Barcelona no es pot pensar sola. La construcció de la capitalitat catalana del futur s’ha de fer de la mà de l’àmbit metropolità, del país i de tota la mediterrània. L’encaix entre Barcelona i València, com a capitals d’un eix urbà que va des de Catalunya fins a l’orient andalús, significa la coordinació de la gestió d’uns espais que comparteixen orígens, cultura, i també pretensions econòmiques i de desenvolupament. Una connexió clau, segons defensen els batlles d’ambdues ciutats, que aportaria al futur immediat espanyol una economia "innovadora i productiva". Sense les connexions urbanes al Mediterrani, defensa l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, "Espanya no se’n sortirà".
La cinquena Conferència Anual del Programa Llegat Pasqual Maragall ha deixat clar que el paradigma de governança està patint un canvi de perspectiva i, sobretot, de nuclis de poder. La forma en què s’està gestant el món postpandèmic, la gestió de l’economia i la vida del segle XXI, posen un focus en els entorns urbans i municipals inaudit en els últims temps. "Les ciutats – defensa Colau – volem formar part de la solució als problemes globals, i els Estats ho han de reconèixer". De fet, en un món amb reptes "d’escala molt més gran", segons reivindica l’alcalde de València Joan Ribó, "les ciutats són molt més ràpides i eficaces que les administracions autonòmiques i estatals" en la diagnosi i resolució de les necessitats econòmiques i socials que s’hi generen.
"Un problema ineludible és el de l’infrafinançament", lamenta Ada Colau. Les administracions municipals, segons els alcaldes, miren per qüestions d’abastos molt diversos, fins i tot d’aquelles pels que no tenen competències. "Cal revertir el desequilibri de les ciutats de l’Estat, que estem infradotades pel que fa a recursos respecte d’altres ciutats europees", etziba Colau. Amb l’arribada dels fons Next Generation EU, les ciutats es veuen, un cop més, molt poc representades en relació amb les seves necessitats. Per Ribó, l’assignació dels fons europeus als municipis és "escandalosa". Només el 6% dels fons es dedicaran als municipis, quan l’Estat hi destina un 15%, lamenta Ribó, que alerta de la possibilitat de perdre les oportunitats que pot aportar la reconstrucció postpandèmia. Una quantitat, el 15% de dedicació a l’economia de les ciutats, que Colau considera ja "massa limitada".
Colau: "Cedir govern a les ciutats no és cedir poder, sinó augmentar la capacitat d’acció i resolució de problemes de les administracions"
L’emergència social provocada per la pandèmia han agreujat encara més les necessitats d’unes ciutats que, segons els alcaldes, han servit de referència primera de la ciutadania en un context de molta incertesa. "Ens hem encarregat de coses per les que no teniem competències", destaca Colau, que lamenta el poc suport d’altres administracions amb molts més recursos. "Les despeses socials s’han disparat – coincideix Ribó – d’ajudes als serveis socials, autònoms, petites empreses, o impostos que no es podien cobrar". Ambdós batlles coincideixen en el neguit: les responsabilitats i els reptes de les ciutats es multipliquen amb la concentració de població i activitat econòmica, però el finançament extraordinari no arriba, i, com destaca Colau, recollint el guant del Maragall alcalde, "la governança no ha canviat gens". "Cedir govern a les ciutats no és cedir poder, sinó augmentar la capacitat d’acció i resolució de problemes de les administracions", conclou l’alcaldessa.
Una mediterrània multicèntrica
Barcelona i València, dues ciutats que «comparteixen, llengua, cultura i elements de comunicació comuns», com destaca Ribó, comparteixen interessos de cara a Europa i el món, però executar-los es fa complicat. "La manca d’infraestructures entre ambdós territoris no té cap sentit", lamenta el batlle. En aquest sentit, el Corredor Mediterrani es planteja com una necessitat estructural per l’articulació de la regió. "Necessitem urgentment connectar València amb la potència industrial de Barcelona", defensa Ribó, que encoratja a l’Estat a que s’afanyi a entendre les possibilitats de la regió mediterrània de l’Estat. "La riba mediterrània genera el 40% del PIB espanyol, i aquesta producció s’ha d’articular", conclou l’alcalde.
Ribó: "La manca d’infraestructures entre Barcelona i València no té cap sentit"
Colau, per la seva banda, critica un model econòmic que històricament s’ha imposat a part del llevant espanyol. "La regió mediterrània no pot viure de serveis i de rebre turistes", etziba l’alcaldessa. Les connexions entre les zones industrials i productives de l’Arc Mediterrani plantegen també un canvi del nucli de l’economia espanyola. Articular la mediterrània, defensa l’alcaldessa, vol dir potenciar "l’economia productiva, que respongui a necessitats socials". El Corredor Mediterrani està al centre d’un projecte interurbà, amb nuclis diversos i amb molt de potencial, que, segons Colau, "no és que necessiti Barcelona, no és que necessiti València, és que el necessita Espanya".
Un ull a Europa, l’altre a Madrid
"Necessitem relacions comercials entre València i Barcelona que no estiguin pivotades a Madrid", planteja Ribó. L’alcalde de la ciutat lamenta un retard en l’arribada de les infraestructures necessàries per connectar ambdues ciutats producte, opina, d’una "obstaculització per part de l’Estat". La descentralització espanyola, en aquest sentit, és una necessitat a ulls d’ambdós alcaldes, i no només pel que fa a la perifèria mediterrània. Ribó, de fet, tem que la "macrocefàlia" de la capital espanyola en la política i l’economia de l’estat provoqui que ens acabem trobant amb zones "completament despoblades". Econòmicament és perillós, políticament també. "El forat negre – alerta Ribó – també genera forces centrífugues molt potents".
Colau insisteix en el dèficit històric de les infraestructures a les ciutats mediterrànies – en favor, opina Ribó, del centre de la península. "Revertir els dèficits històrics – el Corredor Mediterrani, però també les rodalíes de Barcelona, opina l’alcaldessa – és de mínims; però també s’ha de canviar com plantegem les infraestructures". Sense el Corredor Mediterrani i les inversions necessàries en les infraestructures de la ciutat i el país, planteja Colau, no es pot repensar un model que, en la seva opinió, cal revisar, en termes econòmics i de sostenibilitat. "És un escàndol que sigui més pràctic anar de Barcelona a València en avió que en tren", planteja l’alcaldessa, tot rebutjant un pla per l'aeroport "dat i beneït des de Madrid". La connexió a la mediterrània, així, es planteja com una necessitat, segons els alcaldes, no només en termes "de justícia i cohesió social", sinó també d’eficàcia.