Quan arriben les vacances de l'estiu, apaguem els nostres ordinadors i ens oblidem de la feina uns dies. O, almenys, així hauria de ser. Però la desconnexió digital continua sent un problema en els períodes de descans: 6 de cada 10 treballadors a l'Estat assegura no plegar del tot, segons un estudi d'Infojobs. Aquesta tendència s'observa especialment en el cas dels autònoms, un sector que no gaudeix d'unes vacances pagades. De mitjana, segons el mateix informe, el 90% no desconnecta de la seva feina fora del seu horari laboral, i el 50% admet no poder fer-ho ni tan sols quan marxa de vacances.
Però, com funciona aleshores l'estiu d'aquests professionals? Si mirem la Llei, trobem que a diferència dels assalariats, els autònoms no tenen cap dret legal a unes vacances. Només hi ha una excepció, que és el cas dels autònoms TRADE. Aquest és un perfil que depèn del 75% d'ingressos d'un sol client, no té cap treballador a càrrec seu ni cap establiment o espai obert al seu nom. En aquest cas concret, la Llei 20/2007 de l'Estatut del Treballador Autònom li atorga el dret a descansar durant 18 dies hàbils, tot i que no hi ha cap imposició econòmica al client. És a dir, l'autònom TRADE pot escollir les seves vacances, però, novament, sense rebre cap remuneració per part de la seva font d'ingressos.
En un context en què la majoria dels treballadors de l'Estat no desconnecta a les seves vacances, podem imaginar que l'escenari es complica en el cas dels autònoms. Molts d'ells s'han d'adaptar a la disponibilitat de la seva cartera de clients. El primer cas el trobem en companyies com Energentia Intermediación, una firma d'assessoria energètica per a empreses. "Nosaltres ens agafem l'agost sencer i concentrem la captació de clients en els mesos de juny i juliol i en el període immediatament posterior", explica la directora general, Eugenia Casanova, a VIA Empresa.
Casanova: "Alguns clients ens poden trucar a l'agost i això fa que estem alerta en tot moment. Ens emportem l'ordinador on estiuegem per si cal gestionar alguna incidència en un moment puntual"
Escullen aquell mes i Nadal perquè és quan descansen els gerents de les companyies amb què treballen. Tot i això, Casanova reconeix que mai apaga el mòbil del tot. "Alguns clients ens poden trucar a l'agost i això fa que estem alerta en tot moment. Ens emportem l'ordinador on estiuegem per si cal gestionar alguna incidència en un moment puntual", apunta la directiva, que forma part del grup de treballadors que no desconnecta totalment durant l'estiu.
Vacances trossejades, l'alternativa
En el cas anterior, la demanda del sector és la que marca el període vacacional del professional. Però no és una realitat aplicable a tota la xarxa d'autònoms. Posem ara l'exemple d'un fisioterapeuta amb una cartera variada de clients, però que treballa en un únic centre mèdic amb companys de feina. Tots ells, però, són autònoms. En aquest cas, la clau és la conciliació. "Al meu centre som quatre treballadors, i quan s'apropa l'estiu fem un Excel on marquem les setmanes que volem de vacances, sempre amb la condició que el negoci no es pot quedar sense ningú", assegura Aleix C., qui opta per repartir les seves vacances en diferents setmanes de cada mes a l'estiu. "D'aquesta manera, m'asseguro treballar uns dies durant tot l'estiu per poder cobrir la quota d'autònom", subratlla.
Tot i que sembla una tasca difícil, assegura que "només cal organitzar-se" i que aquest escenari no ha generat mai un conflicte entre els seus companys o el responsable del negoci. "El fet de ser autònom em dona la llibertat d'escollir quan faig vacances, sense que cap persona m'ho imposi", recorda Aleix C. "Si el meu superior em diu que aquesta setmana no puc descansar i jo ja tinc un viatge pagat i vull marxar, ell té dues opcions: o agafar un extern que cobreixi la setmana o, en un cas més dramàtic, dir-me que no vingui més", comenta. Una realitat que, en sectors com el seu, pot originar compromisos no desitjats i que un treballador "no tingui més remei" que satisfer les demandes del responsable del centre mèdic.
Aquest fet s'evidencia a informes com el d'Infojobs, que detalla que el personal del sector de la salut i l'advocacia són els qui més pendents estan de la seva feina durant les vacances.
Les vacances fiscals, el dret a desconnectar d'Hisenda
Amb tot, la Llei sí que recull les conegudes com a vacances fiscals. Un terme també esmentat com a dia de cortesia, on un autònom té el dret de no rebre notificacions per part d'Hisenda. Els professionals tenen l'obligació de contestar a tots els requeriments de l'Agència Tributària, sota l'amenaça de multes econòmiques que van des dels 150 euros fins als 600.000 euros. Aquestes demandes són més freqüents en sectors que estiguin en permanent contacte amb les administracions i, per això, tots els autònoms tenen dret a demanar 30 dies de vacances fiscals i estalviar-se les acusacions "d'obstrucció a l'Administració Pública".
Les jornades es poden demanar per separat o en un període a escollir per part del treballador, i durant aquest temps la seva Adreça Electrònica Habilitada única (DEHú) queda desactivada temporalment. Són els únics forats amb què la Llei dóna un respir als autònoms, molt lluny de l'empara legal de la resta de treballadors.