El concepte de la utilitat és un dels més presents en l’economia actual. Què és útil? Què és eficient? Què hem de fer per obtenir el màxim benefici amb el mínim cost o esforç? Aquests conceptes, si bé formen part de l’imaginari habitual de les empreses, han tingut també espai en la reflexió filosòfica. Un dels autors que n’ha parlat més és John Stuart Mill.
Nascut l’any 1806 a Anglaterra, John Stuart Mill va ser un reconegut filòsof, economista i teòric polític. Educat estrictament pel seu pare, James Mill, també filòsof i economista, el pensador és conegut per les seves contribucions en aquests camps, però sobretot per ser el fundador del corrent que coneixem com utilitarisme. Amb sis anys ja tenia un domini del grec i el llatí, i va rebre coneixements avançats de matemàtiques, lògica i filosofia de la ciència durant la seva infància. No és sorprenent que el jove Mill esdevingués una de les figures intel·lectuals més rellevant dels seus temps i comptés, al llarg de la seva vida, amb el reconeixement i prestigi d’alguns dels màxims pensadors i institucions de pensament de l’època, especialment a Anglaterra, on va arribar a ser membre del parlament.
Una de les posicions que més va defensar va ser la necessitat d’una reforma social i per l’economia política. Però pel que més se’l coneix i recorda és per la seva defensa ferma de la llibertat com a principi rector de la nostra vida en comú. Un dels seus llibres més famosos en aquesta direcció és Principis de l’Economia Política, publicat l’any 1848, on recull totes aquestes reflexions i estableix algunes de les seves primeres relacions amb altres pensadors de l’època, com el francès Jean-Jacques Rousseau. John Stuart Mill pensava que l’utilitarisme podia ser una manera poderosa de promoure el benestar personal i social, però que necessita un esquema de valors moral per poder-se guiar en col·lectiu. La seva contribució va ser fonamental per comprendre i expandir posicionaments com els plantejats per altres autors contemporanis com Jeremy Bentham.
Per Mill la capacitat dels plaers de mantenir-se i perllongar-se en el temps és fonamental, així com els impactes que tindran les decisions socials presents per a les futures generacions
Mill va ser un gran defensor de la llibertat individual. De fet, per l’autor, aquest era el principi rector fonamental per regir la vida en comú. Centrat en la seva màxima de maximitzar la felicitat pel nombre més gran de persones, Mill va teoritzar sobre les maneres de protegir les llibertats individuals per protegir la tirania de la majoria. En obres com Sobre la llibertat, publicat l’any 1859, recollirà aquest pensament i exposa alguns dels seus principals arguments per recolzar altres causes com la igualtat de gènere o la defensa del sufragi femení. Sí, John Stuart Mill, va ser un ferm defensor dels drets i llibertats de les dones, que mostra en obres com La subjugació de les dones.
La seva gran contribució al pensament filosòfic, tanmateix, és la teoria de l’utilitarisme. Aquesta teoria moral exposa que, en societat, la millor acció és aquella que assegura el màxim de plaer per al màxim de persones i, per tant, la pitjor aquella que produeix el màxim dolor al màxim nombre de persones. Amb arrels hedonistes, però una proposta transformadora a partir d’una categorització de quins són els plaers desitjables i quins els més baixos, John Stuart Mill no només va proposar una teoria d’ordenació social, sinó també una manera de categoritzar els plaers humans. Per Mill la capacitat dels plaers de mantenir-se i perllongar-se en el temps és fonamental, així com els impactes que tindran les decisions socials presents per a les futures generacions.
Les complexes societats contemporànies necessiten no només buscar el plaer més gran possible pel major nombre de persones, sinó també que el llindar del dolor o el patiment sigui el menor
Així, encara avui dia trobem l’escola utilitarista present en molts camps de la filosofia, les ciències socials i les ciències naturals. En el camp de l’economia, i més concretament de l’empresa, la màxima utilitarista és una de les grans referents del mercat. Tanmateix, si bé és cert que a nivells agregats la utilitat és una bona manera de mesurar allò que és més profitós pel col·lectiu, una de les grans crítiques que presenta aquesta manera d’enfocar els càlculs a gran escala és el fet que es perd els detalls i les històries que no sempre són blanques o negres. Si bé el relativisme ens deixa sense les fronteres morals i socials que necessitem per ordenar la vida en comú, l’utilitarisme les redueix a decisions quasi dicotòmiques on el punt positiu per a la majoria pot costar el benestar del grup minoritari. Si bé es pot interpretar com una forma justa de govern o gestió, les complexes societats contemporànies necessiten no només buscar el plaer més gran possible pel major nombre de persones, sinó també que el llindar del dolor o el patiment sigui el menor. I aquesta segona fase, també contemplada per Mill, és el que una democràcia no pot oblidar.