicte. Perquè el més important i sempre més i difícil d'avaluar és l'indirecte, que no serà menor si tenim en compte la nostra estreta vinculació a les economies dels grans països europeus, aquests sí molt més susceptibles de veure's afectats greument per un conflicte llarg i ampli.
Rússia és un gran exportador no només d'energia, sinó de molts altres minerals rellevants per als processos industrials
Rússia és un gran exportador no només d'energia, sinó de molts altres minerals rellevants per als processos industrials. Estem arribant al final de l'hivern i, si més no, les necessitats europees de gas per escalfar-se van ràpidament a la baixa. No així per a determinats processos industrials -siderúrgia, ceràmica- que requereixen la capacitat calòrica del gas. Però el més important és la utilització del gas com a energia primària per fer electricitat davant l'opció europea de renúncia al carbó per massa contaminant. Per cert, el carbó és el combustible fòssil amb jaciments més estesos per tot el món i, per tant, menys dependent d'uns pocs exportadors.
Per tant, l'escassedat de subministraments russos, o les expectatives que així sigui, tindrà una repercussió directa en la indústria occidental, que els haurà de pagar molt més cars als mercats internacionals o, simplement, es produiran interrupcions en el proveïment que agreujaran la crisi dels microxips que, a Catalunya, ja ha fet tancar SEAT dues setmanes fa cinc mesos. Per cert, un dels metalls o terres rares imprescindibles per fabricar semiconductors té gran part de la producció mundial concentrada a Rússia, vora el Mar Negre.
L'altre gran producte d'exportació, sobretot per part d'Ucraïna, són els cereals. Probablement, no ens arribarem a trobar amb manca de subministraments, però sí amb importants increments de preu que inevitablement repercutiran en el pa i altres aliments farinacis. El pa ja no és el principal aliment de la població, però repercutirà sobretot en les famílies més pobres.
10 efectes a curt termini
Què podem esperar, doncs, a curt termini? Sempre que Putin no recorri a mals majors i si la guerra no finalitza en pocs dies o setmanes.
- La continuïtat i l'augment de la inflació, que ja no es limitarà als productes energètics, sinó que inclourà els aliments i es traslladarà molt més que fins ara a la resta de productes i serveis.
- Una disminució de la capacitat adquisitiva per part de la gran majoria de la població, si més no, europea. Les rendes salarials, les pensions, els ingressos dels autònoms i de les pimes mai no creixen al mateix ritme que els preus en èpoques d'inflació intensa.
- L'ajornament de moltes decisions empresarials, sobretot pel que fa a inversions. Especialment les destinades a productes i processos vinculats a la transició energètica. I també un retorn a la seguretat de les emissions de deute públic.
- Un replantejament de la transició energètica. Si des de Brussel·les ja proposaven atorgar categoria -i recursos- d'energies de transició a les nuclears i al gas, per un costat s'incrementarà la necessitat de ser menys dependent dels combustibles fòssils importats i, per l'altre, s'anirà amb molta més cura en el procés de materialitzar la descarbonització en un context d'incertesa energètica i general. Sobretot quan grans productors d'energies fòssils –com Rússia- temen que a no gaire llarg termini disminueixin els seus ingressos i el seu poder.
- La interconnexió europea de xarxes energètiques -gasoductes- i fins i tot les compres conjuntes d'energia -i d'altres productes especialment sensibles- poden posar-se finalment en marxa, encara que siguin processos lents de materialitzar. Europa ha d'esdevenir un veritable mercat únic tant a l'hora de comprar a fora com de compartir les compres. Cadascun dels estats per si sols -ni que siguin tan importants com Alemanya- ho tenen cada cop més magre en un món dominat per les grans potències i pels càrtels de productors.
- Un nou ajornament de la recuperació del turisme internacional. Ja no es tracta només de russos i ucraïnesos, sinó de la incertesa dels consumidors europeus i d'un possible l'augment de la por a volar. Ara mateix, ja s'han tancat els espais aeris europeus als vols russos. I recordem l'avió holandès abatut a sobre el Donbass als inicis del conflicte. A Catalunya som especialment sensibles a les oscil·lacions d'aquesta mena de turisme.
- Si a Catalunya hi ha alguna cosa que va prou bé són les exportacions industrials. Però els nostres principals mercats continuen sent Alemanya i França. Si les seves indústries i els seus consumidors pateixen gaire pel conflicte, aquesta dinàmica positiva s'estroncarà.
- L'alentiment o l'estroncament general de la recuperació econòmica després de la pandèmia. Els primers pronòstics parlen d'unes dècimes menys de creixement. Aquesta setmana Brussel·les farà públiques les seves noves previsions. Segurament tornaran a ser forçosament optimistes per no generar males expectatives. Però no sembla gens clar que en cas que s'allargui gaire el conflicte i les sancions en puguem sortir tan indemnes.
- El repunt de la inflació tindria com a conseqüència, en una situació convencional, l'acceleració en l'augment dels tipus d'interès. Però es tracta d'una inflació d'origen importat i que pot conviure fàcilment amb un estancament econòmic, la tan temuda estagflació. Aleshores, no és gens clar que un augment dels tipus d'interès servís per a frenar els preus, sinó que més aviat dificultaria la recuperació econòmica. No és casualitat que dijous passat, a l'IBEX 35, els bancs fossin els valors més perjudicats. Els inversors van veure allunyar-se un augment de tipus que afavoriria la rendibilitat del negoci bancari.
- El retorn a l'ortodòxia financera en termes de dèficit públic i endeutament de les administracions quedarà ajornat un cop més. De moment, des del Banc Central Europeu ja parlen d'un any més de coll per imposar polítiques per retornar a les bones pràctiques tradicionals.
Una Europa més unida per a un món de grans blocs antagònics?
A mitjà termini, ens podem trobar amb un parell almenys de canvis estructurals en el món i l'economia que hem conegut fins ara.
Primer, un augment real de la integració europea. Si unes eventuals compres conjuntes d'energia encara no s'han materialitzat, ja es va negociar conjuntament el proveïment de les vacunes contra la covid i s'ha posat en marxa el disseny i fabricació de microxips avançats. Amb significativa participació catalana, per cert. Per no parlar de l'emissió de deute conjunt per finançar els fons de recuperació i modernització de l'economia Next Generation.
Davant d'una amenaça exterior com la Rússia de Putin, tothom pot anar deixant de banda els seus interessos o tradicions particulars. El canceller alemany, alhora que anunciava la creació de dues grans plantes per regasificar el gas liquat i reduir la seva dependència dels gas i dels oleoductes russos, anunciava un augment de la despesa militar fins al 2% del PIB. Podria ser el primer pas cap a un exèrcit europeu, autònom dins l'OTAN.
Ni la crisi financera del 2008 ni l'ascens de Trump, ni el Brexit ni la covid han pogut modificar el rumb de la globalització
En segon lloc, ens podem trobar amb un replantejament, ara més intens, de la globalització. Si tal com s'ha desenvolupat fins ara la globalització ens ha fet molt dependents del que importem -siguin de mascaretes, semiconductors o energia- i sigui per motius polítics, sanitaris o de costos de transport, alguna cosa haurem de fer els europeus per evitar aquesta fragilitat. La integració europea hi ajudaria, però podríem tornar a les dinàmiques de la Guerra Freda, amb un món migpartit en dos: el bloc occidental i Rússia i la Xina per l'altra. Si és que la Xina, la gran beneficiada de la globalització des que el 2001 obtingués accés a tots els mercats occidentals, decidís seguir les petjades russes.
Això podria voler dir limitar els grans fluxos d'intercanvis als interiors respectius de dues, o tres, grans àrees econòmiques mundials. Si ni la crisi financera del 2008 ni l'ascens de Trump, ni el Brexit ni la covid han pogut modificar el rumb de la globalització, un conflicte greu amb la Rússia de Putin arran de la invasió d'Ucraïna podria arribar a fer-ho.