Aquest estiu s’ha produït un fet poc freqüent que ha quedat difuminat enmig del període vacacional. El mes passat, una entitat anomenada APSA (Amministrazione del Patrimonio della Sede Apostolica) -que pertany al Vaticà- va fer públics els seus comptes corresponents a l’exercici 2020, mentre el responsable de finances del microestat, en paral·lel, feia públics els resultats bàsics de la Santa Seu.
La primera informació a la que fem referència s’ha fet pública mitjançant un informe de 32 pàgines que signa Nunzio Galantino, president de l’APSA, i que divideix l’activitat econòmica de l’entitat que dirigeix en tres àrees: mobiliària, immobiliària i activitats diverses. En l’àmbit mobiliari, el passat exercici 2020 van obtenir uns rèdits de 15,29 milions d’euros, amb una caiguda considerable des de l’exercici anterior, del 65%. El resultat surt d’uns ingressos de 23 milions (vendes, cupons i dividends), als quals s'han restat aproximadament 7,4 milions per una caiguda del valor de la cartera. El paquet d’aquestes inversions financeres té un valor de mercat de 1.778 milions d’euros i està invertit en gestió d’actius per part de tercers (42%), inversions pròpies (36%) i tresoreria (22%). Els actius en què està distribuït el patrimoni són accions d’empreses cotitzades, private equity (no cotitzades), deute i or.
Pel que fa a la branca immobiliària, declaren disposar d’un patrimoni de més de 4.000 immobles a Itàlia (el 92% a la província de Roma) i uns 1.200, a l’estranger, concentrats a Londres, París, Ginebra i Lausana. Aquests últims, a través de les societats British Grolux Investment (Regne Unit), Società Sopridex (França) i Società Profima (Suïssa). El resultat d’aquesta branca inversora els va proporcionar durant el 2020 uns beneficis de 15,25 milions d’euros, amb una reducció significativa respecte l’exercici anterior superior al 35%, causada per un augment de les despeses de manteniment, per la reducció dels ingressos i també per l’efecte de la pandèmia.
El dèficit total és de 66 milions d'euros, producte d'uns ingressos de 248,8 milions i unes despeses de 314
Finalment, pel que fa a la categoria de diversos, el daltabaix ha estat considerable perquè han passat de tenir uns resultats positius de 7,25 milions d’euros, a perdre’n 8,5. El cert és que aquesta partida estava distorsionada l’any anterior per la venda de patrimoni per valor de 15 milions d’euros. En conseqüència, el resultat global de l’exercici sumant les tres branques d’activitat ha donat uns beneficis de 22 milions d’euros, molt per sota dels 73,2 de l’anualitat 2019. D’aquests 22 milions, 20,6 es van injectar a la cúria (la meitat que l’any anterior), de manera que el romanent per a l’APSA es va quedar en 1,4 milions d’euros. Això suposa una frenada dràstica a l’increment patrimonial de l’entitat, que un any abans havia retingut 28 milions d’euros. El patrimoni net de l’APSA, un cop injectats aquests 1,4 milions i restada la reducció de reserves, va quedar en 883 milions d’euros a 31 de desembre de 2020.
D'on prové el patrimoni?
L’origen d’aquest patrimoni sota gestió de l’Església té una data clau, l’any 1929, amb els Pactes del Laterà signats entre la Santa Seu i el Regne d’Itàlia, que va proporcionar a l’entitat catòlica la xifra de 750 milions de lires com a compensació per l’absorció del 1870. L’administració d’aquest fons va córrer a càrrec de l’Amministrazione Speciale della Santa Sede (A.S.S.S.), també coneguda com La Speciale. Aquesta tasca avui dia és a les mans de l’esmentada APSA, que té com a lema "prudència, transparència i professionalitat". El seu president és Nunzio Galantino, que ja ha aparegut unes línies més enrere, el secretari és Fabio Gasperini i el sotssecretari, Giuseppe Russo. El president està assistit per una comissió cardenalícia formada per vuit cardenals d’arreu del món.
La qüestió dels diners del Vaticà té algunes ombres que estan en la memòria col·lectiva; especialment recordat és el cas de la banca Ambrosiana als anys 80, una crisi de grans dimensions per a la Santa Seu
Més enllà de les xifres de l’APSA, la Santa Seu també va donar algunes pistes del seu balanç consolidat a través de Juan Antonio Guerrero Alves, el prefecte de la Secretaria per a l’Economia. Segons va informar, el dèficit total de l’exercici 2020 va enfilar-se fins els 66 milions d’euros, producte d’uns ingressos de 248,8 milions i unes despeses de 314,7 milions. Aquest resultat encara seria pitjor si agreguem altres ens autònoms del Vaticà, com el Governatorato, l’IOR (Institut per a les Obres de Religió) i, especialment, el fons de pensions i el d’assistència sanitària, que arrosseguen dèficits actuarials estructurals molt difícils de compensar.
Totes aquestes revelacions coincideixen en el temps amb un procés judicial molt important per a la institució, com és el que afecta a una desena de persones involucrades en les inversions que la Secretaria d’Estat feia a Londres. El cas afecta tant a la compravenda d’un edifici a la capital anglesa com a la gestió dels diners de l’òbol de Sant Pere (els donatius dels fidels). Històricament, la qüestió dels diners del Vaticà té algunes ombres que estan en la memòria col·lectiva; especialment recordat és el cas de la banca Ambrosiana, allà pels anys 80, que va suposar una crisi de grans dimensions per a la Santa Seu. Que els diners de l’Església acabessin a paradisos fiscals a través del banc de Roberto Calvi ja era per si quelcom allunyat de la moral catòlica, però la posterior fallida de l'Ambrosiana el 1982 va deixar un bon grapat de cadàvers pel camí, no tots metafòrics: el cardenal Paul Marcinkus, suposat ideòleg de la trama, va ser destituït i destinat al seu poble natal d’Illinois, el banquer Roberto Calvi va aparèixer penjat del pont dels Frares Negres al Tàmesi i el mafiós Michele Sindona va morir enverinat a la presó. Però suposem que tot això només són històries del passat.