Política i economia van de la mà en la salut i en la malaltia. Menys de 24 hores abans de l’arrencada de campanya pel 21D, el president de Pimec, Josep González, ha fet referència a la italianització de l’economia i ha donat peu a l’esperança: “Vull pensar que la tempesta ja ha passat i ha d’arribar la calma”. En el tradicional debat organitzat per la patronal amb representants de totes les formacions aquest dilluns a Barcelona, s’ha parlat, com era d’esperar, de la República independent i de l'article 155, però també de fiscalitat i economia col·laborativa.
"Hem de convertir-nos en un Estat independent i en un Estat 4.0", ha assegurat Ramir de Porrata (JxCat). Tant Porrata com Albert Castellanos (ERC) han elogiat les virtuts de l'economia catalana en creixement i inversions malgrat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha donat "una puntada al país".
Porrata (JxCat): "Podem parlar d’unicorns roses però necessitem els recursos d’un Estat"
Castellanos ha posat sobre la taula que el seu Govern ha reduït en tres el dèficit públic de la Generalitat fins a trobar-se per sota de l'1% del PIB alhora que ha fet baixar la mitjana de pagaments a proveïdors per sota dels 30 dies. "En el moment que es van intervenir els comptes, la Generalitat presentava superàvit pressupostari", ha etzibat.
"L’economia catalana va com una moto. Podem parlar d’unicorns roses però necessitem els recursos d’un Estat", ha afegit Porrata abans de recordar que la intervenció de l'Estat ha aturat la promoció econòmica, el pacte nacional per la indústria, l'acció comercial amb les oficines exteriors, les subvencions, les inversions o fins i tot ha posat en risc el Mobile World Congress.
Un nou contracte social
Mentrestant, el bloc impulsor del 155, representat per Joan Garcia (C'S), Alícia Romero (PSC) i Santi Rodríguez (PP), ha insistit en la necessitat de l'estabilitat política i la seguretat judicial davant la fuga d'empreses o la reducció del consum. Romero ha admès no voler estar entre "els fronts del 155 i el no 155" i ha apel·lat a l'últim llibre de l'expresident del Cercle d'Economia, Antón Costas, on es posa de manifest la necessitat d'un nou contracte social.
En la crida d'un nou pacte entre Catalunya i l'Estat per millorar l'autogovern i el finançament, Romero ha fet ús de la metàfora empresarial: "Si en un negoci dues empreses es posen a sumar i només troben diferències, mai tancaran cap gran acord". Entre totes dues aigües, Marc Parés (Catalunya en Comú) s'ha mostrat partidari de "mirar endavant, passar pàgina i sortir de l'atzucac", mitjançant la creació de ponts de diàleg.
Hisenda pròpia i banca pública
De la teoria a la pràctica, Parés ha posat la hisenda pròpia i solidària o la creació d'una banca pública com a exemple "d'ampli consens". Albert Botran (CUP) ha puntualitzat que aquestes dues estructures no són "possibles" dins el marc autonòmic com tampoc ho són la regulació dels horaris comercials o les rebaixes. "L'Estat espanyol està al servei de les oligarquies de l'Ibex 35", ha reblat.
Botran (CUP): "La fuga d’empreses s’ha volgut aprofitar de forma oportunista"
Rodríguez que ha sigut autònom durant 20 anys ha reivindicat que "el 155 no ha resolt el problema però l'ha aturat". Després de recordar que més de 2900 empreses han canviat la seva seu de Catalunya per la situació política, ha tornat a la comparativa empresarial: "Vosaltres compliu les lleis perquè si no després se us persegueix. Pels polítics hauria de ser igual". Botran ha atacat de nou: "La fuga d’empreses s’ha volgut aprofitar de forma oportunista".
El Wallapop més polític
L'economia col·laborativa (amb o sense portes al camp) ha estat un dels plats forts del matí. Rodríguez ha rebutjat parlar de "noves tecnologies" perquè ja són aquí i ha llançat un exemple per il·lustrar la diferència entre activitat personal i econòmica: "És diferent que jo vengui la Playstation del nen que 50 consoles a través de Wallapop".
Rodríguez: (PP): "És diferent que vengui la Playstation del nen que 50 consoles a través de Wallapop"
Castellanos ha remarcat que "els negocis digitals funcionen amb una altra lògica" però si es vol garantir igualtat d'oportunitats, en un mercat competitiu, es requereix igualment intervenció pública. "La sortida de la crisi està generant més autònoms i això no sempre és una notícia positiva, ja que hi ha riscos com els falsos autònoms o la precarietat", ha alertat Romero.
Alhora, Garcia ha criticat als representants de la Generalitat que l'informe d'economia col·laborativa s'hagi fet esperar tot un any. Porrata ha defensat el seu partit amb un sac de solucions finals: difusió de les noves tecnologies, fer arribar la fibra a tots els polígons, fomentar la col·laboració públicoprivada, quotes variables i protecció patrimonial pels autònoms, creació d'empreses en 15 minuts o reducció dels costos d'energia, entre d'altres. "Hem d’aconseguir transformar Catalunya en la Dinamarca del sud d’Europa", ha remarcat.
Consens en fiscalitat?
La fiscalitat també ha entrat a debat. Porrata, que també és empresari, ha criticat la fiscalitat a l'Estat pel que fa a grans impostos amb un alt tipus nominal, l'al·lusió fiscal, la manca de transparència de les grans empreses o el dèficit fiscal a Catalunya de 16.000 milions d'euros. "No pot ser que el dèficit fiscal acabi afectant els més dèbils", ha assegurat Castellanos. El recentment nomenat secretari d'Hisenda en substitució de Lluis Salvadó ha aprofitat l'ocasió per "permetre's una política fiscal expansiva" i proposar una baixada d'un punt del tipus marginal mínim de l'IRPF. Concretament, del 12% a l'11%.
Amb la voluntat d'exhibir entesa, Garcia s'ha mostrat d'acord amb Castellanos a l'hora de reduir la pressió fiscal dels ciutadans de Catalunya, ja que entén que del contrari "no s'afavoreix l'arribada de talent". "Hem d'aconseguir que les pimes entrin als sistemes innovadors", ha afegit Romero tot fent una picada d'ull al públic.
Rodríguez ha recordat que "Catalunya té l'IRPF més car de tota Espanya" i ha defensat la supressió de molts dels impostos nouvinguts com el de les begudes ensucrades. "Som uns convençuts que una alta fiscalitat no suposa un major benestar per les persones sinó al contrari", ha explicat. Finalment, tant Parés com Botran s'han mostrat d'acord en augmentar la fiscalitat "entre els privilegiats" i atacar el frau fiscal per tal de poder impulsar polítiques socials.