Moltes vegades és més fàcil començar pel principi que pel final. És per això que el panel El Mercat de Treball a la Comunitat Valenciana: Reptes i Oportunitats, celebrat a la jornada Esperant els robots del MuVIM, deixa les coses més clares just quan ens alcem de les cadires per fer el café. "Tenim un mercat laboral ineficient, rígid i amb poca adaptabilitat als canvis", sentencia Arturo Cerveró, director de relacions laborals de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
En plena crisi de paradigma, el discurs empresarial pren el pols a un mercat de treball, amb 500.345 aturats (dades de juny del Ministeri d'Ocupació), que està assetjat per robots, però també per una competència humana cada vegada més àvida i per una precarietat galopant que es podria fer crònica. És part de l'anàlisi, també poc optimista, d'Anna Garcia, secretaria d'Ocupació i Formació de CCOO. "Al País Valencià estem en un atur del 17% i tenim una desocupació de llarga durada molt elevada, gent que va deixar els estudis en l'època del boom de la construcció i que ara es veu atropellada per la digitalització, la robotització", explica la responsable sindical.
Aquesta situació hauria de trobar resposta i solució en el document marco que guia a hores d'ara el Govern valencià en política econòmica, l'anomenat Pla d'Acció per a la transformació del model econòmic valencià. El document té unes línies metres pel que afecta les demandes exposades en aquesta trobada, des de l'aposta per la reindustrialització, l'articulació del Sistema Valencià d'Innovació, la dotació d'un paper actiu a les institucions públiques com a agents de desenvolupament així com l'avanç cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de precarització.
Imatge de la jornada de 'Esperant els robots' | GVAServef
Són només alguns exemples dels ambiciosos objectius que s'ha marcat l'Administració valenciana. Mentrestant, la realitat és aquesta. I és que Garcia enumera mals endèmics de l'economia valenciana, com "els salaris, que han anat perdent poder adquisitiu. I més enllà de les dades de l'economia valenciana, hi ha una sèrie d'elements que ens afecten com els alts nivells d'automatització; ni què dir té la bretxa digital que tenen el conjunt dels treballadors; la deslocalització i les noves formes de precarització de l'ocupació com hem vist en la sentència del cas Deliveroo, entre altres", exposa.
El futur atropella
El símil de l'atropellament com una manera d'explicar la situació en què es troben els treballadors valencians és vàlida per a qualsevol mercat de treball espanyol, podríem dir. Les dues velocitats que se'n diu. Gent que envia e-mails des del mòbil mentre condueix un Tesla i d'altres, molts encara, que desconeixen el paquet Office. I no només és el consumidor/ciutadà, també és el teixit empresarial al qual li falta fer una arrencada tecnològica. Segons el document Pla d'Acció per a la transformació del model econòmic valencià, la intensitat innovadora valenciana és dèbil en quasi tots els sectors, encara que hi haja empreses que constitueixen una excepció a aquesta regla.
La comparació regional amb altres territoris, amb xifres de 2015, mostren que País Basc, Navarra i Catalunya encara estan allunyades de les xifres d'innovació valenciana. Només en el sector de material i equip elèctric, electrònic informàtic i òptic, i en el de material de transport, la intensitat innovadora valenciana supera l'espanyola. "En la resta, inclosos aquells en què estem més especialitzats, innovem menys que la mitjana", diagnostica l'informe que compta amb l'autoritat acadèmica de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) per encàrrec de la conselleria d'Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana.
"Cal tenir en compte que hi ha diverses velocitats. Es creen empreses noves, per exemple, però no tot el món té possibilitats de muntar-se una startup. Que no ens venguen quimeres", argumenta la responsable de CCOO. Per això, la jornada organitzada pel #NouServef ha permés a l'ecosistema econòmic mirar-se el melic, com qui diu, per reflexionar sobre què cal fer.
El Pla d'Acció per a transformar el model econòmic diagnostica que la intensitat innovadora valenciana és dèbil en quasi tots els sectors
I a la recepta de Garcia, s'hi suma la de Pilar Mora, secretària de Formació, Ocupació i Igualtat de la UGT, per a qui és necessari "un canvi legislatiu important per a evitar que hi haja una desigualtat en la societat, la qual ha d'entendre que cal defensar els sindicats de classe". Mora mira de reüll a Europa per comparar les xifres europees, ja que destaca que "s'ha de tenir en compte que més del 40% de la nostra població d'entre 25 i 64 anys té estudis primaris, el que mostra una realitat més complicada que la mitjana europea".
Des de la CEV també tenen clar què es necessita. "Pensem que algunes grans polítiques serien fer real el canvi de model productiu, i un marc normatiu estable per al conjunt d'empreses. Així mateix, apostar per polítiques transversals que són necessàries, la digitalització, el paper del talent i, fins i tot, el paper de la formació dual", comenta Cerveró.
Per al representant empresarial seria interessant apostar per les polítiques actives d'ocupació per incidir en la rigidesa que, considera, caracteritza el mercat laboral valencià. Treballar per l'exportació i per la consonància de les necessitats educatives i formatives. Idea aquesta última amb la qual coincideix la representant d'UGT, per a qui "l'educació pública ha d'estar lligada a la necessitat del mercat laboral perquè si no seguirem formant gent perquè engreixe les llistes de l'atur".
En una economia amb 350.065 empreses actives (INE, juliol 2017), la meitat que Catalunya i unes 200.000 menys que Andalusia o Madrid, la fita és posicionar-se amb uns recursos humans preparats al nivell del repte.