Fa uns dies el periodista Joan Queralt, un dels experts en el crim organitzat italià, va publicar un nou llibre, Mafias & Economía & Política on explica com aquestes estan organitzades en l'etapa de la globalització. Els hi recomano, però com es fa difícil resumir tota aquesta xarxa econòmica i criminal, reprodueixo un paràgraf del seu Epílogo anticipado en 1941 (por Bertold Brecht). Ve a tomb de l'obra La resistible ascensión de Arturo Ui en la que sota la figura d'un mafiós de Chicago hi ha Adolf Hitler i el control del negoci de la venda de la coliflor mitjançant l'eliminació de tota mena d'oposició. Per a mi, el més interessant es la lectura final que fa Queralt: "Mucha historia después, la exhortación de Brecht sigue siendo imprescindible: aprendamos a ver, es decir, a comprender, en lugar de mirar, como el cordero que marcha al matadero. Porque, es cierto, la criminalidad contagia, enferma y finalment mata, pero también, como ella, la indiferencia de quien no quiere saber".
"Un aplaus", que diria un que va ser president del Barça.
La vergonya
I si parlem de mirar i de veure, seguim mirant fins que sigui massa tard per veure el barranc que tenim al davant.
I com hem mirat, tothom ha trobat una nova polèmica amb la que aconseguir molts clicks i fer que la gent miri sense parar-se a comprendre. Perquè resulta que en fem (o en fan) debat de si els futbolistes s'han o no de vacunar. I així durant molts dies ens han entretingut, i no han parat atenció a temes cabdals. Els en dic un:
Hem estat pràcticament tot el 2020 tancats a casa i ens hem vist obligats a fer un ús més intensiu de l'energia. D'acord? Doncs que Endesa i Iberdrola hagin disparat els seus beneficis durant aquest any és, per fer-ho fi, una autèntica vergonya. I és més vergonya que cap autoritat, síndic o algun dels defensors del poble, no hagi posat el crit al cel.
Recorden allò d'Endesa, "antes italiana que catalana" que cridaven alguns descerebrats?
Recorden Salvador Gabarró, un dels grans executius d'aquest país, amb la relliscada de la semillita que darà su frutos en nueve meses en referir-se a l'opa de Gas Natural sobre Endesa? El 2009 li van preguntar què en pensava en veure Endesa en mans italianes
Recorden Salvador Gabarró, un dels grans executius d'aquest país, amb la relliscada de la semillita que darà sus frutos en nueve meses en referir-se a l'opa de Gas Natural sobre Endesa? El 2009 li van preguntar què en pensava en veure Endesa en mans italianes: "Siento frustración. Una Endesa controlada por una empresa extranjera italiana y pública. Sí, és frustante"
Exercici 2020: 1.394 milions d'euros, una xifra que representa un increment del 715,2% respecte a l'exercici anterior, quan va obtenir un benefici net de 171 milions d'euros.
Uns miren; altres veuen
Ahir Victòria Alsina i Genís Roca van presentar Reset. Cridar per reactivar el país, un encàrrec del President Quim Torra i del vicepresident Pere Aragonès. En el seu sumari executiu alerten: "Els membres del Grup de Treball Catalunya 2022 s'han autoimposat el criteri de seleccionar accions raonablement possibles en les circumstàncies actuals del país, sense entrar en especulacions polítiques o econòmiques, i centrant-se en aquelles que es puguin iniciar en un curt termini encara que el seu assoliment no sigui immediat". A veure què els deixen fer, perquè els objectius són ambiciosos i per a mi destaquen els orientats a l'economia i a l'administració pública:
- Una administració centrada en la creació de valor públic i que faciliti la participació de la societat civil
- Crear un observatori centrat en la creació de valor públic i redefinir els serveis públics, els processos administratius i el model de gestió dels recursos humans a partir d'aquest criteri
- Crear oficines internes d'assessorament i fiscalització tècnica independent a cada Departament de la Generalitat
- Escurçar els terminis de tramitació administrativa al sector públic tot redissenyant els processos per fer-los més eficients i transparents
- Facilitar l'autonomia de gestió dels organismes del sector públic
- Redefinir el concepte de col·laboració publicoprivada, articular els instruments legals i econòmics que la facin possible i formar professionals especialitzats en aquest àmbit
Només que aconsegueixin aquests sis punts els empresaris ja ens donaríem a la beguda per celebrar-ho. El problema rau en qui ha de posar en marxa això. Si el document queda en mans dels polítics i dels buròcrates, o si el mateix equip te carta blanca per fer de consultor-implementador. La diferència es molt important: si cau en mans dels primers la fondària dels calaixos funcionarials és important i allà es perdran fins que algú els buidi i els llenci a la brossa. Si els de Reset tenen carta blanca, tenim alguna esperança en el futur.
Les patronals, en la seva línia
Aquesta setmana, tot aprofitant l'homenatge" de la patronal al Conde, Grande de España, i que ha ocupat pàgines i pàgines per lloar la seva figura -cosa que no discutiré, perquè aquest sí és empresari-, ha tornat a aflorar la unitat de l'empresariat català. Pimec, que té un president amb sou, però que no és empresari, es lamenta que ells no van ser convidats a l'acte. I si un no pot remenar la cua, en un acte on hi ha el president de la Generalitat, el president del Govern espanyol, el Grande de España i tot el seu seguici, perquè serveix el càrrec.
I com hi havia poques patronals, a finals de maig en van presentar una altra, Conpymes, impulsada per Pimec, entre altres organitzacions. Cal recordar que ja existeix Cepymes en l'òrbita de la CEOE.
Aviat tindrem més patronals que empreses. Van per bon camí. I que no s'oblidin de la fotografia; això sí es important.
Seguíem dormint
Aquesta setmana que s’acaba cal destacar la recuperació firal a Barcelona. Mentre uns esperen asseguts a casa que tot torni a la normalitat, altres s'hi han posat.
Fins i tot un vell conegut firaire i que, sorprenentment ha estat callat durant tot aquest període tenebrós, ha sortit del cau. L’home de les contraportades dominicals de La Vanguardia quan, paga tu, paga jo, Enrique Lacalle, ha sortit als mitjans -mira que li agrada sortir i figurar-, per dir-li al poble que el darrer trimestre de l’any farà el Saló de l’Automòbil. L’oracle ha parlat. Ja pot tornar a descansar.
I mentre uns s’ entretenen mirant sense veure, el dia 8, al CCIB, que el novembre serà de Fira, es va inaugurar la cinquena edició d'Advanced Factories. Va ser l'última fira del 2020 i ara, quan encara hi ha debat sobre si en fem o no en fem, i davant el dubte ho traslladem al darrer trimestre de l'any, ha tornat a omplir el recinte, no de públic, sinó de prescriptors que han anat allà a veure les novetats que ens venen. Fins i tot, el robot que et fa la pcr.
Cal recordar que aquesta mateixa empresa, Nebext, va trencar el foc organitzant el mes de novembre a Sevilla, el Tourism Innovation Summit. En aquell moment es va posar de manifest el què vol dir innovació: test d’antígens a tothom i reconeixement facial. La Fira va ser un èxit.
I la setmana vinent, a Bilbao-BEC, en fa una altra: la Food 4 Future.
Més veure (que no beure) i menys mirar.
"La semana que viene hablaremos del Gobierno". I els recomano que vegin aquest vídeo:
Que tinguin un bon cap de setmana!