El terratrèmol polític viscut aquest cap de setmana a les eleccions andaluses i la vaga de fam iniciada per quatre dels presos polítics ha canviat radicalment el panorama polític català i estatal i ha eclipsat l’economia, en una setmana on la notícia més destacada ha estat l'opinió emesa per l’Eurogrup sobre el pressupost enviat per Moncloa a Brussel·les. Les bones dades d’afiliació a la Seguretat Social catalanes completen l’actualitat econòmica d’aquesta setmana curta preconstitucional.
Les dades de creació d’ocupació mostren una diferent evolució a Catalunya que a la resta de l’Estat. Si durant tot l’any la desacceleració ha estat molt més forta que a l’Estat, els darrers dos mesos la tendència s’ha invertit i a poc a poc ambdues taxes tendeixen a convergir cosa que fa que la taxa anual d’afiliació a Catalunya estigui accelerant i ha estat del 3% aquest mes de novembre alhora que a Espanya desaccelera i s’apropa a aquest 3% català.
L’Eurogrup -els ministres de finances de la zona euro- es va reunir dilluns per tractar la situació pressupostària de la zona euro i va fixar els criteris tècnics per a classificar la salut de les finances públiques de cada estat. Espanya i Itàlia tenen la pitjor situació -fins i tot pitjor que Grècia-, ja que cap dels dos països superen cap dels criteris fixats per l’Eurogrup. A més, l’anàlisi dels comptes presentats per la Moncloa han posat al descobert que no hi ha cap ajust estructural quan la xifra hauria de ser de 8.000 milions d’euros.
Així, el pressupost de Moncloa no passarà el filtre europeu en cap cas. Això pot suggerir que els independentistes podrien donar suport a aquest pressupost a cost baix però, com vaig argumentar la setmana passada, l’Estat sempre incompleix els seus acords polítics i és obvi que tot l’ajust estructural es produirà a costa dels catalans, així que si no volen empitjorar les finances catalanes, els aconsello no aprovar aquest pressupost sota cap concepte.
Vaga de drets humans
La setmana política va començar dissabte amb l’anunci de Jordi Sánchez i Jordi Turull d’una vaga de fam per reclamar que el Tribunal Constitucional (TC) atengui dins la doctrina legal de 30 dies els recursos que els presos van presentar fa més de 300 dies. Ja és conegut que el TC és un tribunal completament polititzat que intenta demorar que els presos puguin anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que de cas contrari l’Estat perdrà el control sobre els presos polítics.
La reacció no es va fer esperar i el mateix dissabte La Vanguardia va publicar que els recursos s’atendran però això no és garantia de res, perquè l’admissió a tràmit no implica la resolució. L’Estat veurà com la pressió europea augmenta, ja que tenir presos polítics en vaga de fam i exiliats en llibertat és un nou estadi de gravetat que pot perjudicar greument l’Estat espanyol.
Vox a Andalusia
Diumenge la política espanyola va viure un terratrèmol polític de primera magnitud ja que l’extrema dreta de Vox va obtenir 12 escons -molt per sobre de la mitjana esperada- i les forces d’esquerres -PSOE i Adelante Andalucía- van perdre la majoria absoluta després de 40 anys de govern ininterromput. Els escenaris de govern són dos: una coalició de dretes entre PP, Ciutadans i Vox o una coalició entre PSOE i Ciutadans amb l’abstenció dels podemites. A hores d’ara no és clar quina de les dues té més possibilitats però tant PP com Vox ja pressionen fortament la formació taronja malgrat que hi ha qui pressiona, com Manuel Valls, en l’alternativa.
Una tercera opció seria una Grosse Koalition amb PSOE i PP però sembla inviable perquè el PP té una oportunitat d’or per desgastar Ciutadans. El que sí implica aquest resultat és que un avançament de les generals sembla improbable i també que hi hagi acostament polític entre la Moncloa i els independentistes. El full de ruta de Pedro Sánchez s’aturarà i entrem en escenaris de confrontació i tensió, ja que el bloc independentista o comença a resoldre el conflicte o el tensa, però no sembla que es pugui quedar quiet com si no hi hagués cap problema.
Sistema de partits en joc
Dilluns Josep Rull i Joaquim Forn van anunciar que iniciaven també una vaga de fam en un guió que sembla que ha de tenir continuïtat amb més accions. Dimarts el president Joaquim Torra va convocar una reunió secreta amb la Taula d’Entitats i que es va materialitzar dimecres en una convocatòria d’ANC pel dia 12 de desembre -es reuneix el Consell de Ministres espanyol al Palau Albéniz-, cosa que suggereix que l’efecte Vox és imprevist i de llarg abast. I és que si PP i PSOE no volen resoldre el conflicte, aleshores és bo per als independentistes que el sistema de partits espanyols es deteriori encara més.
A més a més hi ha una segona derivada: com més poder tingui Vox a Espanya i menys diferència es vegi amb Catalunya, aleshores més cas faran els europeus als catalans. El normal és que la batalla de la dreta s’endureixi molt i les posicions es radicalitzin encara més, però el mal resultat de Pablo Casado a Andalusia no descarta que el PP pugui tenir problemes interns. Mentrestant, José Borrell ha tornat a tenir un altre conflicte diplomàtic amb Bèlgica i la seva llegenda segueix creixent i, de pas, evita la dimissió que semblava cantada fa només uns pocs dies.
La manifestació antifeixista a Girona ha escalfat l’ambient; un cop més amb una actuació molt desproporcionada de la BRIMO de Mossos d’Esquadra -ja en parlaré un dia- i que posa negre sobre blanc el poc control que el Govern té sobre el seu personal, i és que quan no es pot acomiadar treballadors, el sistema d’incentius es deteriora moltíssim i, al parlar del Govern, la democràcia i la llibertat pateix una erosió important. El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha convocat aquest dijous 24 hores de dejuni als Caputxins de Sarrià en honor als presos en vaga de fam.
És probable que el carrer es comenci a escalfar en breu i que culmini amb mobilitzacions massives aviat si Puigdemont arriba a un acord estratègic amb ERC. Malgrat que en la darrera reunió pública entre Puigemont i Torrent la cara del President no presagia cap acord imminent, el cert és que la pressió popular per sortir al carrer no para de créixer. Aparentment la tardor calenta ja ha arribat i abans del proper Economia en procéspodrem començar a calibrar la seva força.