Ens comencem a apropar a la primavera i amb ella la varicel·la. Des que la vacuna es troba en el calendari vacunal estem veient menys casos.
Què és la VARICEL·LA?
La varicel·la és una malaltia infecciosa causada per un virus de la família dels herpes anomenat Virus Varicel·la-Zoster (VVZ).
És una malaltia clàssica de la infància, en la majoria dels casos es dóna en persones menors de 14 anys. Sol ser benigna, encara que bastant molesta, i en alguns casos pot ocasionar complicacions greus o fins i tot causar la mort, sobretot en adults i immune deprimits.
Cursa amb una erupció molt característica que pot ser més o menys important. Inicialment apareixen taques-granets que anomenem máculo-pàpules de diferents mides. Després aquests granets es converteixen en vesícules (granets amb líquid clar que posteriorment es converteix en més blanquinós) amb un halo eritematós (vermell), i al trencar apareixen crostes. És típic que hi hagi 2-3 onades d'aquestes lesions, de manera que a la vegada es poden veure granets, vesícules i crostes, el que es coneix com "en cel estrellat". Els granets solen aparèixer primer a la cara, cuir cabellut i tronc i després s'estenen a tot el cos. Poden afectar-se les mucoses, sent molt freqüent que apareguin lesions a la cavitat oral o a la mucosa genital. Solen produir molta picor. També és freqüent que la varicel·la vagi acompanyada de febre, malestar i molèsties faríngies des d’un parell de dies abans d'aparèixer l'erupció.
Passa durant tot l'any, però sobretot a l'hivern i primavera i és MOLT CONTAGIOSA. Es contagia tant per contacte amb les lesions cutànies com per les gotetes de saliva que s'expulsen en tossir, esternudar o fins i tot parlar ... Els malalts són contagiosos des de 2 dies abans d'aparèixer les lesions i fins que totes les lesions estan en fase crostosa. Des que una persona entra en contacte amb un malalt de varicel·la, fins que es manifesta la malaltia poden passar de 10 a 20 dies.
Les complicacions més freqüents són les derivades de la sobreinfecció bacteriana de les lesions cutànies, més o menys profundes i extenses, afavorides pel rascat. Altres complicacions són la pneumònia, otitis i més rarament infeccions del sistema nerviós central.
Aquest virus també causa erupció per herpes zòster, anomenat col·loquialment "culebrilla", que apareix per la reactivació del virus latent, afectant nervis perifèrics i a la pell. Apareixen butllofes doloroses agrupades seguint les línies que recorren els nervis afectats (dermatomes). És a dir, que per a presentar un herpes zòster cal haver estat infectat pel VVZ, encara que la varicel·la hagi passat inadvertida o de forma asimptomàtica, o simplement no recordem haver-la passat.
COM ES DIAGNOSTICA?
El diagnòstic sol ser clínic, i poques vegades requereix de proves complementàries.
Una persona que no sap si ha passat o no la varicel·la pot realitzar-se una analítica per fer un estudi serològic.
TRACTAMENT:
El tractament de la varicel·la és bàsicament per a alleujar símptomes i prevenir la sobreinfecció de les lesions. Per a la febre es recomana usar paracetamol evitant altres antitèrmics. Per la picor es poden usar locions antipruriginosas (calamina) o antihistamínics orals, que a més afavoreixen el son. És important mantenir les ungles curtes i netes en la mesura del possible, perquè si el nen es grata, hi hagi menys perill que s'infectin les lesions. Es poden aplicar tocs de solució iodada (Betadine) en les vesícules grans quan es trenquen. Es recomanen dutxes diàries usant sabó suau o de civada i assecar amb petits tocs de tovallola, sense fregar. És important evitar l'exposició solar fins que hagin desaparegut les lesions per evitar marques. Posteriorment caldrà posar protecció solar com en tots els nens. Les lesions orals i el malestar general poden fer que no tingui molta gana o que tingui molèsties en menjar, per la qual cosa no s'ha de forçar, oferir aliments que li vinguin de gust i sobretot oferir líquids per a assegurar una correcta hidratació.
En els casos en què és més probable que es presenti una complicació (adults, nens majors de 13 anys o immunodeprimits) s'usa l'aciclovir, que s'ha d'administrar com més aviat millor, idealment en les primeres 24 hores.
És important evitar el contacte dels malalts amb persones que no hagin passat la malaltia, sobretot embarassades, adults i immune deprimits, fins que totes les lesions estiguin en fase crostosa.
PREVENCIÓ:
Evitar el contacte amb malalts de varicel·la no sempre és fàcil, ja que com hem dit, el malalt és contagiós fins i tot abans de saber que està malalt.
La manera més eficaç d'evitar el contagi és amb la vacunació. Les vacunes de la varicel·la han demostrat ser eficaces i segures. Actualment, la vacuna està inclosa en el calendari sistemàtic de vacunacions per a tots els nens, ja que ha demostrat disminuir en gran mesura els casos de varicel·la, sobretot els que requereixen hospitalització i les morts. A Catalunya s'administra als 15m i als 3 anys (o als 12 anys si algun nen no porta les dues dosis quan arriba a aquesta edat).
Amb la primera dosi de la vacuna, la majoria dels nens queden ben immunitzats, un petit nombre poden passar la malaltia de forma molt lleu, gairebé difícil de diagnosticar amb certesa.
En alguns casos concrets d'alt risc en què s'hagi produït contacte amb malalts, es pot administrar una immunoglobulina específica (anticòs contra la varicel·la), per exemple en embarassades que no hagin passat la malaltia o immune deprimits.
Després d'haver passat la malaltia es genera una immunitat permanent, per la qual cosa és molt molt estrany que una persona pateixi la varicel·la dues vegades a la seva vida. Després de la curació el virus es pot quedar acantonat en els ganglis nerviosos i en ocasions pot reactivar-se provocant un herpes zòster com ja hem comentat.