Obrir Twitter i retrobar-te amb un escrit de l'etnògraf digital Josep Maria Ganyet. Diferències: "Si li demaneu a un tecnòleg, us respondrà que si és tecnològicament possible, s'ha de fer. Si li pregunteu a un economista, us dirà que si és rendible s'ha de fer. Si li pregunteu a un filòsof, no us respondrà sinó que serà el qui us faci la pregunta". L'economista Germà Bel s'afegeix al fil: "Un economista del sector públic t'haurà inclòs els beneficis i costos socials, perquè no hi ha cap canvi o mesura que no comporti tants aspectes positius i negatius. I allò que és incert t'ho analitzarà per probabilitat d'ocurrència ponderada per cost o benefici." Obrir l'hemeroteca i retrobar-te amb una entrevista d'ara fa dos anys a l'exconseller Andreu Mas-Colell: "Els economistes servim per a tot". I de nou, un matís de Bel: "Poc per a tot, i molt per a res".
Ha sigut una setmana d'economia i empresa d'alt voltatge. Per posar només alguns exemples: Nissan ha omplert totes les portades, l'economista Yanis Varoufakis ha explicat el minotaure global en temps de covid-19 a les pimes i Mas-Colell ha conversat amb el consultor Xavier Marcet i el president de Cecot, Antoni Abad, sobre les bondats de la col·laboració público-privada. Ara mateix, l'ordre global és de tot menys racional davant els temors d'una crisi econòmica sense precedents.
A VIA Empresa hem seguit de molt a prop el terrabastall de Nissan tant per a Catalunya com Espanya. Crònica d'un tancament anunciat, desmentit i filtrat hores abans que fos públic. Amb vaga, foc i un autèntic ball de declaracions. Però, no ens hem quedat només amb el soroll mediàtic sinó que un cop més, hem procurat anar més enllà i parlar-ne amb tots aquells que ho han viscut de primera mà i des de ja fa molt temps.
Vivim moments de canvis i anem a tot gas, però aturem-nos uns minuts i deixem el món en pausa. Partit a partit. Que aquest Peu de Pàgina serveixi com a espai de reflexions per explicar allò que l'actualitat sovint deixa al tinter. Deia Ernest Lluch que "els economistes sabem interpretar el que ha passat, però no sabem preveure el que passarà". Anticipem-nos doncs al que està per venir, com si el futur ja fos un passat colpejat per aquest present.
Nacionalitzar Nissan: realitat o utopia?
Després que el vicepresident segon del Govern espanyol, Pablo Iglesias, obrís el meló de les nacionalitzacions d'empreses, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va voler deixar ben clar que nacionalitzar Nissan "no és una opció realista", tot i que no descarta res. "No hi ha cap escenari tancat", però "ara hem de fugir de demagògies per respecte a tots els treballadors de Nissan afectats".
Si Bankia va ser nacionalitzada pel Govern del PP, per què no es pot fer el mateix amb Nissan? Es pregunten alguns... "No té res a veure", dicten els altres. La sentència de l'exministre grec de Finances, Yanis Varoufakis, durant una trobada virtual organitzada per Pimec és clara: "Alemanya pot salvar Lufthansa, però Espanya no pot salvar Nissan perquè no té diners". Cert és que són països i empreses de nacionalitats diferents, però reflecteixen una realitat geopolítica complexa.
Al mateix temps, Varoufakis insisteix que "hem d'agafar Nissan i Renault i dir-los: tenim un pla per a Europa". Fins que això no sigui així, serà difícil ser "competitius" i, el pitjor, "anem cap a la desintegració" perquè "no tenim una Europa social ni econòmica i no tenim polítiques industrials, ni d'inversions", explica. El minotaure global torna a escena.
Varoufakis: "Anem cap a la desintegració perquè no tenim una Europa social ni econòmica, ni tampoc polítiques industrials ni d'inversions"
L'economista es confessa de cara a les pimes i desfà les paraules que va dir fa uns anys: "El Brexit seria horrorós per a Nissan". La realitat ha demostrat més aviat el contrari i és que segons apunta una font de l'automobilística, "era vox populi que el govern del Regne Unit donava moltes més ajudes a la marca, per no parlar de la robotització o l'e-management". I les relacions comercials amb Anglaterra? "Seran més fàcils".
La fórmula Varoufakis i González
De moment, Varoufakis assenyala que "s'ha d'establir una veritable unió social en què les decisions empresarials no provoquin unes conseqüències tan greus sense que Europa ni els països puguin fer res ni tinguin cap xarxa per als treballadors". Treballadors com els de Nissan, empipats i amb ganes de lluitar contra una decisió d'una multinacional que es veien a venir des de fa temps i que ara ja difícilment podran canviar.
En aquest sentit, el president de Pimec, Josep González, aposta per impulsar un pla nacional per a la indústria per evitar que en un futur es tornin a repetir situacions com la de Nissan. Aprendre dels errors del passat i anticipar-se a la incertesa del futur. Segons la patronal, el tancament de l'automobilística afectarà 420 empreses de manera directa, 380 de les quals són petites i mitjanes empreses.
De fet, calculen que entre ocupació directa, indirecta i induïda es perdran 31.600 llocs de feina i una facturació global de 3.600 milions d'euros. Unes xifres esgarrifoses que s'han de visualitzar en el conjunt del sector de l'automoció a Catalunya, que representa el 10,2% del PIB català, una facturació de 23.800 milions d’euros i una relació amb 10.900 empreses.
Bel: "Una cosa espectacular és com s'obvia el fet que hi ha a Catalunya una empresa del sector com Seat amb quasi 15.000 llocs de treball directes"
Encara en el terreny de les nacionalitzacions, l'economista Germà Bel recorda que és legal però que això només seria possible en el cas de Nissan sortint de la Unió Europea ja que no es podria mantenir oberta amb pèrdues perquè "les ajudes d'Estat no seran tolerades en aquest sector, a diferència d'altres com les aerolínies".
"Una cosa espectacular entre tota la tormenta d'idees sobre nacionalització de Nissan (que ningú sap que vol dir) o la promoció pública d'una empresa de fabricació de vehicles és com s'obvia el fet que hi ha a Catalunya una empresa del sector, Seat, amb quasi 15.000 llocs de treball directes", alerta.
La traïció de la UE i un "tsunami de fallides"
Del pla nacional de González al pla per a Europa de Varoufakis. Després de deixar anar que "els líders de la Unió Europea han traït Europa", l'economista grec adverteix que "la solidaritat no és un argument" perquè "tu no et sumes a algú que està arruïnat" i sosté que, per tant, "no és bo ser egoista, ni optar per l'òptica de la solidaritat". I és que tant dirigents de les administracions catalanes i estatals com agents socials creuen que tenen marge per convèncer Nissan perquè es quedi a Barcelona apel·lant a la seva "responsabilitat" social. Però, segons Varoufakis, jugar la carta de la solidaritat no és el joc més adequat.
I, què fa Europa mentrestant? On és la Unió Europea? La crisi derivada de la pandèmia de covid-19 "ha estat un xoc als fonaments de la UE", com assegurava el professor d'Economia i Pierre Werner Chair a l'European University Institute, Ramon Marimon, en una sessió telemàtica organitzada pel Cercle d'Economia. Si la UE no juga el seu paper, ni prepara una "sortida comuna" per a tots els països, "temes bàsics com la mobilitat, el mercat únic, programes europeus com Erasmus, no només s'han aturat, sinó que serà difícil de reparar", sentenciava.
Varoufakis: "Els líders de la Unió Europea han traït Europa"
I és precisament per això que Europa necessita un pla. Aquest és el pla de Varoufakis: la creació d'una Agència Europea d'Inversions que destini el 80% dels fons a les pimes, una agència que beneficiaria especialment els països del sud d'Europa, on aquestes companyies tenen un major pes sobre l'economia. L'economista grec, insatisfet, considera que el fons de reconstrucció de 750.000 milions d'euros presentat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, deixa les pimes en un segon pla. Si no hi ha pla, i no hi ha unió, el vaticini de l'economista grec pot ser una realitat i la situació podria desembocar en un "tsunami de fallides" a la UE per la crisi del coronavirus perquè, per primera vegada, l'oferta i la demanda han estat colpejades al mateix temps.
"Espanya patirà perquè té moltes petites i mitjanes empreses que no seran incloses en el paquet d'ajudes" de la UE, adverteix, al mateix temps que insisteix en la idea que, "el desastre que ha suposat la covid-19 hauria de servir perquè un pla europeu d'inversió verda ens permeti reestructurar el deute de les pimes perquè venen temps difícils per a elles" i, assevera, "l'única manera de resoldre-ho és tenint un pla europeu per a la seva reestructuració". Varoufakis ho té clar: "Ha d'haver-hi una voluntat política de donar suport a les pimes i igualar les condicions de joc, garantir el seu finançament públic i exercir pressió política perquè hi hagi una agenda europea d'inversions".
Amb la solidaritat no n'hi ha prou
Ni solidaritat, ni esperança. Tot i que el Govern ja ha dit clar i català que "no els ho posarem gens fàcil", tant el CEO de Nissan, Makoto Uchida, com el president de Nissan a Europa, Gianluca De Ficchy, ja van tancar totes les portes a revetir la situació. Mentrestant, els treballadors continuen la lluita "fins al final" liderats pel comitè d'empresa. "Ens han deixat morir", clama el president sindical una i altra vegada.
Ja apuntàvem a VIA Empresa que la política ha arribat, un cop més, tard i malament i que amenaçar una multinacional japonesa com Nissan de què "això no quedarà així" és ploure sobre mullat. Queda repartir culpes i assenyalar qui podria haver fet més, però en el món de l'empresa es tracta més aviat d'anticipar-se a la jugada abans no passi i aquesta ja feia temps que tothom la donava per cantada.
És necessari un Pla B i les nostres fonts apunten a auguris de tota mena: un hub d'emprenedoria, Seat escalfant per la banda o un nou fabricant amb desig d'implantar-se a Europa per a fer cotxes segons els estàndards de producció i les prestacions que exigeixen els europeus. "Sembla que ha arribat l'hora de substituir el sol ixent japonès pel drac xinès", explica el col·laborador Enric Llarch.
Tot i que polítics i agents socials encara guardin un espai per a l'esperança aferrant-se a una hipotètica solidaritat de Nissan, els economistes ho tenen clar i opten per acceptar la situació i treballar per canviar les regles del joc, accelerar-les i convertir tant la mort anunciada de l'automobilística a Catalunya, com les lliçons europees que ens ha donat i ens dóna la crisi de la covid-19 en una oportunitat.
La fórmula Mas-Colell i Abad
"La col·laboració público-privada permet a l'administració pública arribar més lluny, més de pressa i més bé en el compliment de les seves responsabilitats", explica el catedràtic Andreu Mas-Colell durant la xerrada virtual organitzada per la Cecot. Segons l'exconseller, la part pública exigeix transparència i rendiment de comptes i la part privada exigeix seguretat jurídica. Allà on no arriba un, que almenys pugui arribar l'altre.
Així doncs, Mas-Colell reivindica que hi ha d'haver productivitat sense incrementar el pressupost del sector públic i que ser autosuficient és "bo", però tampoc s'ha de ser "ingenu". "Ens convé indústria, però sobretot economia construïda sobre el coneixement propi. Amb Nissan no podem fer res si no tenim la tecnologia i aquest és un hàndicap que tenim des de fa 100 anys. Valen més 20 empreses amb tecnologia pròpia que una empresa que englobi les 20 però que treballi amb una patent de fora", defensa.
El president de la Cecot, Antoni Abad, recorda una entrevista que va llegir quan tenia només 20 anys sobre un economista d'esquerres amb el següent titular: "Res més progressista que administrar bé els diners de tots". L'alerta crítica s'escolta més enllà de Terrassa: "L'any 2020 encara ens qüestionem si la col·laboració público-privada és un bon instrument del progrés personal i econòmic".
Mas-Colell: "Si Europa et deixa els diners voldrà supervisar-ho. En comptes dels homes de negre vindran les dones de blau"
De cop i volta, apareix una idea sobre la taula. A VIA Empresa la vam batejar com a Lliga dels extraordinaris i es tracta d'un Dream Team econòmic i empresarial per lluitar contra el coronavirus més enllà de la política. "A la taula hi ha d'haver el Govern, però també l'acadèmia i la representació empresarial de tots els sectors", apunta Abad.
En aquest sentit, el consultor i col·laborador d'aquesta casa, Xavier Marcet, recorda que hi ha tecnologies on no n'hi ha prou amb el sector públic o el privat. Se'ls necessita a tots dos. Abad augura que s'apropen temps de "keynesianisme intel·ligent" amb partenariat públic i privat i es queixa que els permisos de les administracions triguen massa.
Per cloure, Mas-Colell deixa una imatge visual que no li deu portar masses bons records a Varoufakis: "Si Europa et deixa els diners voldrà supervisar-ho. En comptes dels homes de negre vindran les dones de blau". Un cop més, economia en colors que serveixen per interpretar el que ha passat i potser també per preveure allò que passarà.