Un sindicat pels robots?

La quarta revolució industrial afectarà també les reivindicacions laborals i l'estructura i organització de les associacions de treballadors

La robotització també afectarà la manera de treballar dels sindicats
La robotització també afectarà la manera de treballar dels sindicats
Aiats Agustí
01 de Maig de 2017
Act. 18 de Maig de 2017

El cap de Ford Motor Company, Henry Ford II, i un dels líders del sindicat United Automobile, Walter Reuther, visitaven junts una de les fàbriques més automatitzades de Ford als Estats Units. Era l'any 1953. L'empresari va preguntar al sindicalista com aconseguiria que aquells robots paguessin la quota del sindicat. Mentre caminaven pels passadissos de la planta, Reuther li va respondre: "Henry, jo el que em demano és, com farà vostè que aquests robots li comprin els seus cotxes?".

Aquesta coneguda anècdota és només un dels exemples de la guerra que el treball i les màquines lluiten des de fa anys. Aquest conflicte s'ha esdevingut en cada revolució industrial i fins als nostres dies. Ara, la quarta revolució industrial amenaça de nou milions de llocs de feina –o la seva fi, com augurava Jeremy Rifkin-. Com seran els sindicats de la quarta revolució industrial? Com serà la reivindicació sindical quan a les plantilles hi hagi robots? Per parlar sobre les conseqüències d'aquests canvis en el treball i el sindicalisme, la UGT de Catalunya ha organitzat el Fòrum 1 de Maig: el sindicalisme com a contrapoder.

Segons dades del sindicat, fins a l'any 2020 la robòtica escombrarà cinc milions de llocs de feina. L'OCDE augura que a l'Estat espanyol el 12% dels llocs de feina estaran amenaçats i serà el tercer país europeu més afectat per l'automatització.

El treball persisteix
Els sindicats del futur es manifestaran perquè els robots cotitzin a la Seguretat Social? El líder de la UGT, Josep M. Álvarez, ja va proposar l'any passat que els robots que desplacin traballadors paguin impostos a les arques públiques per mantenir el sistema de pensions. Una proposta que ja havia contemplat el Fòrum de Davos i que permetria redistribuir els beneficis que comporta aquesta revolució tecnològica que prescindeix de mà d'obra. Les cotitzacions, però, encara no està clar com es calcularien.

Pel professor d'ètica empresarial de l'IESE, Ricardo Calleja, "entre apocalíptics i optimistes, preveure el futur és impossible. Sempre s'ha temut la destrucció del treball i l'auge de l'oci, però encara treballem de sol a sol i cobrant per sobreviure".

El vicepresident del clúsiter de l'automoció de Catalunya i extreballador de Seat, Juan Ramon Rodríguez, afirma que "en una de les línies de producció d'Audi a Alemanya hi ha un robot que abraça els treballadors. Per què? Perquè ningú ha de treure res a ningú, la màquina no ha de robar la feina a l'humà".

Rodríguez augura que "els robots acabaran amb els llocs de feina menys qualificats, el repte del futur serà formar aquesta població i que el seu talent sigui clau". Coincideix amb el parer de Calleja quan diu que "l'objectiu no serà donar-li a la gent una feina, sinó que siguin empleables. La formació que ofereix el SOC i els sindicats ja és antiga i no serà vàlida en el futur". Per aquest motiu el vicepresident del clúster creu que un dels reptes de futur dels sindicats serà fer pressió per una millor formació.

La contrapartida, però, és que "la digitalització millora la salut laboral", afirma Rodríguez: "En una mina, en una fundició o en una estampació jo posaria només robots. Hi ha empreses que han augmentat llocs de feina posant robots, contractant programadors, planificadors, enginyers, etc."

El sindicat del futur
S'ha de tenir en compte que l'activitat sindical sempre ha estat molt present a la indústria i ha estat tradicionalment més forta al sector primari que en altres sectors com ara els serveis. Les grans empreses són grans planters d'afiliats pels sindicats. Si el nombre de treballadors de la indústria decau, els sindicats també perdran pes i poder. I per això s'hauran d'autoanalitzar per adaptar-se.

La quarta revolució industrial transformarà el treball humà. Per Calleja, "en èpoques de canvi és important veure allò que no canvia: el treball roman, es transforma, però no desapareix". En aquest sentit el professor apunta que els sindicats hauran d'observar i identificar "quins aspectes del treball de les persones són els que s'hauran de protegir o també la manera en què el treballador fa la seva feina o es relaciona amb les empreses" per redefinir-ho.

Pel professor de l'IESE la digitalització dissoldrà la relació típica entre capital i treball. S'imposarà l'eficiència del treball col·laboratiu per sobre de l'actual dependència jeràrquica: "Així, al voltant de la fàbrica es genera un entorn de treballadors per compte propi que treballen i es trobaran fora de les muralles dels drets laborals – i aquest és un repte dels sindicats que han de canviar de mentalitat. El treballador no serà només un empleat, sinó el que treballa, dins o fora d'una organització". Això, amb la conseqüent dismininució dels seus ingressos per afiliacions, perquè els autònoms són un col·lectiu que "li costa més afiliar-se".

Calleja apunta que en el futur el capital principal seran la formació i les connexions; i en el cas de les feines de menys qualificació les diferències es dispararan. Alhora, les estructures dins la mateixa empresa i la manera de manar i, per tant, de retribuir i incentivar el treballador, també variaran.

En darrer lloc, la relació entre els mateixos empleats canviarà perquè per a molts desapareix el lloc de treball físic, "cosa que té conseqüències en l'associacionisme i la creació d'estats d'opinió". Calleja també creu que el repunt de la inestabilitat laboral "alhora afecta la socialització, l'organització de les persones, el compromís social i ciutadà, per no parlar de l'estabilitat familiar o la salut". Les conseqüències de la nova revolució industrial sobre el treball en les empreses en què els valors socials dels treballadors –i el sindicalisme- tinguin una sòlida implantació, seran molt diferents de les empreses on imperi l'individualisme.

"Si això és bo o dolent ho veurem amb el fet de si aquest treball és un treball digne. Cal afegir que, alhora, aquests canvis afectaran greument la manera com es pot assolir la dignitat en el treball", i aquí els sindicats hauran d'esmolar l'enginy i aconseguir que les persones siguin el centre de la indústria 4.0. O potser quan les màquines prenguin consciència i es rebel·lin també fundaran un sindicat.