“Sóc l'Edith, nascuda a Barcelona fa… Deixem-ho estar. Sóc... deixem-ho estar i actualment estic a l'atur. Benvinguda al club! Com diria la meva amiga Blanca. Tinc dos fills adolescents i també dues hèrnies. No és que els compari, és que és així. M'encanta llegir, anar al cine i sobretot estirar-me a la platja sota un sol d'infern. Un desig per aquesta vida... RIURE! Perquè si perdem aquest do, estem fotuts de nassos.”
Bon dia. Si un es dedica a viatjar per internet i, a banda de mirar porno, o disbarats diversos, busca coses noves es pot trobar l’Edith, creadora del blog edithsme.blogspot.com. Un blog que en moments com els que hem viscut el darrer any i mig ha posat una mica de llum i d’alegria a tota aquesta demència de sentències provocada pels gurús i coach de pa sucat amb oli. Un grup de persones, caracteritzades per la mediocritat, ha volgut passar a la història de la pandèmia per la frase més enginyosa. I no ha passat de patètica.
Un grup de persones, caracteritzades per la mediocritat, ha volgut passar a la història de la pandèmia per la frase més enginyosa
L’Edith, que ja s’autodefineix en el primer paràgraf d’aquesta parida, li ha donat un toc d’humor a aquestes parides, i per alegrar-vos el dia, us n’ofereixo algunes:
- Al pròxim que em digui que tot arriba per alguna raó li dono una plantofada
- Si em torna a sortir un militar dient que sóc un soldat i que he de fer meus alguns dels seus valors castrenses el copejo i al pròxim que em digui que aquest virus el parem units, l'escanyo. Estic farta de tanta arenga militar, tant discurs bèl·lic i de tanta medalla i pantomima. Això no és una guerra, coi, això és una tragèdia, i ara el que veritablement ens cal són més sanitaris, i menys militars. De fet, el que ara veritablement ens cal són paraules més humanes.-Edithsme-
- I quan acabi tot aquest desgavell, només demano una cosa, que tots tinguem memòria.-Edithsme-
- Mai he estat gaire devota, però en aquests temps que vivim trobo eixordador el silenci de l'esglèsia.-Edithsme-
- Em diuen que quan acabi tot això, hauré d'aprendre a perdonar i oblidar, però ja us avanço que ni sóc Déu ni tinc Alzheimer. Així que prepareu-vos.
- En aquest cas com en molts altres, la veritable crisi és la crisi de la incompetència.-Einstein-
A mi la de l’Alzeheimer és la que més m’agrada, segurament perquè serà molt difícil oblidar la incompetència de molts en la gestió. I per no haver de citar tots aquells que s’han omplert la boca de cites de Yuval Harari, els dedico un altre recull en el que reivindiquem l’ampli repertori d’insults en català.
Reivindiquem l’insult en català
Es una tria d’Atzucac.cat i us en faig un resum; vostès hi situen el primer nom que els ve al cap:
- CARALLOT
- MOCÓS
- TROS DE QUÒNIAM
- FLASCA
- TARAL·LIROT
- LLONDRO
- ABRAÇAFANALS.
- AFAITAPAGESOS
- BORDEGÀS
- PELACANYES
- BOTIFLER
- ESTAQUIROT
- BALIGA-BALAGA
- BRÈTOL
- GALIFARDEU
- LLEPACULS
- BENEIT
- BLEDA ASSOLELLADA
- SÒMINES
- ENZE
- CAMACURT
- CAPSIGRANY
- CURT DE GAMBALS
- FIGAFLOR
- PASTANAGA
- TANOCA
- TÒTIL
- LLANUT
- GAMARÚS
- PALLÚS
- DROPO
- PÒTOL
- TALS
- CAP DE SURO
Veuen que fàcil? Els deixo espai al costat de l’insult i vostès hi posen el nom que imaginen.
ITV-Zones de Baixes Emissions
Continuem viatjant per internet i anem a la pàgina de la ITV, aquell lloc on tots els que tenim cotxe hem d’anar, pagant, per tal que ens diguin si podem seguir circulant o l’hem de tirar pel barranc.
Doncs llegeixin vostès el que és la ITV:
“La Inspecció Tècnica de Vehicles té com a objectiu assegurar que els vehicles en circulació mantinguin unes condicions de seguretat per damunt dels mínims exigits, minimitzar el risc d’accidents per causes tècniques i contribuir a protegir el medi ambient mitjançant la reducció dels gasos del sistema d’escapament.”
La finalitat fonamental de la ITV és la de comprovar que tant l’estat general del vehicle, com els elements de seguretat, es troben en unes condiciona que permetin seguir circulant sense que representi un perill per als seus ocupants, la resta d’usuaris de la via pública o el medi ambient”.
Els nostres polítics són a casa; ell, le Roi, no. I li deixen la casa per a ell sol? Això és estratègia.
Aleshores, quin problema hi ha? Si estem al corrent de la ITV, vol dir que podem circular per tot arreu, no?
“No hase falta desir nada más”, que deia aquell.
Tres notes de res
- Per què els polítics fan el numeret de no anar a un sopar en el qual hi ha Le Roi? Entenc que no hi vagin si és a Madrid o a Múrcia, però en un acte, que és celebra a casa, en el que hi ha el més florit del món econòmic i empresarial, és un mica absurd. Els nostres polítics són a casa; ell, le Roi, no. I li deixen la casa per a ell sol? Això és estratègia.
“Ellos se han ido y me han dejado su casa y su gente para mi solo. Son amables estos catalanes”, deu explicar-li a la consorte.
- No estàvem més o menys tots d’acord que l’actual presidenta del Port, una de les infraestructures cabdals del país, ho estava fent bé? I que havia superat amb nota la pandèmia? Per què no diuen que un del partit s’havia quedat sense càrrec i calia buscar-li un lloc? Podia haver anat a Seeliger i Conde, o a qualsevol altre caçatalents per mirar de guanyar-se la vida treballant.
El joc de les cadires és el joc de la política:
- És d’agrair el to conciliador, dialogant i positiu de la gent del Cercle en aquestes jornades. Necessitem, pel bé de tots, que aquest discurs es repeteixi i els que manen l’entenguin (aquest és el punt més important i complicat) i el facin seu.
Prou. Aquesta setmana no hi ha Tip i Coll, que amb el joc dels insults ja hem tingut prou humor.
La setmana vinent, si el seu director ho permet, tindrem Tip i Coll. A aquest últim li deien Col. Han passat molts anys i en l’anunci de la ràdio d’un Banc, el convidat parla del Sabadel. Res no canvia.