Tot treballant a Salt Lake City vaig demanar referències professionals sobre un administrador de bases de dades que volia contractar. I la resposta que em van donar fou “he’s the best DB administrator in the Valley” (és el millor administrador de bases de dades de tota la vall). Això ja dona la mida del món, del microcosmos, en què es belluga la gent d’aquella planura immensa, als peus de les Rocalloses. I és que la capital de Utah està encaixada entre el Gran Llac Salat i el vessant oest de les Muntanyes Rocalloses.
La raó que la ciutat es trobi just passades les Rocalloses tot venint de l’est, és perquè els colons que allí van arribar anaven fugint de la persecució que patien. Parlem de mitjans del segle XIX i dels mormons. Uns pocs anys abans el seu fundador, Joseph Smith, havia mort. Els mormons sempre havien tingut problemes amb els altres colons. A tot arreu del territori americà: Ohio, Missouri, Illinois, etc. Fins i tot a Louissiana. I és que la interpretació que els mormons feien de la Bíblia era molt estricta, i amb característiques particulars com la pràctica de la poligàmia, l’observança del Sàbat, la prohibició del consum d’alcohol, etc. Tot això era massa emprenyador per a tota la colla de colons que havien arribat als Estats Units i que, si bé en les àrees rurals la religió i la pietat religiosa era dominant, a les ciutats que començaven a crear-se, la vida era bastant llibertina. A més, segons ell mateix, el senyor JosephSmith havia rebut una revelació divina directa de Déu, i això era una gota que feia vessar qualsevol dels moviments protestants, per diversos que fossin.
La interpretació que els mormons feien de la Bíblia era molt estricta, i amb característiques particulars com la pràctica de la poligàmia, l’observança del Sàbat, la prohibició del consum d’alcohol, etcètera
El nom formal de l’església que agrupa els mormons és el d'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Els seguidors d’aquesta branca cristiana són uns 17 milions de persones. I a Salt Lake tenen la central on es troba el Temple principal. Al Tabernacle adjacent s’organitzen múltiples concerts que tenen lloc, sovint religiosos, interpretats per una magnífica coral i on es pot sentir, fins i tot, cantar el virolai. Salt Lake ve a ser el Vaticà dels mormons. Per cert, si mai visiten la ciutat i estan interessats a saber més sobre els seus avantpassats, poden visitar el FamilySearchCenter i buscar si algun avantpassat seu va arribar a aquestes terres llunyanes.
Contràriament al que es difon, els mormons són uns creients perfectament tolerants. Amb això vull dir que, contràriament al que succeeix a altres parts del món que tots tenim al cap, la democràcia ha triomfat per sobre les regles religioses. Com és lògic les lleis elaborades pels polítics elegits prevalen sobre qualsevol norma religiosa. No s’ha arribat aquí sense tensions, és clar. Probablement es practiqui la poligàmia, però es fa d’amagat -com pot succeir a qualsevol part del món. I aquest costum queda reduït a l’àmbit privat o de costums i no té cap repercussió en el dret civil, perquè a l’estat de Utah, com a tot el país, ningú pot estar casat amb més d’una persona alhora. No en els registres civils.
A part d’una estricta observança religiosa els mormons segueixen algunes regles que poden sonar extravagants. Per exemple, no prenen te o cafè perquè són excitants, estimulants. Però molts sí que beuen coca-cola. I és que quan es van escriure aquestes prohibicions s’especificaven les “begudes calentes”. Com sempre, hi ha els que s’acullen a l’estricte contingut de les normes, i altres que intenten aplicar allò que coneixem com “l’esperit del legislador” i entenen que no es pot beure cap beguda estimulant.
El que sí que està perfectament prohibit per als mormons és el consum d’alcohol. Però a Salt Lake i a tot Utah podran vostès consumir tant alcohol com vulguin. Tanmateix, els legisladors de l’estat, majoritàriament mormons, han intentat compaginar les lleis locals amb les garanties i llibertats federals, per això està fortament penat consumir alcohol al carrer. Ara bé, com deia, la democràcia ha triomfat sobre el fonamentalisme. I no només formalment, sinó també en els hàbits. Per això era normal que, quan qui això escriu anava amb mormons a un restaurant, eren ells qui demanaven la carta de vins. “És que aquest senyor (referint-se a mi) beu vi” li deien al cambrer. Bravo per la tolerància.
L’economia de l’estat es veu molt condicionada per la religió. Hi ha normes financeres -unes d’obligat compliment per imperi de la llei, d’altres reservades als mormons com observança. El conjunt provoca que l’estat de Utah sigui un estat molt sanejat econòmicament. Les arrels protestants passades pel sedàs de l’auster colon -propietari rural que ha de sobreviure amb el que produeix- estan molt presents. I s’han buscat mètodes que estableixen una xarxa protectora molt resistent. Per exemple, el bon mormó dona una quantitat del seu sou a l’església mormona. Quan ell tingui problemes, els mormons l’ajudaran. El banc creat pels mormons, el ZionsBancorporation, encara funciona perfectament d'ençà de 1873. A desgrat que els mormons abandonessin l’accionariat el 1960, la gestió de la institució roman seguidora d’estrictes normes de solvència i seriositat.
La ciutat de Salt Lake té ara uns 200.000 habitants
La ciutat té ara uns 200.000 habitants. L’estat, Utah, poca riquesa natural té -a part de mines i la producció de sal del llac. La seva economia és molt diversificada i és un centre logístic de primera magnitud. És una tradició, ja que allí es va crear un intercanviador ferroviari, probablement el més gran de l’oest. Durant el vespre és normal sentir, de lluny, el clàssic so polifònic de les botzines de les locomotores dièsel que arrosseguen, lentament, una llarga corrua de vagons. I en aquest sector cal també recordar que la companyia aèria Delta hi té la principal subseu després de la central d’Atlanta. Malgrat tot, no es pot dir que hi ha un sector dominant. La ciutat i l’estat viuen del comerç i els negocis de serveis allí instal·lats. Al cap i a la fi, tampoc ha d’alimentar tantes boques: a Utah 3,4 milions de persones per un territori que és set vegades Catalunya.
La ciutat de Salt Lake és agradable i les coses a fer són moltes. Pistes d’esquí, pesca als llacs gelats de les muntanyes -fent-hi un forat, és clar-, assistir a festivals com ara el de Sundance, excursions a les muntanyes quan no neva, etc. No m’estranya que molts americans hi vulguin anar a viure... fins que el facin malbé. Ah, i una anècdota: el primer local de Kentucky Fried Chicken no va obrir a Kentucky sinó a Salt Lake City. Coses que passen.