La Reforma de l’Administració (amb majúscules) és la gran assignatura pendent, juntament amb el model educatiu, que ens ha de permetre recuperar posicions en productivitat i renda per càpita respecte als nostres competidors. Les empreses s’enfronten a un entorn administratiu i normatiu cada cop menys favorable a l'activitat econòmica i això s’està traduint en una pèrdua de competitivitat exterior. Cal recordar que la competitivitat és la suma de la competitivitat-empresa i de la competitivitat-país. Aquesta última ve determinada per l’entorn regulador i el funcionament del sector públic. Les empreses s’enfronten cada vegada a més controls, més regulacions (dels diferents nivells administratius) i més burocràcia (la informació requerida no ha disminuït, només s'ha digitalitzat). Aquesta pèrdua de qualitat de l’entorn administratiu té elevats costos per a les empreses, però també per a la societat perquè es perden inversions que podrien generar ocupació i riquesa.
Els indicadors internacionals ho confirmen. Segons el Rànquing de Competitivitat 2023 que elabora l’escola de negocis suïssa IMD, Espanya ocupa la posició 51 en eficiència del govern, molt per sota de la que li correspondria en funció del seu PIB (posició 14 al món). En els darrers cinc anys, Espanya ha baixat 11 posicions, de la 40 a la 51 d’un total de 64 economies analitzades. A Catalunya el diagnòstic és encara més decebedor. Segons l’European Quality of Government Index 2021 que publica Eurostat, Catalunya està a la cua de les regions d’Espanya i d’Europa en qualitat del govern. Aquest indicador està alineat amb els resultats de l’informe del World Economic Forum sobre la confiança en el govern i la percepció de corrupció a Espanya. Finalment, un estudi recent del Banc d’Espanya assenyala que la producció normativa s’ha multiplicat per quatre des de finals dels anys setanta, fins a assolir les 11.737 el 2018, una normativa que s’ha concentrat sobretot en les comunitats autònomes.
Les empreses s’enfronten cada vegada a més controls, més regulacions i més burocràcia
Les traves administratives i les exigències normatives desproporcionades estan frenant la col·laboració publicoprivada, quan aquesta hauria de ser la pedra angular del nostre sistema econòmic. El model actual es basa en la desconfiança i, per això, els requisits de documentació i informació per a optar a la contractació pública són cada vegada més alts. El resultat és un escàs interès per part de les empreses a participar de projectes d’interès públic, amb conseqüències importants sobre la implementació de polítiques públiques, ja que les empreses podrien donar una resposta més àgil i eficaç als reptes actuals. La baixa participació de les empreses (i especialment de les pimes) en els fons Next Generation n’és un bon exemple: el 60% dels fons estan sent executats per les administracions públiques. Un altre exemple del fet que la baixa qualitat normativa genera inseguretat jurídica i desincentiva la inversió la veiem en el sector immobiliari. Els canvis legislatius no s’han avaluat prèviament i estan generant l’efecte contrari al desitjat: baixada de la inversió privada i increment del preu dels lloguers.
Tenim una administració garantista i lenta que no s'adapta a les disrupcions que estan succeint en la societat actual. Les empreses del segle XXI han d’afrontar grans desafiaments com la digitalització o la descarbonització, i necessiten treballar amb administracions adaptades al segle XXI. Vivim en un món cada cop més dinàmic, on l'agilitat i l'adaptabilitat són clau per a l'èxit.
Les traves administratives i les exigències normatives desproporcionades estan frenant la col·laboració publicoprivada, quan aquesta hauria de ser la pedra angular del nostre sistema econòmic
La digitalització és només part de la solució. Si les administracions no aprofiten el procés de digitalització per simplificar la tramitació, reduir els terminis de resposta, unificar les diferents fonts de dades i implantar el principi d’”una vegada i prou”, no estarem avançant realment cap a una millora de l’eficiència i l’eficàcia de l’administració pública. Cal recordar que la despesa pública representa prop del 40% del PIB. Si l’administració no és capaç de gestionar aquest important volum de recursos amb eficiència i productivitat, continuarà sent un fre a l’increment de la productivitat del conjunt de l’economia.
Venen temps complexos per al sector públic. Amb el nivell de deute més elevat de la seva història haurà de fer front a importants reptes que requeriran grans volums de despesa pública, com ara els efectes de l’envelliment sobre la sanitat, les pensions i la dependència, l’increment de les desigualtats derivades de la transició digital i dels processos migratoris, i les inversions mediambientals. Sense una gestió eficient dels recursos, difícilment es podran abordar aquests grans reptes.
Diferents entitats de la societat civil, entre elles la Cambra de Comerç de Barcelona, ens hem reunit en el FERA (Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració) per demanar una reforma urgent de l’administració. Fa pocs dies vam lliurar un document amb més de 80 propostes als partits polítics, que també hem fet arribar al Govern de la Generalitat. El diagnòstic i les propostes ja les tenim. Ara cal voluntat política, capacitat de consens, visió a llarg termini i valentia. Les pròximes generacions ens ho agrairan (o ens ho recriminaran).