De sobte, sense manipular el mòbil, salta una publicitat de la ràdio antípoda a la que escoltes habitualment. Envaeix la teva intimitat i pica allà on fa més mal amb missatges que mai voldries escoltar. Es una proba evident de que alguns aprofiten les noves eines digitals al servei de coses per les que no van ser creades. Algunes estratègies requereixen importants ajustaments.
La consulta feta a la ChapGPT d’Elon Musk sobre el tema no em va permetre treure aigua clara. Immediatament després, vaig posar un tweet i uns quants col·legues experts em respongueren amablement. Es tracta, em deia un, ”d'una campanya d’adwords definida d’acord a la segmentació de perfils”. És a dir, en alguna llista d’adreces que es compren i venen apareixen l’emissora favorita, els diaris, les revistes, els llibres, els podcasts,..., vaja, el meu perfil amb les fonts de informació. “El més probable, escriu un altre, és que l’emissora antípoda hagi posat en marxa una campanya de publicitat, l’objectiu de la qual consisteix en captar seguidors de la competència”. Un tercer m’envia un article excel·lent que explica com desconnectar-se d’aquesta GEO codificació. En l’article de referència, s'il·lustra el mecanisme pel qual Google deixa de recollir informació sobre l’activitat del propietari d’un smartphone. Des d’aquest dispositiu, cal anar a la pàgina “la meva activitat”, polsar “controls de l’activitat del teu compte” al menú lateral, clicar l’opció “activitat en la web i en aplicacions” i desactivar l’interruptor. Si es vol volatilitzar la informació històrica que Google posseeix d’una persona a través del seu mòbil, caldrà accedir a la secció “eliminar activitat per”, i inscriure la data des a partir de la qual un vol ser invisible. Així de senzill. Si no es realitza aquest exercici, el perfil corre lliure per defecte ((com detalla Jordi Gisbert en aquest article).
Només quan el smartphone està apagat o activat el modo avió s’evita tota mena de rastreig. En cas contrari, la persona es fàcilment GEO localitzable a través de qualsevol de les aplicacions que utilitza.
Jo i la meva circumstància
Molts no sabríem viure sense el mòbil al costat. Les reunions. Les referències. Els aniversaris. El temps. La dada precisa. El millor recorregut. La Wikipedia de l'interlocutor. La facturació i la radiografia de l’empresa. L’evolució de la borsa al minut.... El jo i la circumstància d’Ortega i Gassset. S’ha creat una dependència vital, a mesura que determinats serveis exercits per altres professionals recauen damunt de cadascú. Aquest aparell, pel qual pagues el hard i no pas el soft, s’ha convertit en el retaule de les meravelles contemporani. A l’entremès de Miguel de Cervantes del mateix nom, publicat a 1615, els protagonistes obren al públic la capsa de les seves titelles i comencen a riure's del mort i qui el vetlla.
L’ús de les dades requereix el consentiment específic i inequívoc de l’usuari, no serveix que ho hagi fet de manera tàcita
Les companyies que recullen informació i gestionen les dades personals segueixen habitualment els codis de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals dels individus: saben que des de la transposició de la legislació comunitària sobre la matèria a 2018, l’ús de les dades requereix el consentiment específic i inequívoc de l’usuari; no serveix que ho hagi fet de manera tàcita. L’objectiu es que les empreses que adquireixen la valuosa mercaderia desenvolupin servis útils. IBM, per exemple, quan es refereix a la gestió de les dades, menciona l’agilitat, l’eficàcia, la resistència, la confiança, l’escalabilitat, el compliment d’objectius de governança, l’automatització i l’acceleració de la implementació.
Aquesta es la norma. Però hi ha casos on no s’han preservat ni molt menys els drets digitals de les persones. Per exemple, a Cambrigde Analytics, una empresa britànica creada a 2013 per Steve Bannon amb inversors trumpistes, dedicada a l’anàlisi i a la mineria de dades. Va signar un conveni amb Facebook per realitzar un estudis de perfils d’individus; aquesta li permetria accedir a usuaris que havien acceptat participar en l’estudi científic. Però va cometre dos errors gravíssims. El primer, servir-se de clients que havien donat el seu consentiment per accedir a més de 80 milions que no havien donat el seu permís. El segon, en comptes d'utilitzar les dades per la investigació, com estava previst, van acabar venent-les a altres clients per finalitats comercials i polítiques. Els patrons psicològics dels individus que s’havien dibuixat, un per un, eren molt valuosos per vendre’ls-hi un producte o una opció política. La conseqüència per Cambrigde Analytics va ser la seva desaparició a 2018; per Facebook, les pèrdues milionàries i el canvi de nom de la marca. Van trair la confiança a gran escala. En la pràctica comercial i publicitària, les empreses que desenvolupen tasques de intermediació en la compra-venda de dades, les list brokers, estan molt controlades i adquireixen un compromís estricte; ara bé, encara que estan previstes fortes sancions en cas de no complir la normativa, ens preguntem si aquest cas va ser l’excepció o la punta del iceberg.
Rastrejar el mòbil
La Direcció General de Trànsit disposarà en breu d’un sistema a través del núvol per conèixer en temps real la ubicació de cada vehicle. Les dades seran confidencials. La DGT només les podrà fer-les servir a efectes estadístics. Ara bé, si es presumeix que hi ha risc per la seguretat vial, l’autoritat podrà consultar la dada individual.
Pel seguiment del Covid, el govern va rastrejar més de 40 milions de mòbils i va salvar vides. La localització dels telèfons està en mans de les companyies telefòniques. Només poden usar legalment aquesta informació si tracten les dades de forma anònima al servei de la informació estadística i sempre agregada, o si el particular dona permís. Seria lògic que els governs disposin de dades individualitzades quan es tracta del be comú -millora del trànsit, prevenció de pandèmies, captura de màfies internacionals, avortament del crim organitzat...-, però, qui defineix el criteris i les circumstàncies? La Unió Europea està avançant molt en matèria de legislació digital i cada cop acota més el camp, però encara queda un llarg camí. Una cosa es utilitzar la intel·ligència artificial en la cerca de nous clients i afinar al màxim el segment al qual desitja dirigir-se una empresa i una altra, ben diferent, obligar a un client a rebre, sense el seu permís, missatges de productes o serveis, com, en aquest cas, d’una emissora antagònica de ràdio.
Xavier Cremades sosté que les noves tecnologies digitals han arribat per enfortir el micro poder dels ciutadans corrents: “el fonament de la democràcia del diàleg social es el sorgiment del micropoder dels individus” (Micropoder, la fuerza del ciudadano digital, Cremades, Espasa, 2007) Quan un cotxe avança a un altre vehicle a la carretera, el seu conductor no pot prémer el fre, però, al temps que fa la maniobra, ha d’estar amatent per evitar la sortida d’algun despistat envaint el carril. Es el que se’n diu l’angle fosc; la preservació de la intimitat en l’era digital es també un gran angle fosc. Primer caldrà definir ben be el dret i després fer-lo complir.