El mot pandèmia ha anat cedint progressivament el seu protagonisme al terme vacuna com a paraula de l’any, perquè és el cau on resideixen les esperances de milions d’humans per poder tornar a fer una vida convencional. De les diverses vacunes que han arribat a la fase III clínica, n’hi tres que han ocupat molts espais als mitjans de comunicació, com són la d’Oxford, la de Pfizer i la de Moderna. S’ha parlat molt d’assajos i de calendaris, però poc de qui són les institucions que hi ha al darrere de d’aquestes tres vacunes.
La farmacèutica Pfizer no necessita gaire presentació perquè el seu fàrmac estrella, Viagra, va esdevenir part de la cultura popular allà per 1998, quan va irrompre al mercat per solucionar els problemes de vigor de milions d’homes. En el cas que ens ocupa, la farmacèutica nord-americana està aliada amb la companyia BioNTech, una firma alemanya de biotecnologia que fa recerca a l’àmbit de les immunoteràpies.
El valor a la borsa de Pfizer ha passat de 7.000 milions d'euros l'any 2019 als més de 25.000 milions d'euros aquest 2020 amb la vacuna de la Covid
L’empresa va ser fundada el 2008 per Uğur Şahin (que continua essent el primer executiu), Özlem Türeci i Christoph Huber, i en l’actualitat el seu capital està repartit entre infinitat d’inversors, sobretot fons d’inversió (el màxim accionista és Fidelity, que no arriba al 2%). Perquè ens fem una idea de l’impacte sobre aquesta companyia de l’èxit aconseguit amb la vacuna de la Covid, cal saber que el seu valor a la borsa ha passat del 7.000 milions d’euros l’any 2019, als més de 25.000 milions d’aquest 2020.
Si els ingressos el 2019 van ser de poc més de 100 milions, el 2020 s’han atansat als 500 i el 2021 esperen superar els 5.600. I una dada més, molt significativa: fins el 2020 la companyia perdia diners cada any, mentre que a partir de 2021 tenen previst obtenir uns beneficis de prop dels 4.000 milions d’euros. En altres paraules, l’èxit els ha canviat la vida. Pel que fa als fons rebuts durant els últims temps, a finals de l’any passat el BEI (Banc Europeu d’Inversions) els va injectar 50 milions d’euros, i 100 milions més durant el 2020, als que cal afegir-hi els 250 milions de Temasek, fons sobirà de Singapur, de qui ja vam parlar quan analitzàvem els principals accionistes de la petroliera Repsol.
L’altre membre del consorci, Pfizer, que és una companyia nord-americana fundada el 1849 per dos immigrants alemanys i que avui dia és una de les principals firmes del sector a nivell mundial. Les seves xifres estan a una altra dimensió respecte BioNTech, gràcies a unes vendes superiors als 50.000 milions de dòlars. El seu primer executiu és el grec Albert Boula, veterinari de formació, que resultaria del tot desconegut si no fos per què fa unes setmanes va aparèixer amb insistència a tots els mitjans de comunicació.
La raó va ser la decisió de vendre el 60% de les accions que de Pfizer que posseïa per aprofitar la pujada de més del 10% que va experimentar el valor al mercat borsari després de les notícies sobre l’efectivitat de la vacuna. Com no, els màxims accionistes de l’empresa són els fons d’inversió Vanguard, State Street, Capital Research, BlackRock i el fons sobirà de Noruega, entre d’altres. Aquests cinc totalitzen una participació de gairebé el 25% del capital.
La vacuna d'Oxford
La coneguda com a “vacuna d’Oxford” és la que estan desenvolupant la universitat d’aquella ciutat anglesa i la multinacional AstraZeneca, també una de les més grans del món com Pfizer. En aquest cas, el naixement de la companyia es va produir el 1999, a partir de la fusió de la sueca Astra, fundada el 1913, i Zeneca, que era la denominació del negoci farmacèutic escindit de la històrica firma britànica ICI. En l’actualitat manté la seu al Regne Unit, el seu primer executiu és el francès Pascal Rodiot, que té un llarg currículum al sector, després de passar per companyies tan importants com Aventis o Roche.
La facturació d’AstraZeneca s’enfila fins a prop dels 30.000 milions d’euros anuals, el que la converteix de ple de dret en una dels grans farmacèutiques del planeta. El seu màxim accionista és, com no, BlackRock, que entre diversos fons d’inversió atresora més del 6% del capital; a la llista dels altres principals inversors no hi poden faltar els sospitosos habituals, o sigui, Capital Research, Vanguard, Fidelity o el fons sobirà de Noruega.
Moderna, Sputnik i Catalunya
Finalment, el tercer actor de la tríada de líders en la recerca de la vacuna és la firma nord-americana Moderna, sens dubte la menys coneguda de totes. Es tracta d’una companyia molt recent, que tot just té deu anys d’existència i que en el seu nom juga amb les sigles RNA, les inicials en anglès de l’àcid ribonucleic (l’objecte de les investigacions dels fundadors de l’empresa), més el terme “modified”, que explica la tècnica que fan servir.
La firma té la seu al clúster biotecnològic de Massachusetts, i va ser fundada pels científics Timothy Springer, Robert Langer i Kenneth Chien, amb el suport financer dels inversors en biotecnologia Noubar Afeyan i David Berry. El primer executiu de la firma és el multimilionari francès Stéphane Bancel, que a més és un dels seus principals accionistes (té un 6% del capital).
Perquè ens fem una idea dels efectes a les magnituds de Moderna del descobriment de la vacuna, fent un cop d’ull podem comprovar que el 2019 les vendes van ser d’uns 60 milions de dòlars, un any més tard la facturació ja s’atansava als 500 milions de dòlars (amb pèrdues molt quantioses), mentre que les previsions per al 2021 s’enfilen per sobre dels 7.500 milions de dòlars, amb uns beneficis molt significatius. Entre els directius hi ha un científic espanyol, el madrileny Juan Andrés, que porta tres dècades instal·lat als Estats Units. Al grup dels principals accionistes encara és manté un dels fundadors que hem esmentat abans, es tracta de Robert Langer (que té un 3%), envoltat dels fons d’inversió habituals: Fidelity, Vanguard, BlackRock, State Street, etc.
A banda d’aquestes tres vacunes, i de la russa Sputnik, encara hi ha un grapat més que no surten amb tanta profusió als mitjans de comunicació, com és el cas de la de Janssen, una firma que pertany al gegant Johnson & Johnson, que per a nosaltres té una particularitat molt important, i és que el seu distribuïdor a gran escala (cinquanta milions de dosis anuals) serà el laboratori català Reig Jofré.