"Ha arribat el moment que la Unió Europea (UE) s'emancipi i comenci a liderar el seu propi camí". Amb el model rupturista que promet l'administració de Donald Trump, el matrimoni Estats Units-UE ha esdevingut en un divorci. O, almenys, així ho ha interpretat Jordi Martí, economista i professor de la Universitat de Barcelona (UB). Ho ha fet durant la conferència Europa… Economia i Fiscalitat, el primer dels sis fòrums que ha organitzat pel 2025 Cornellà Creació a L'Auditori de Cornellà de Llobregat. Martí ha protagonitzat un cara a cara amb un altre referent, Santiago Castellà, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, qui li ha donat la raó i fins i tot ha comparat el tauler geopolític actual amb una situació més quotidiana: "Putin i Trump ens han convidat a una gran barbacoa i els hem de dir que ens dona la gana ser vegetarians", ha etzibat. I ha anat més enllà: "No només és tan respectable com qualsevol opció, sinó que, a més, els que mengen carn humana no són respectables", ha agregat. Tot plegat, una metàfora del canvi de rumb a aplicar davant les seves polítiques proteccionistes.
Ara bé, el punt de partida no és l'ideal. "Hem perdut molt temps i oportunitats. Arribem a una guerra comercial on darrere s'amaga un conflicte de valors i ens agafa amb els deures per fer", ha lamentat Castellà. En aquest sentit, no ajuda la manca de consens entre els països que formen la UE. Ambdós ponents han assenyalat el fet que "Europa sigui tan petita que hi cabria a la Xina, Estats Units o el Brasil", però alhora estigui fragmentada en diferents discursos. Tot i això, hi ha un gran tret diferenciador comú: el compromís amb els "drets humans" i "l'humanisme", a més de l'estat del benestar.
Martí: "Hem deixat que els EUA avancin en investigació bàsica, mentre que Europa s'ha quedat en l'aplicada"
D'acord amb Castellà, fem tard en aspectes com la "productivitat, transició ecològica, descarbonització, Internet of Things (IOT) o, fins i tot, la IA". Però, què ha fallat perquè la UE s'hagi quedat enrere? "Hem deixat que els EUA avancin en investigació bàsica, mentre que Europa s'ha quedat en l'aplicada", ha explicat Martí. Això vol dir que al país nord-americà s'han facilitat investigacions "sense tenir en compte per a què serviran", un fet que no s'ha produït al Vell Continent. El resultat es pot veure, per exemple, amb la IA. "Van començar provant coses que no sabien si els portaria a generar textos o imatges", ha insistit el professor.
La bona notícia? Que la IA es troba en una fase "incipient" i que encara hi ha marge per ser rellevants en IA productiva. "Tenim una societat molt ben formada i informada, a més d'universitats de llarguíssima tradició, cal treure'n profit i valor afegit", ha assegurat Martí. Per la seva banda, Castellà ha plantejat que ens trobem en una "cruïlla" a la qual també hem arribat amb retard. "Podem ser els últims humanistes il·lustrats o bé els primers que traslladem aquests valors a una societat digital en què totes les regles han canviat", ha qüestionat.
Informe Draghi: pros i contres
Així doncs, Europa s'ha de posar mans a l'obra. El full de ruta ja hi és: el conegudíssim Informe Draghi, que serveix al mateix temps com a radiografia i remei del nostre statu quo. "S'ha perdut la cultura de l'esforç, ha augmentat l'absentisme i tenim un excés absurd de burocratisme i una manca d'agilitat a l'hora de prendre decisions", ha remarcat Castellà. El president del Port de Tarragona ha afegit que ens cal "més unitat" i "treballar més", una afirmació que ha aplaudit Martí: "Europa ha de defensar un pacte únic a ultrança".
Tot i això, el professor ha expressat divergències amb l'informe Draghi. "Sabem fer més coses que les que recull", ha defensat. En concret, considera que s'equivoca en un diagnòstic, ja que "només parla de producció, però ens hauria de dir com vendre el que produïm". Dit d'una altra manera, Martí sosté que no tenim un problema de productivitat, sinó de competitivitat. "Si les nostres fàbriques d'automòbils venen els cotxes més barats, la nostra productivitat sempre serà baixa", ha criticat.
Castellà: "M'ha sorprès com tota la logística naviliera pot ser un instrument de política exterior importantíssim. Aquí hi ha molts elements així que no utilitzem"
L'automoció no ha estat l'únic exemple que ha presentat l'economista. També s'ha referit a la gestió de l'aigua per part d'Espanya i Catalunya. "Som un país exportador d'aigua i tenim unes sequeres brutals", ha manifestat, citant la fruita o la carn com a aliments que contenen aigua i no s'han sabut aprofitar. En aquesta línia, Martí també s'ha recordat de l'oli d'oliva, el qual va augmentar considerablement el seu preu durant la inflació, sense generar cap retorn. "Si ho haguéssim venut com es fa amb els fàrmacs, el valor afegit hauria estat molt més gran. Saber vendre és el que genera el valor afegit", ha reflexionat.
Aquesta exposició ha donat peu a un segon punt de vista: les ciutats intel·ligents del futur. Martí considera que Europa "les ha de liderar", mentre que Castellà ha demanat "posar-se les piles en l'àmbit local, perquè això és el que permetrà construir a escala europea". I ha citat un cas del seu mateix gremi: "M'ha sorprès com tota la logística naviliera pot ser un instrument de política exterior importantíssim. Aquí hi ha molts elements així que no utilitzem".
El paper de Catalunya i Espanya
Queda clar que la UE ha d'aprendre a competir per poder subsistir. Així ho constata el retrat geopolític que ha traçat Trump, on sembla que hi compten més Putin i Xi Jinping que Ursula von der Leyen. Però, quina ha de ser la postura de l'estat espanyol i de Catalunya davant d'aquest panorama? "El paper d'Espanya no s'entén sense Europa, hem d'anar de bracet o ens quedarem desdibuixats", ha sentenciat Castellà.
En un moment en què països com França i Alemanya estan en hores baixes, l'impuls dels Next Generation ha situat l'economia espanyola com una de les capdavanteres a Europa. Ara bé, les taxes de Trump representen una amenaça a la nostra aposta per la reindustrialització. "L'augment dels aranzels al ferro i l'acer ens poden perjudicar moltíssim", ha avisat Castellà. Per evitar aquest impacte, Martí ha cridat a "liderar el futur d'Europa" des de les empreses espanyoles i aprofitar la "situació avantatjosa" que ens ofereix la geografia: "Són els empresaris espanyols els qui han de liderar la relació amb l'Àfrica. No pot ser que 15 quilòmetres de mar ens separin tant; les relacions amb Algèria, el Marroc i Amèrica han de millorar".
Pel que fa a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, el professor s'ha mostrat a favor. "És evident que la necessitem, som un país amb un problema demogràfic, però amb una gran capacitat productiva", ha reiterat, en referència a les seves declaracions sobre l'informe Draghi.
Martí s'ha mostrat a favor de la reducció de la jornada laboral, mentre que Castellà ha assenyalat les desigualtats en l'impacte segons la mida de les empreses
En aquest punt, Castellà ha denunciat les desigualtats existents al teixit empresarial estatal. "Hi ha un tipus de companyia productiva i d'una mida més petita que assumeix uns costos molt més elevats que una gran empresa amb activitats molt especulatives i que té un espai de benefici sobre els seus guanys molt elevats", ha protestat. Una problemàtica que ha fet extensible a tot Europa i que obliga, de nou, a "repensar-se" comunitàriament. "La festa la paguem entre tots, però tinc la sensació que alguns sempre paguen menys", ha culminat. Ha estat l'enèsima advertència sobre els fantasmes que planegen sobre Europa i que s'han d'atacar com més aviat millor.