En els darrers dies, les infraestructures han recuperat un lloc central en el debat públic a Catalunya. Des de la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat fins al traspàs de Rodalies, els trens-tram a la Costa Brava, i els "avenços" en grans estacions com la Sagrera o Sants, és evident que ens trobem en un moment decisiu per definir el model d’infraestructures del nostre territori.
Les infraestructures no només determinen com ens movem o com operen les nostres empreses, sinó que reflecteixen les nostres prioritats com a societat. Per això, cal una anàlisi crítica de les mancances que encara s’arrosseguen, però també s’ha de reconèixer i valorar els avenços que ja van en la bona direcció. El repte és clar: equilibrar les necessitats de mobilitat, sostenibilitat i competitivitat econòmica per garantir un futur més eficient i equilibrat per a tots nosaltres.
Les infraestructures reflecteixen les nostres prioritats com a societat
Aquest article pretén fer una radiografia del model actual d’infraestructures. Més endavant, ens plantejarem un escenari diferent: I si canviem el model? I si incorporem elements del futur com la digitalització, la sostenibilitat, l’automatització o la robotització?
1. Rodalies: una assignatura pendent
Una de les infraestructures més criticades és, sense dubte, Rodalies. Durant anys, ha estat focus de queixes constants a causa dels retards, les incidències i la falta d’inversió. Tot i ser l’eix vertebrador de la mobilitat diària de milers de persones, la seva gestió ha estat fragmentada i insuficientment dotada de recursos. La reivindicació del traspàs de Rodalies a la Generalitat és un tema recurrent en la política catalana, amb passos endavant, però la realitat és que els usuaris continuen patint un servei que no arriba a les expectatives.
Què cal fer? Inversions significatives en la modernització de la xarxa ferroviària, una gestió més integrada i eficient, i, sobretot, prioritzar i accelerar aquests processos. Els retards no només perjudiquen els passatgers, sinó que també tenen un impacte negatiu en la productivitat i competitivitat de la regió.
2. L’aeroport del Prat: creixement sostenible
L’aeroport de Barcelona-El Prat és una infraestructura crítica per a l’economia catalana. Amb un trànsit que supera els 52 milions de passatgers anuals, l’ampliació sembla una necessitat per continuar creixent, especialment en el sector dels vols intercontinentals. Tanmateix, aquest projecte ha estat objecte de debat per l’oposició de grups ecologistes i sectors socials que alerten dels greus impactes ambientals que tindria sobre zones naturals protegides.
No podem permetre que el creixement econòmic es produeixi a costa del medi ambient
L’ampliació és possible, però amb condicions. La sostenibilitat ha de ser al centre de qualsevol decisió. No podem permetre que el creixement econòmic es produeixi a costa del medi ambient. Cal apostar per solucions tecnològiques que redueixin l’impacte ecològic i integrin el desenvolupament amb la protecció del nostre entorn.
3. Estació de Sants i la Sagrera: de col·lapse a hub de mobilitat
Barcelona és una ciutat clau per a la connexió ferroviària, no només dins de Catalunya, sinó amb tot Europa. L’estació de Sants, epicentre de l’AVE i el tren convencional, i el projecte de la Sagrera, que promet convertir-se en un dels grans hubs ferroviaris europeus, són infraestructures amb un enorme potencial. No obstant això, la realitat és que les obres a la Sagrera avancen amb gran lentitud i Sants sovint pateix saturacions.
Quina és la solució? Cal accelerar el desenvolupament de la Sagrera i optimitzar la gestió de Sants. Ambdues estacions haurien de ser centres de mobilitat sostenible que connectin eficientment Barcelona amb Europa i altres regions, apostant per una infraestructura àgil i ecològica.
4. El Port de Barcelona: el camí cap a la intermodalitat sostenible
El Port de Barcelona és una infraestructura estratègica, no només per a la ciutat, sinó per a tot el sud d’Europa. Amb connexions a les xarxes ferroviàries i viàries, pot esdevenir un centre de referència per al comerç intercontinental. L’objectiu és clar: convertir-lo en un hub intermodal que potenciï el transport sostenible de mercaderies, prioritzant el tren per sobre de la carretera, i avançant cap a la plena electrificació de les infraestructures portuàries. Aquesta transformació ja ha començat, però cal accelerar-ne el ritme.
5. Infraestructures digitals i científiques: el futur de Catalunya
No podem oblidar la importància de les infraestructures digitals i científiques en el debat sobre el futur del nostre territori. El desplegament de xarxes com la fibra òptica de darrera generació, el 6G o tecnologies de satèl·lit són fonamentals per assegurar que Catalunya es mantingui plenament connectada i competitiva a escala global. Això no només impulsarà les zones urbanes com Barcelona, sinó també les àrees rurals, fomentant una descentralització equilibrada del territori.
A més, Catalunya ja compta amb infraestructures científiques de primer nivell mundial, com el Sincrotró Alba, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Aquestes institucions situen el territori a l’avantguarda de la recerca en camps com la fotònica, la biomedicina o l’energia, convertint Barcelona en un hub global del coneixement i la innovació.
Una visió de futur
Per garantir que Catalunya es mantingui competitiva i sostenible en el futur, cal continuar invertint no només en infraestructures físiques, sinó també digitals i científiques. Només així aconseguirem un territori preparat per afrontar els reptes globals amb garanties d’èxit.
En definitiva, les infraestructures són la columna vertebral del nostre desenvolupament. El seu paper és crucial per garantir la competitivitat econòmica i el benestar de la ciutadania. Cal, per tant, una visió àmplia i estratègica per abordar els reptes del present i del futur amb decisió i eficiència.