11
de Gener
de
2017
Act.
11
de Gener
de
2017
El jutjat mercantil número 10 de Barcelona ha anul·lat les clàusules d'un contracte hipotecari que obligava el deutor a seguir pagant el seu deute amb el banc, tot i haver perdut ja l'habitatge que sostenia el préstec. En una sentència del 7 de desembre de 2016, el jutjat dictamina que es clàusules impugnades no són suficientment "transparents" i que configuren "per als deutors principals una responsabilitat personal i il·limitada que s'afegeix a la garantia hipotecària establerta". La sentència, que declara nul·les les clàusules primera i novena d'un préstec hipotecari concedit per Bankia a dos particulars, obre la porta a l'acceptació de la dació en pagament de l'habitatge com a mesura per cancel·lar un deute hipotecari.
El jutjat ha dictaminat que "el compliment dels requisits de transparència de la clàusula aïlladament considerada" és "insuficient" en el cas del contracte denunciat. Així mateix, la sentència defensa que "la transparència de les clàusules no negociades, en contractes subscrits amb consumidors, inclou el control de comprensibilitat real de la seva importància en el desenvolupament raonable del contracte".
Per això, la resolució judicial estima que no consta amb suficient consistència en el contracte que l'entitat financera expliqués "de manera entenedora les implicacions econòmiques que tenien les clàusules primera i novena que són objecte d'impugnació". Segons el magistrat, aquesta informació "resultava en el present cas encara més necessària, en suposar la instauració de tres garanties i a més la renúncia a beneficis legalment concedits a els fiadors".
Segons la sentència, el contracte no compleix amb "la claredat exigible en les clàusules" subscrites amb els consumidors. Per això, conclou que "no és transparent" i afegeix que "manca informació prou clara que es tracta d'un element definitori de l'objecte principal del contracte", no es fan "simulacions d'escenaris diversos relacionats amb el comportament" de les clàusules, i tampoc no hi ha "informació prèvia clara i comprensible sobre la incidència econòmica que tindrien les referides clàusules de garanties addicionals".
El jutjat ha dictaminat que "el compliment dels requisits de transparència de la clàusula aïlladament considerada" és "insuficient" en el cas del contracte denunciat. Així mateix, la sentència defensa que "la transparència de les clàusules no negociades, en contractes subscrits amb consumidors, inclou el control de comprensibilitat real de la seva importància en el desenvolupament raonable del contracte".
Per això, la resolució judicial estima que no consta amb suficient consistència en el contracte que l'entitat financera expliqués "de manera entenedora les implicacions econòmiques que tenien les clàusules primera i novena que són objecte d'impugnació". Segons el magistrat, aquesta informació "resultava en el present cas encara més necessària, en suposar la instauració de tres garanties i a més la renúncia a beneficis legalment concedits a els fiadors".
Segons la sentència, el contracte no compleix amb "la claredat exigible en les clàusules" subscrites amb els consumidors. Per això, conclou que "no és transparent" i afegeix que "manca informació prou clara que es tracta d'un element definitori de l'objecte principal del contracte", no es fan "simulacions d'escenaris diversos relacionats amb el comportament" de les clàusules, i tampoc no hi ha "informació prèvia clara i comprensible sobre la incidència econòmica que tindrien les referides clàusules de garanties addicionals".