Això s'acaba. Vacances, i tal dia farà un any. Quan tornem ja veurem com està el país; com està la nostra empresa i si podem allargar els Erto's.
Ara, però, ja s'ho faran; necessitem desconnectar. No tenim clar on ho farem i potser ho haurem de fer tancats a casa i anant a dormir ben d'hora.
Veurem, però, si som capaços de dormir. Per si tenen dificultats per fer-ho, unes recomanacions de lectura.
Diu una directiva amiga que els que llegim molt ho fem per fugir de la realitat. Ben cert, ens en fem un munt. I sort dels llibres. D'aquí aquestes recomanacions per relaxar-se i submergir-se en una altra realitat. Paral·lela o no.
Aquí van:
Cinc no policíaques:
- El Barça davant la crisi del segle. Roger Vinton
- La dictadura de la incompetència. Xavier Roig
- Quina mena de gent som. Gaziel
- El "Dietari" de la La Marxa de Catalunya. Miquel Macià
- Mafias & Economia & Política. Joan Queralt
Cinc policíaques:
- Serie Bergman. Michael Hjorth-Hans Rosenfeldt
- Ética para inversores. Petros Markaris
- Advertencia razonable. Michael Connelly
- Mañana te toca a tí. Stefan Ahnhem
- El caso Hartung. Soren Sveistrup
I dues de la cosa aquesta del periodisme:
- Hombres de papel. Santi Giménez
- Papel mojado. Mongolia
En aquest darrer apartat també hi poden incloure el de Michael Connelly.
Amb aquests dotze llibres els garanteixo unes bones vacances i una desconnexió absoluta.
I una advertència important: ni se'ls acudeixi tocar, mirar, obrir cap mena de llibre que parli de fórmules màgiques de com reinventar-se, de com liderar i de com vendre més. Si tenen "mono" agafin els articles de Xavier Roig, GenísRoca o de Josep M Ganyet a VIA Empresa, i si encara en necessiten més, tornin a llegir Els reptes del management, de Francisco M. López, també publicat en aquest diari. O els de Roger Vinton, que publica periòdicament.
El que ens queda pendent
Al juliol passa el mateix que al desembre. Aquí acabem el semestre i el comptable (controller, perdó), que és qui ara mana a la casa, ja ha passat el rasclet pels pressupostos i ens ha donat la bronca perquè hem gastat massa (nosaltres li diem que hem invertit, però aquesta gent dels números no està per subtileses ni per intangibles) i hem ingressat poc. Vaja, el de cada any d'ençà que aquests personatges manen.
Dèiem, doncs, que un cop acabat el semestre, ens adonem de tot allò que queda pendent però amb un buit terrible que és mitjans de juliol i tres setmanes d'agost. I tot queda d'aquí un més i mig, amb l'afegit que la revifalla del bitxo posa encara més interrogants a la recuperació prevista (no fonamentada) pel setembre. I tots hem començat a treballar i a planificar amb aquesta esperança i que tot estarà arreglat. I ara ens insinuen que potser no serà així. Que octubre és més segur.
I què li queda pendent a aquest país tan nostre?
Sense entrar en política i a grans trets ho podríem resumir, com en els llibres, en cinc:
- Fons Europeus: en tindrem els catalans? I on els haurem de gestionar? Aquí o allà?
- Erto's: els prorrogaran o ens diran que s'ha acabat el bròquil
- Crèdits ICO: pròrrogues, condonació, ajornament...
- B-40: seguirem amb un quilòmetre l'any
- Autopistes lliures de peatge: qui pagarà el manteniment
Tres temes finals
1.- I, com sempre, la torna: serà capaç el conseller d'Economia d'aguantar les envestides de la política o podrà defensar criteris econòmics? Ho veurem amb els pressupostos.
2.- El sector de l'hoteleria serà capaç de repensar el seu model de negoci o seguirà esperant les subvencions? Quan les seves estratègies són allargar Ertos no estan fent altra cosa que signar la seva sentència de mort. El país de la subvenció i de la rifeta.
3.- Els amics de VIA Empresa m'envien tot un seguit de comentaris arran de l'article de Roger Vinton. Fins i tot els amenacen amb no posar-los publicitat mai més. Encara es fan aquestes coses? I tot per publicar dades del registre. Ni especulacions, ni rumors, ni xantatges. Doncs quan expliquin la realitat d'aquesta empresa catalana no sé pas què faran.
A la gent de VIA Empresa els recomano que amb gent així és molt millor no tenir-hi relacions; ni personals ni comercials. El tipus d'anunciant d'un mitjà també diu molt d'ell. I segons quina publicitat val més tenir-la ben lluny.
I ara sí que acabem. Segurament per sempre. I per acomiadar-se res millor que una mica d'humor. Aquest cop l'Eugenio.
Què vostès se la passin bé.