La universitat fa temps que va deixar de ser aquell espai exclusivament formatiu. Aquestes institucions cada vegada creixen més en altres aspectes a part de la docència, i un d'ells i el més important és la recerca. El acabat d'escollir rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, reivindica, en una conferència organitzada per Intermèdia Comunicació, la necessitat de canviar el concepte d'universitat, o més ben dit, expandir-lo. "La universitat és un dels motors de canvi de la societat", afirma Guàrdia. El rector recalca que pot semblar una frase ambiciosa, però a la vegada argumentada i reafirmada, gràcies als canvis que han fet les universitats des de la seva creació: "Tot i ser institucions creades a ulls d'una societat que ja no existeix, segueixen sent grans centres de recerca", explica el rector de la UB.
I és que sense anar més lluny de la realitat Guàrdia admet que les universitats són institucions clàssiques i amb poca mobilitat: "Només hem de recordar que l'última reforma es va fer als anys 80, facin vostès els càlculs". A més, segueixen sent entitats poc permeables i distants davant de les tensions socials que han anat apareixent amb els anys. "Som institucions amb molt talent i innovació, però ens costa integrar els canvis", afegeix el rector.
Guàrdia: "Només hem de recordar que l'última reforma es va fer als anys 80, facin vostès els càlculs"
Amb tot això doncs, què fa a les universitats, motors de canvi? Com a bon professor, Guàrdia decideix estructurar les seves respostes en tres grans arguments, plens d'exemples i declaracions que remarquen que "les universitats, com que no segueixen les polítiques a curt termini, són palanques ideals per ajudar a la societat".
Innovació
Una de les primeres premisses que aporta el rector de la Universitat de Barcelona és la importància que ha adquirit amb els anys la innovació a les universitats: "Malgrat ser institucions clàssiques assumim més del 70% de la recerca puntera del país". En aquest sentit, Guàrdia recalca que el model universitari ha canviat i, per tant, les universitats ja no només treballen la docència i l'ensenyament sinó també la recerca.
Guàrdia: "Malgrat ser institucions clàssiques assumim més del 70% de la recerca puntera del país"
A part, el rector va més enllà i ja no només parla de la innovació que pot fer la UB sinó d'un acord col·laboratiu amb totes les universitats per dur a terme projectes conjunts per treballar "des de la col·laboració no des de la competència". I no només això, sinó també esmenta una col·laboració publicoprivada amb aquelles empreses punteres a Barcelona, com molts dels centres de recerca amb seu a la capital catalana.
Recerca Bàsica
Un altre dels pilars essencials del canvi de les universitats és tornar als bàsics. "Moltes vegades les universitats es converteixen en aquelles institucions que fan recerca, però ningú les qüestiona", descriu Guàrdia. D'aquesta manera, el rector diu que s'han de posar les primeres pedres per tornar a fer recerca bàsica, recerca que no només afecti el prestigi de la universitat sinó que tingui en compte la societat, però també tingui la seva implicació.
"La clau, i em reitero amb el que ja he dit, és crear una xarxa i treballar plegats", repeteix el rector de la UB. A més, descriu un valor intangible de les universitats: la confiança. "El fet de ser institucions mereixedores de confiança ens fa trobar-nos en la situació ideal per convertir-nos en una font de recerca i innovació centrada en la societat", recorda Guàrdia.
Més autonomia
Com a últim i pilar essencial, el rector parla d'un tema recurrent: l'autonomia de les universitats. Fent un exemple poc lineal, tal com descriu ell mateix, si no entenem que un director d'una empresa treballi sense fer ell mateix les gestions estratègiques i estructurals del seu personal, com ho pot fer una universitat? "El valor més preuat de la universitat que és la seva gent i que no es pugui estructurar de manera estratègica és un problema", reclama Guàrdia.
A part, l'oferta formativa tancada, fa anys que ja no funciona i "s'ha de treballar cap a una universitat molt més oberta". Tot i els canvis que ha de dur a terme la universitat en si, el rector també parla de política i ho fa recordant la Llei del Mecenatge que han reclamat al nou Govern -quan es formi- per tal d'aconseguir un nou model universitari: "Un motor de canvi necessita benzina i necessitem un model de finançament que correspongui al segle XXI". "Per ara la iniciativa de la llei encara no sembla estar en marxa, de moment hem rebut un document carregat de preguntes i sense respostes", lamenta Guàrdia davant la inactivitat política.
És una cursa de fons i com a tal el rector es mostra esperançat davant del futur que ha ideat per a la universitat després de només 100 dies de mandat. La col·laboració, i el canvi de model són la benzina que necessita la universitat per créixer, perquè tal com recorda Joan Guàrdia, en les cartes al president del rector Bosch i Gimpera, "Vostè doni'm, que la sort és que nosaltres ja tenim la joventut i el talent".