Marxar d'una empresa no sempre és sinònim d'acomiadament per la caiguda de l'activitat de la companyia i per un mal comportament del treballador; sovint ve donat per la necessitat de canviar d'aires, de buscar nous reptes o d'haver rebut una oferta de feina amb millor retribució econòmica o personal. Sigui quin sigui el cas, pel psicòleg, coach i formador de l'Institut Gomà Andreu Gatuellas (@AndreuGatuellas), "és una oportunitat de fer-ho bé". Per això, en el moment de dir adéu, cal tenir en compte des de petits formalismes en qüestió de maneres, fins a deixar tots els papers legals arreglats per tal d'evitar conflictes.
Un comiat emocionalment intel·ligent
"A la vida cal una mica d'art, la que es basa en la intel·ligència emocional i que permet enriquir-nos en l'àmbit personal i en el de les organitzacions", opina Gatuelles, "i l'art de dir un adéu professional n'és un".
El psicòleg situa com a primera decisió el quan i com anunciar-ho: "S'ha de fer amb temps, com a mostra de respecte, i ha de ser un lloc i moment adequat. Mai es pot fer com si sortís per casualitat en aquell moment, ja que cada detall ajuda a crear la bona o mala imatge que quedarà a la companyia". La notícia s'ha de traslladar al cap en privat, mentre que per a la resta de l'equip ha de ser en un ambient més distès, però no massa col·loquial.
Tampoc es permet la improvisació. No cal dur un discurs escrit, però sí tenir les idees clares i com es dirà. Segons l'expert, "marxar d'una feina té un cost emocional a pagar que no s'ha de negar, pel que s'ha de ser valent per donar espai a les emocions que genera el fet de deixar la companyia i donar als altres l'oportunitat de mostrar com es senten".
Ser generós i agraït també és imprescindible. "Quan marxis, procura acomiadar-te de tothom i donar tota la documentació i les eines per continuar fent la feina que tu estaves fent, perquè amagar informació és una criaturada que no porta enlloc", critica Gatuellas. Alhora, s'ha de saber donar les gràcies: "Ser agraït fa que aquella persona de qui has après i qui t'ha ajudat, se senti reconeguda; però també fa que tu et sentis bé".
Ser estratègic, que no del tot sincer
"No parlem de manipulació. Parlem de no tancar portes". La sinceritat no és un dels trets que el coach reclama, sinó que parla d'estratègia. "Els caps i companys et recorden més pel que els has fet sentit, que pel que has fet bé", recorda Gatuellas, "de manera que marxar de forma elegant és l'única via per obtenir rèdits en l'àmbit humà i professional en un futur".
El segon punt de l'estratègia implica demanar una carta de recomanació. Primer de tot, pel benefici propi; seguidament, "perquè el cap sentirà que reconeixes el seu criteri i ho veurà com un afalac".
I en tot això, "mai, mai, mai s'ha de posar per davant les empipades, problemes i conflictes que hi hagi hagut en l'entorn laboral", alerta el formador de l'Institut Gomà.
Anunciar la baixa voluntària amb temps
Tota la paperassa legal sol ser la part més densa en el comiat. El procediment varia en funció de si la baixa és voluntària o és decisió de l'empresa, però el punt en comú és que hi ha d'haver un preavís.
"Quan la marxa ve donada pel treballador, cal un mínim de 15 dies de marge perquè l'empresa pugui fer els tràmits necessaris", explica l'advocada especialista en Dret Laboral i Seguretat Social Andrea Bayer (@andrea_bayer). No obstant això, matisa que el preavís pot arribar a ser de 6 mesos si el conveni col·lectiu, el contracte o la categoria que ocupa l'empleat així ho requereix.
S'ha de fer en forma de carta debaixa voluntària, en la qual s'indica la data en què es fa l'anunci i en la qual la relació queda del tot rescindida. Tal com puntualitza l'advocada del bufet Sanahuja & Miranda, "l'avís serveix tant per a la companyia, per trobar un substitut i per actualitzar tot el que hi ha pendent amb aquell empleat; com pel treballador en qüestió, qui sabrà quants dies de vacances té pendents i com ha de ser la liquidació".
En el cas de no fer el preavís en el termini establert, es poden restar els dies del total de vacances que li pertocarien en la quitança. També fa aquest descompte si, per mutu acord i amb un nou empleat ja a la mà, el cessament es fa abans dels 15 dies.
No actuar sense arguments sòlids
En el cas de ser l'empresa qui vol trencar la relació professional, hi ha diverses vies: acomiadament procedent (sigui disciplinari o objectiu), improcedent i col·lectiu. Tots ells han d'anar acompanyats d'un preavís que sí serà de 15 dies i una indemnització de 20 dies per any treballat, a excepció del disciplinari.
La carta que emet l'empresa a l'hora d'informar de l'acomiadament ha d'exposar els motius. Si l'empleat no està d'acord amb la liquidació o considera que fan una acusació injusta i sense arguments, llavors cal fer el pas a la via judicial. En el cas de rebre un veredicte favorable, la indemnització ascendeix fins als 33 dies per any treballat.
Abans, però, d'iniciar qualsevol mena d'impugnació que porti a una mala relació, Bayer recomana a les empreses que estudiïn bé la situació particular de cada treballador: "S'ha d'establir amb consciència quin serà el tipus d'acomiadament, si serà mitjançant la via disciplinària o objectiva, i sobretot hi ha d'haver un argument sòlid".
Des del lloc del treballador, el consell és no signar res si no s'hi està totalment d'acord. "Hi ha un termini màxim de 20 dies per imposar una demanda per acomiadament, pel que cal recollir tota la documentació que es tingui disponible i fer un resum del què ha passat al llarg de la relació laboral", explica l'advocada. Només així es pot determinar si els fonaments de l'empresa són reals o no.
Si, per contra, s'accepta l'acomiadament però el punt de conflicte està en la quantitat a rebre com a liquidació, el més adequat és signar els documents amb un no conforme per anar a una revisió amb un tercer professional i arribar a una solució alternativa.